Democràcia, Dictadura, Cultura Política i Sistemes Electorals

T-7: Democràcia i Dictadura

Democràcia Instrumental (Formal)

Regles del procés polític que en un sistema polític democràtic han de ser clares i iguals per a tots els participants. Es fixa en els inputs i en les institucions del sistema polític.

Democràcia Material (Substantiva)

Es fixa en els objectius polítics (outputs del sistema). Un sistema democràtic seria aquell que disminuís les desigualtats econòmiques i socials (tot i que el neoliberalisme ho negui). Tot i això, totes les definicions de democràcia són objectables perquè inclouen judicis de valor sobre el que entenem per política.

Principis Democràtics

Gestió i regulació de conflictes amb la intervenció més àmplia possible dels ciutadans, d'on se'n deriven els dos principis que són garantia dels drets i de les llibertats dels ciutadans i del seu autogovern.

Tipus de Democràcia

• Majoritària
• De consens o consociativa

Democràcia Representativa

Després de la II GM es va consolidar un model d'Estat Democràtic que incorpora una ampliació dels drets civils i polítics com el sufragi universal, drets dels treballadors i minories, es modifica la relació que tenia l'estat liberal amb l'àmbit social i econòmic... A partir dels anys 80, arriba el neoliberalisme i aquesta tendència s'inverteix: desregularització de les activitats, privatitzacions, reducció de la despesa pública. Aquesta situació arriba al punt crític amb la crisi financera fins al punt que s'arriba a plantejar la incompatibilitat d'aquest tipus de democràcia.

Monocràcia

1 persona, un grup, un partit. Accés difícil i arbitrari a les institucions. Accions s'adopten en relació a les preferències del grup dominant.

Democràcia

Tota la població. Accés lliure i igual a la política, sense obstacles ni privilegis. Accions que responen a les preferències de la majoria.

Dictadures

Concentració del poder en nuclis reduïts o en una sola persona sense oposició, paper decisiu i central dels mecanismes de control sobre la població (reprimeix, manipula, censura...) i inestabilitat de les normes legals i arbitrarietat en la seva interpretació per la impressibilitat de la justícia.

Sistemes Totalitaris

L'extrem pel que fa a la concentració de poder en una persona. Hi ha una doctrina global que influeix en totes les expressions de l'existència humana (econòmica, cultural, religiosa...).

Sistemes Autoritaris

Presenten un grau menor de les característiques anteriors, el poder es concentra en una coalició d'actors (militars, empresarials, religiosos...) i la legitimació és en base a principis (pàtria, família, religió) sense una doctrina global que impregni tots els aspectes de la vida.

Despotismes

No té institucions, ni ideologia ni tampoc participació. Repressió esporàdica.

T-8: Cultura Política 1: La Socialització Política

1. Subjecte Polític i les Seves Circumstàncies

Bagatge d'actituds, valors i ideologies que serveixen per a reaccionar davant els fenòmens polítics.

2. La Socialització Política

Procés d'adquisició i transformació de creences, actituds, valors i ideologies. L'individu construeix la seva personalitat política. S'adquireix també una idea general de la política, així com una ubicació respecte dimensions o eixos com esquerra/dreta, conservador/progressista.

3. Etapes de la Socialització

Primària

Es realitza a partir que tenim consciència del món i acaba amb la incorporació laboral o l'accés a l'educació no obligatòria. S'incorpora la consciència de l'existència d'una autoritat, la identificació d'un col·lectiu més ampli que la família, consciència genèrica dels resultats (outputs) del sistema polític: seguretat, protecció, serveis... Al final apareix la distinció de rols institucionals i l'adopció d'interès o desinterès per la política (participació o inhibició).

Secundària

Es produeix en l'edat adulta quan les experiències contribueixen a confirmar o rectificar els continguts adquirits en la primària. Si les vivències contradiuen la primària, parlem de re-socialització política. Aquestes vivències poden ser personals (canvis situació familiar, residència geogràfica, situació econòmica...) o històriques que afecten a una generació (crisis econòmiques, guerres...).

4. Agents de Socialització

Grups Primaris

Actuen en les relacions cara a cara, de tracte freqüent i directe (família, grup d'iguals, amics, veïns...). Tendència a la imitació i cerca d'aprovació dels altres.

Grups Secundaris

Es construeixen per raó d'objectius comuns: sistema educatiu, església, partits, sindicats, grups d'interès... L'escola és l'agent de socialització més poderós. Els mitjans de comunicació competeixen amb aquest i la família amb una influència creixent.

Grups de Referència

Són els col·lectius que comparteixen característiques (religioses, laborals, culturals). El subjecte integrat es veu influït per la imatge social del grup de referència, l'individu ha de reaccionar en coherència al grup.

Cultura Política 2: Valors, Ideologies i Cultura Política

Cultura Política

És la particular distribució de pautes d'orientació cap a objectes polítics entre els membres d'aquesta nació.

Cultura Política 3: Valors i Ideologies

Valor

Qualitat apreciable que assignem a determinades situacions, accions o persones. No són construccions individuals sinó el resultat del diàleg col·lectiu en un grup social, una generació...

Ideologia

Conjunt de creences, valors i actituds que té la gent sobre la política, el sistema, les institucions i sobre la seva posició en aquest sistema. Serveixen per defensar una determinada concepció humana, definir una visió de les relacions entre els individus, proposar un esquema de relacions entre individus i col·lectius...

Principals Ideologies Contemporànies

Liberalisme

Neix com a proposta d'un nou ordre polític i social diferent al que representaven les monarquies absolutes a l'antic règim. L'autoritat política ha de limitar-se a garantir les regles bàsiques del joc (per la llibertat dels ciutadans). Preeminència dels drets individuals sobre els col·lectius.

Conservadorisme

Apareix com a reacció al liberalisme i als canvis socials que afavoreixen la burgesia. Els elements constitutius de la comunitat política no són els individus sinó els col·lectius (família, pobles, religions...). Respecta a les tradicions del col·lectiu i l'autoritat política s'ha de basar en la jerarquia que garanteix els drets tradicionals. Poca confiança en el progrés.

Socialisme

Sorgeix com a reacció dels resultats del liberalisme (explotació, desigualtat, marginació). Planteja un nou tipus de societat (comunisme). L'ordre social no es basa ni en la competència lliure (liberalisme) ni en la tradició (conservadorisme), sinó en la solidaritat humana i en una comunitat igualitària de béns i recursos. Dues branques:

• Socialisme utòpic pre-marxista (severa condemna ètica de la societat industrial-capitalista, necessitat de crear un nou ordre social sense propietat privada però amb matisos)
• Marxista-comunista o socialisme reformista i social-democràcia

L'anarquisme

Trenca amb la tradició liberal individu-estat, nega l'autoritat pública o privada i proposa cooperació i acord mutu entre homes lliures. Vol dissolució del poder i de les institucions liberals substituint-ho pel mutualisme i el federalisme.

M10.1. Eleccions, Participació i Comportament Electoral

Tres funcions bàsiques dels sistemes electorals:

1. Produir representativitat
2. Govern (estabilitat)
3. Legitimitat

Segons la classe d'elecció (presidencials, legislatives, municipals) l'àmbit territorial de la circumscripció pot ser diferent: Uninominals, amb només un sol candidat per candidatura o Plurinominals, més d'un candidat per candidatura perquè hi ha més d'un càrrec a proveir.

Dues Fórmules Electorals

1. Les fórmules majoritàries
   1. Majoria simple on el candidat que obté més vots aconsegueix l'escó i no es tenen en compte els vots obtinguts per l'adversari.
   2. Es tenen en compte els vots obtinguts per l'adversari.
2. Les fórmules proporcionals, la idea fonamental és que cada candidatura s'asseguri una representació proporcional al recolzament social obtingut. Només es dona en circumscripcions plurinominals.

M10.2. Comportament Electoral

Quan realitzem una enquesta electoral:

1. Model d'Identificació Partidista

L'acte de votar és expressiu, de demostració de lleialtat a un partit. La tria electoral depèn de les actituds dels votants en tres aspectes: candidats, polítiques i lligams entre partits i grups socials. L'electorat té una ideologia que pren com a referència l'eix Esquerra-dreta, hi ha relació entre auto-ubicació de l'elector i el partit votat. Manifestació de la ideologia pròpia dins l'eix, més sentiment que racionalitat.

2. Model d'Elecció Racional

El votant donarà suport a aquell partit que tingui més probabilitats d'aconseguir els objectius polítics de l'elector.

M12 Sistema Polític i Polítiques Públiques

Les polítiques públiques com a outputs dels sistemes, són la producció de normes i pautes de comportament per tal de regular amb èxit els conflictes i problemes socials.

Política Pública

És una sèrie de decisions o accions empreses per diferents actors (públics o privats).

Dimensions de les Polítiques Públiques

1. Substantiva: Què planteja la política pública?
2. Operativa: Com s'elabora la política pública?
3. Normativa: Quins valors incorpora la política pública? Poden tenir coerció directa (constitució, codi penal...) i coerció indirecta (polítiques sobre l'entorn, lleis de comerç...).

Impacte de les Polítiques Públiques

• A. Beneficis concentrats - costos concentrats: polítiques que mobilitzen als actors afectats i que requereixen resoldre conflictes d'interessos.
• B. Beneficis concentrats - costos difusos: polítiques que pretenen regular l'accés a mercats o activitats.
• C. Beneficis difusos - costos concentrats: polítiques que pretenen modificar la conducta de certs sectors en benefici de la resta.
• D. Beneficis difusos - costos difusos: polítiques que acostumen a tenir el consentiment de les parts i s'implementen sense dificultats.

Fases d'Elaboració d'una Política Pública

1. Sorgiment del problema
2. Definició d'aquest per part dels actors
3. Inclusió en l'agenda política
4. Formulació d'alternatives
5. Decisió i adopció d'un programa legislatiu
6. Implementació de la política pública
7. Avaluació

Claus per a l'Anàlisi de les Polítiques Públiques: La Definició dels Problemes

La definició d'un problema és un moment de controvèrsia on es mobilitzen actors polítics, públics i privats. Tanmateix, l'existència de dades o informació ha de permetre fixar el problema segons unes dimensions:

• A. La intensitat del problema: consens sobre les seves conseqüències.
• B. Perímetre del problema: extensió dels seus efectes sobre els diferents grups socials.
• C. La novetat del problema: nou problema o vell mal definit?
• D. La urgència d'un problema: gestió de crisis però també finestra d'oportunitat.

Fase de Decisió

Fase en la que els decisors públics decideixen quines opcions o accions comporta una política pública. Dos productes a estudiar:

• Producte 1: programa d'actuació polític administratiu.
• Producte 2: l'acord d'actuació polític administratiu.

La Fase d'Implementació

Es porta a la pràctica les mesures decidides en etapes anteriors. També hi ha 2 productes:

• Producte 1: els plans d'acció, que estableixen les prioritats d'implementació en l'espai i el temps.
• Producte 2: els actes d'implementació, implementació efectiva de la política.

Fase d'Avaluació

1. Pertinència en relació a la definició del problema a resoldre.
2. Efectivitat: ha aconseguit canviar comportaments?
3. Eficàcia
4. Eficiència

Segons el que es pretengui pot ser més útil una o altra modalitat d'avaluació:

1. Avaluació tradicional: tracta de verificar si el programa ha aconseguit els objectius que es plantejava.
2. Avaluació progressiva: tracta de racionalitzar els processos per aconseguir una determinada distribució dels recursos.
3. Avaluació estratègica: tracta de facilitar processos d'aprenentatge per millorar els resultats.

M10. Actors i Acció Política

Introducció

Acció política: conducta individual o col·lectiva que incideix de forma més o menys directa en el procés de gestió dels conflictes socials.

Procés

Diferents moments:

1. Formulació i canalització demandes
2. Reclutament de dirigents polítics
3. Elaboració i implementació polítiques públiques

Individus

Participació individual convencional i no convencional

Col·lectius

Partits, grups d'interès, moviments socials

Factors que Afavoreixen o no la Participació Política

• Edat
• Gènere
• Nivell d'instrucció
• Posició social i professional

Per què Actuem Políticament?

1. Rational choice
2. Teoria de la mobilització recursos
3. Identitat/marcs cognitius i nous moviments socials

Formes de Participació Política

1. Convencionals (ex: votar)
2. No convencionals (ex: vaga de fam)

M10. Grups d'Interès i Moviments Socials

Principals Actors Polítics

Col·lectius que no es dediquen professionalment a la política. La seva activitat ho és en essència.

Grups d'Interès i Moviments Socials

Tenen característiques comuns: associacions voluntàries d'individus que mantenen una activitat estable, comparteixen identitat i defineixen línia d'acció coordinada i organitzada.

Grups d'Interès

Associacions voluntàries que tenen com a objectiu influir sobre el procés polític, per defensar interessos.

1. SECTORIALS: representen i defenses interessos d'algun sector social.
2. CAUSALS O D'INTERÈS PÚBLIC: promouen causes de contingut general, no pertanyen a col·lectius o sectors concrets.

Instruments i Estratègies Grups d'Interès

1. Insider: procés consultiu participatiu amb l'administració i govern.
2. Outsider: col·laboren puntualment i des de fora les institucions.

Instruments

Ús condicionat als recursos econòmics, tècnica, legals, mediàtics, etc., dels grups d'interès. Més rellevants: persuasió i informació, finançament partits o càrrecs públics, accions intimidació o coacció.

Moviments Socials

Actors polítics col·lectius que mobilitzen i organitzen recursos per incidir en la gestió de conflictes polítics i socials. Organització menys estable i menys formal, objectius menys concrets.

Mc.Adam (99): moviments socials superar 6 etapes:

1. Nous membres
2. Mantenir moral i nivell compromís
3. Aconseguir cobertura dels mitjans de comunicació
4. Aconseguir suports externs
5. Limitar opcions de controls dels opositors
6. Influir políticament i aconseguir reacció de l'administració

M10. Partits Polítics

Clivelles Polítiques

Línies de divisió que travessen cada societat i generades per interessos de grups polítics, socials, econòmics i sentiments de pèrdua.

Organització Partits Polítics

Forma piramidal:

1. (Base) - afiliats i simpatitzants
2. Militants/membres partit
3. Permanents (tasques organització gestió)
4. Membres càrrecs electius o de govern
5. Líders

Funcions

1. Agents reclutament i formació personal polític
2. Agents simplificació i agregació demandes socials
3. Agents comunicació governants-governats
4. Agents enquadrament preferències electorals

Tipus Partits

• De notables
• De masses
• Catch-all
• Càrtel
• Empresa
• Moviment

Sistema Partits

Els partits es necessiten entre ells. La seva lògica és la de competir.