La Democràcia: Concepte, Història i Funcionament Actual

Què és la Democràcia?

La democràcia és un sistema de presa de decisions en el qual les decisions es prenen per unanimitat o per majoria dels membres que formen part del grup.

Aquest sistema es pot aplicar a grups de diferent grandària:

• Des del més petit (un grup d’amics decidint què fer amb la tarda del diumenge, una família decidint l’escola dels fills)
• Fins a unitats molt més grans com, per exemple, una societat decidint quines seran les directrius polítiques que la regularan.

La Necessitat de Regulació Social i el Poder Polític

Tota societat necessita ser regulada. El motiu és el següent:

• Els humans necessitem viure envoltats d’altres humans per arribar a ser com som (com hem vist al tema 1).
• Però aprofitem la mínima oportunitat que tenim per aconseguir avantatge sobre els altres en qualsevol situació (és a dir, som egoistes).
• Per tant, sense una certa regulació de la vida social, aquesta seria molt més difícil (o fins i tot impossible?).

Aquesta regulació de la vida social implica l’exercici del poder polític.

Podríem definir poder com la capacitat de fer que la gent actuï d’una manera determinada.

El poder polític es pot exercir de diverses maneres. És el que tradicionalment s’ha anomenat formes de govern.

Tipus Bàsics de Formes de Govern

Existeixen dos tipus bàsics de formes de govern:

• Aquelles en què les decisions les pren una persona o un grup de persones determinat i les imposa a la majoria (autocràcies o oligarquies, sinònims de tirania, despotisme, dictadura, totalitarisme...).
• Aquelles en què la majoria dels habitants d’una societat triarà de quina manera s’exercirà aquest poder. Parlem de règims democràtics o democràcia.

La Democràcia Directa

La democràcia directa és aquella en què tots els ciutadans d’una determinada societat poden prendre part activa en la presa de decisions polítiques.

La Democràcia Directa a l'Antiga Grècia

• És una forma de govern que apareix a Grècia, a la ciutat-estat d’Atenes al segle V aC.
• La ciutadania ens converteix en subjectes de drets polítics, és a dir, ens dona el dret a participar a la vida política de la nostra societat.
• A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega.
• Aquestes ciutats-estat tenien un govern, unes lleis, una forma de vida i un exèrcit propi.
• Socialment, la polis es caracteritzava per l'existència d'un grup de ciutadans que gaudien de tots els drets, d'un grup d'estrangers (metecs) sense drets però lliures, i d'un tercer grup, els esclaus, privats de llibertat i que no disposaven de cap dret.

Estructura de la Polis Grega

• L'estructura de la polis comportava un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpolis, i terres, camps de conreu i boscos.
• La paraula acròpolis literalment significa "ciutat alta". En aquesta part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt alt d'un turó, s'hi construïen edificacions emblemàtiques com ara temples i places de reunió, i s'hi reunien les personalitats importants de la ciutat per a actes també importants.

Inviabilitat de la Democràcia Directa Actualment

Actualment, la democràcia directa és inviable per diversos motius:

1. La població és molt més gran en les societats actuals que a les ciutats-estat d’Atenes: hi ha molts més ciutadans.

Definim ciutadà com a subjecte de drets polítics, és a dir, que pot participar en la vida política d’una societat determinada.

2. Les qüestions polítiques són molt més complexes actualment del que ho eren llavors, la qual cosa implica la necessitat d’assessors i experts en la presa de decisions.
3. A més, els atenencs feien trampes: Al segle V aC, hi havia a Atenes una població aproximada de 350.000 persones, però no tots eren ciutadans:

• Solament eren ciutadans els homes lliures. El 54% d’aquesta població era esclava.
• Solament eren ciutadans aquells que tenien arrels familiars profundes a Atenes (fills, nets... d’atenencs): el 10% de la població era estrangera.
• Això deixava una població de 126.000 persones. Però les dones no eren ciutadanes (la meitat de la població).
• I dels 63.000 restants, calia restar els menors d’edat, els que havien de treballar tots els dies per poder viure, els que eren massa grans per anar a l’àgora...

Democràcies Representatives i Elements Directes

Actualment, totes les democràcies són representatives. Inclouen en major o menor mesura elements de democràcia directa (o semi-directa):

Referèndums

• Els ciutadans intervenen sobre una decisió presa, o que volen prendre els poders polítics. El govern prepara un text sobre el qual es pronuncia la ciutadania mitjançant el sufragi universal. Si l’accepten, el text es converteix en llei. Si no, no s’aplica.

Iniciatives Legislatives Populars (ILP)

• Un grup de ciutadans porta al poder legislatiu una iniciativa de llei, acompanyada d’una quantitat de signatures (500.000 a Espanya) perquè es discuteixi.

Etimologia i Evolució del Terme "Democràcia"

DEMOCRÀCIA: Terme d’origen grec, demos = poble, kratos = autoritat. Significa la sobirania del poble.

El terme “democràcia” ha tingut diversos usos al llarg del segle XX.

• De vegades contradictoris:

Democràcia popular / Democràcia liberal

• De vegades, de manera poc genuïna:

La dictadura Franquista s’autoanomenava “democràcia orgànica”.

Fins i tot ara...

El Model Democràtic Liberal Actual

1. Amb la caiguda del mur de Berlín de 1989, el que avui en dia s’entén per democràcia és el model democràtic liberal.
2. Les característiques d’aquest model són:
   • Valors: llibertat i igualtat legal
   • Eleccions
   • Partits polítics
   • Separació de poders

Característiques d'un Estat Democràtic

Un estat democràtic té unes característiques fonamentals:

Eleccions

• lliures,
• plurals,
• fetes per sufragi universal,
• periòdiques.

Partits Polítics

• Representen la pluralitat d’opinions, presenten els seus programes als ciutadans, així com els candidats electorals.

Divisió de Poders

Evita que una sola institució acapari tot el poder:

• Parlament

  Funció legislativa i de control del Govern.

• Govern

  Funció executiva: aplica la política de l’Estat a través de l’Administració.

• Poder Judicial

  Aplica les lleis i jutja els conflictes entre els ciutadans.

El Procés Electoral

Les eleccions són el procediment a través del qual els ciutadans i ciutadanes elegim les persones que ens representen per exercir el poder polític.

Com funciona aquest procés?

1. Són els partits polítics i les coalicions els encarregats de presentar unes llistes tancades amb els candidats i candidates que es presenten a cadascuna de les circumscripcions electorals.
2. El repartiment d'escons varia segons l'àmbit territorial al qual ens referim, afavorint clarament les províncies menys poblades.
3. Els partits difonen durant la campanya electoral, a través de diverses estratègies de comunicació, el seu programa, en el qual es troben resumides les seves propostes de govern.
4. Després de la campanya arriba la jornada electoral i, posteriorment, el moment del recompte de vots.