Demanda Agregada i Oferta Agregada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,48 KB
LA DEMANDA AGREGADA (DA) I L'OFERTA AGREGADA (OA)
Demanda Agregada (DA)
És la despesa total que, per un determinat nivell mitjà de preus, estan disposats a fer els agents econòmics nacionals o estrangers a l'interior d'un país.
DA = C + I + G + (X - M) (suposició de compra)
PIB = C + I + G + (X - M) (valor real)
La DA augmenta a mesura que baixen els preus i l'interès. Segons augmenta el nivell mitjà de preus, baixa la DA o, el que és el mateix, la despesa agregada, ja que es redueix la quantitat de béns/serveis que es poden comprar amb els mateixos diners.
Hi ha altres factors que condicionen la DA com la renda dels consumidors o els impostos que estableix el sector públic.
Oferta Agregada (OA)
Per altra banda, l'oferta agregada és la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses, tenint en compte el nivell general de preus i els costos de producció.
A l'OA també la condicionen altres factors:
- Nivell mitjà de preus: Si baixa el preu de venda dels productes empresarials, per tant, es reduirà els ingressos totals i com les empreses tenen costos fixos, disminuirà la OA.
- Costos de producció: Si augmenten els costos de producció, disminuirà la OA.
- Expectatives empresarials: Si augmenta la OA quan hi ha confiança amb un altre creixement econòmic.
El nombre d'unitats que les empreses ofereixen al mercat també pot dependre de les expectatives, fet que al seu torn condiciona els objectius empresarials.
EL CONSUM
El consum privat dels consumidors és una macromagnitud que forma part de la DA que pot desglossar-se en 3 nivells:
- Béns duradors: casa/ordinador
- Béns de consum: aliments/roba
- Serveis: educació/sanitaris
Depèn de diferents factors com la Propensió Marginal al Consum (PMC) (a major PMC + consum / a menor PMC - consum) que és una funció creixent i fins i tot amb rendes molt baixes hi ha consum (consum autònom).
També depèn de la renda permanent o duradora (quantitat de diners que una economia domèstica té assegurada cada mes) i de la hipòtesi del cicle vital (tendència a estalviar cada cop més segons la persona es va fent més gran). I l'efecte riquesa (ser ric o tenir estalvis, permeten a uns consumidors determinats consumir més de la mitjana).