Democràcia: definicions, condicions i reptes actuals

Mòdul 3. Definicions i condicions de la democràcia

Definicions de democràcia:

• Lincoln (1863): “el govern de les persones, mitjançant les persones i per a les persones”.
• Dahl (1956): sistema polític que garanteix la sobirania popular i la igualtat política.

L'ideal democràtic requereix que la sobirania popular s'exerceixi en igualtat de condicions, sota la regla d'una persona un vot, i sense coaccions, restriccions ni discriminacions.

Condicions de la poliarquia

1. Els individus poden expressar lliurement les seves preferències.
2. Es trien les preferències majoritàries.
3. Hi ha diferents alternatives i una igualtat bàsica en l'accés a la informació.
4. Les ordres dels càrrecs electes es fan efectives.

Aquestes condicions es basen en principis com la llibertat d'associació, d'expressió i de vot, i drets com el sufragi actiu i passiu, a la informació i a eleccions lliures i imparcials. Les institucions polítiques garanteixen aquests principis, desenvolupats en constitucions, lleis electorals i lleis de partits polítics.

Dimensions de la poliarquia (Dahl, 1971)

1) Participació efectiva: Pot veure's limitada per motius estructurals o estratègics. La manca de nivells culturals i educatius mínims i la desigualtat de recursos limiten la participació efectiva. Estratègies com la intimidació i la coacció també influeixen.

2) Competència política: Les democràcies estableixen eleccions periòdiques, lliures i imparcials, limiten les barreres d'entrada al món polític i garanteixen igualtat en l'accés als mitjans de comunicació i al finançament de les campanyes electorals. El mercat polític sovint s'assembla més a un oligopoli que a un mercat de competència perfecta.

Governança democràtica

Els partits polítics no són els únics actors estratègics. Els mitjans de comunicació, sindicats, cambres de comerç, grans empreses i organitzacions civils també influeixen. La qualitat de les democràcies depèn de la capacitat de les institucions per canalitzar conflictes i evitar la ingovernabilitat.

Institucions informals

La lògica de les institucions informals és clau. El capital social (Putnam, 1993) explica les diferències en el funcionament de les democràcies. Les associacions cíviques horitzontals promouen la cooperació social. No obstant això, les institucions informals també poden tenir una incidència negativa, com les xarxes client-patró que perverteixen el funcionament de les institucions (Maiz, 2002). La corrupció sistèmica és un resultat d'aquestes xarxes.

Indicadors dels models de democràcia (Lijphart)

1. Eix executius/partits: sistema de partits, concentració de poder, relacions executiu-legislatiu, sistema electoral i pluralisme dels grups d'interès.
2. Eix federal/unitari: grau de centralització, flexibilitat constitucional, revisió judicial i independència del Banc Central.

Una democràcia majoritària ideal tindria un govern fort de partit únic, sistema electoral majoritari, elevat pluralisme dels grups d'interès, legislatiu unicameral, forta flexibilitat constitucional, absència de revisió judicial i Banc Central influït per l'executiu. També hi ha models híbrids.

Crítica als indicadors (Taagapera, 2003)

Els indicadors són fonamentalment de resultat i estan fortament correlacionats, limitant el marge de maniobra per modificar els models de democràcia. Per exemple, els indicadors de l'eix executiu/partits deriven del nombre efectiu de partits, que depèn del sistema electoral.

Model de democràcia, polítiques i despesa pública

El sistema electoral afecta la despesa pública a través dels seus efectes sobre el sistema de partits. Els sistemes proporcionals estan relacionats amb una major fragmentació legislativa, que incrementa els costos de negociació i dificulta l'acord per aprovar pressupostos, inflant la despesa pública.

Mòdul 4. Reptes de la democràcia en el context global

Les plataformes tecnològiques i les xarxes comercials s'han desenvolupat ràpidament, però la construcció d'institucions polítiques supranacionals ha estat més lenta. Organitzacions multilaterals com l'OMC, el BM o l'FMI encara no segueixen criteris de representativitat ciutadana o d'equilibri entre països (Stiglitz, 2008).

La globalització limita la sobirania estatal i les polítiques nacionals estan condicionades per la integració dels mercats internacionals.

El desequilibri entre la globalització dels estats i els mercats provoca disfuncions redistributives. La manca de legitimació de les institucions supranacionals facilita la influència de les grans empreses multinacionals.

Dani Rodrik (2010) argumenta que hi ha una incompatibilitat entre la hiperglobalització i la democràcia i sobirania nacional, ja que es necessita una estructura de govern global que encara no existeix.

Desigualtat

1. L'elevada desigualtat fa que persones iguals siguin tractades de manera diferent segons el país de naixement. Cal construir institucions redistributives a escala global.
2. La desigualtat genera pressions redistributives que afecten els incentius a la democratització i les estructures econòmiques i polítiques. Les pressions per redistribuir l'ingrés incrementen els costos de la democratització per a les elits.

Reptes. Canvi climàtic

L'augment dels gasos d'efecte hivernacle tindrà efectes econòmics, socials i mediambientals. Les empreses i els països emissors no internalitzen els costos socials de les seves accions. Cal trobar solucions efectives a problemàtiques globals. Les generacions futures no voten, per tant, els interessos de les generacions presents concentren l'oferta dels partits polítics. Les llibertats civils i polítiques, la rendició de comptes i la llibertat d'informació són fonamentals per a un desenvolupament sostenible.

Globalització i diversitat cultural

Un repte clau és la construcció de consensos i diàleg entre grups amb interessos i cultures diferents. La necessitat d'un demos global és una condició necessària. La interrelació creixent entre cultures ha generat conflictes. Samuel Huntington va formular la hipòtesi que els conflictes futurs es produiran entre identitats definides per la història, la cultura, la llengua i la religió (The Clash of Civilizations).

Les xarxes informals de governança poden tenir un paper fonamental per als avenços i les transformacions democràtiques.