El Delicte Imprudent: Elements, Tipus i Deure de Cura Penal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,01 KB
El Delicte Imprudent: Concepte i Fonaments Legals
D'acord amb l'article 10 del Codi Penal (CP), no només són delictes els fets dolosos, sinó també les accions i omissions imprudents penades per la llei. La imprudència es produeix quan hi ha hagut una falta de cura o diligència.
Elements Essencials del Delicte Imprudent
Per a la configuració del delicte imprudent, es requereixen dos elements fonamentals:
1. La Previsibilitat de la Conducta
La conducta només crea un risc penalment rellevant quan és previsible que el resultat lesiu es produeixi. Això implica excloure la imputació dels resultats imprevisibles, és a dir, els accidentals o fortuïts. És imprescindible la previsibilitat potencial perquè hi hagi imprudència.
2. La Infracció del Deure de Cura o Diligència
És necessari que la conducta hagi creat un risc no permès. Aquest element es concreta en la vulneració del deure objectiu de cura.
Classes d'Imprudència Penal
Es diferencia entre dues classes d'imprudència segons la consciència del subjecte sobre el risc:
- Imprudència Conscient: Es dona si el subjecte ha estat conscient de la perillositat abstracta de la seva conducta. Aquesta modalitat es troba a la frontera amb el dol eventual.
- Imprudència Inconscient: Es produeix si el subjecte no s'ha arribat a adonar que el seu comportament podia desencadenar el resultat lesiu.
Els Elements Subjectius de l'Injust
Els elements subjectius de l'injust fan referència a finalitats i propòsits. La concurrència dels quals confereix al fet la seva dimensió d'injust penal, mentre que el dol va referit a tot allò que compon la part objectiva del tipus.
Cal advertir dues qüestions:
- L'absència d'un element subjectiu de l'injust, quan el tipus l'ha inclòs com a element, determina l'atipicitat de la conducta.
- L'afirmació que es dona un element subjectiu de l'injust pressuposa que el comportament és dolós.
El Tipus d'Injust en el Delicte Imprudent
L'essencial del tipus d'injust en el delicte imprudent és la forma en què es realitza l'acció. La realització imprudent dels elements objectius d'un tipus de delicte no es castiga sempre.
El Principi d'Intervenció Mínima obliga a una doble restricció:
- Castigar només els comportaments imprudents que afecten béns jurídics fonamentals.
- Castigar només les infraccions de la diligència deguda més importants.
D'entre tots aquests, només es castiguen aquelles conductes que arriben a produir realment un resultat lesiu per a aquests béns jurídics, encara que algunes vegades es prevegi també el càstig del delicte de mera activitat imprudent.
Conforme al principi d'intervenció mínima, el Dret Penal només ha d'intervenir en casos d'atacs greus a béns jurídics molt importants i en la mesura en què siguin suficients altres mitjans menys radicals per sancionar-los. Les infraccions imprudents són qualitativament menys greus que les doloses.
Hi ha fonamentalment dos components del tipus de l'injust del delicte imprudent: la conducta típica imprudent i la relació amb el resultat que ha causat.
La Conducta Típica: La Lesió del Deure de Cura
Els delictes imprudents són considerats delictes oberts perquè la seva doctrina ha de ser completada per via judicial o doctrinal. Això no suposa una lesió del principi de legalitat, ja que és difícil descriure amb exactitud en la llei tots els comportaments imprudents que es poden realitzar. S'ha de buscar un punt de referència amb el qual comparar: el deure de cura.
El deure de cura és un concepte que inclou una dimensió objectiva i una de subjectiva. El nucli consisteix en la divergència entre la conducta realment realitzada i la que hauria d'haver-se realitzat. La desaprovació jurídica recau sobre la forma de realització de la conducta i sobre la selecció de mitjans per realitzar-la. La seva finalitat és motivar els ciutadans perquè actuïn amb la diligència deguda.
El Deure de Cura Objectiu (Previsibilitat Objectiva)
Aquest concepte pren en consideració totes les conseqüències de l'acció que, conforme a un judici raonable, eren de previsible producció. Això, però, és insuficient. No tota conducta que objectivament pot produir resultats lesius és per aquest motiu imprudent.
Exemple: Conduir un cap de setmana en una carretera amb molt de trànsit és una activitat perillosa, però no imprudent. Perquè sigui perillosa i imprudent, hem de tenir en compte que el subjecte desatengui les regles de cura establertes.
El Deure de Cura Subjectiu (Capacitat Individual)
Aquest deure atén a la capacitat individual del subjecte. Es pot parlar d'un doble barem:
- S'ha d'establir un barem objectiu del deure que el ciutadà ha de desplegar.
- S'ha d'individualitzar-lo després d'acord amb les circumstàncies concretes del cas i els coneixements i capacitats especials del subjecte que intervé.
Hi haurà casos en què la inobservança d'aquestes regles pot ser imprudent i en altres casos, prudent, depenent de la capacitat subjectiva.
La Graduació de la Imprudència
La lesió del deure de cura serveix per fonamentar la imprudència i per graduar-ne la gravetat. Com més gran sigui el grau de la infracció, més greu serà la imprudència.
Imprudència Greu
Es dona quan s'infringeix el deure de cura vulnerant les regles més elementals de la diligència en una activitat.
Imprudència Menys Greu
La divergència entre la cura deguda i la conducta realitzada és menor.
Imprudència Lleu (Atípica)
Aquesta modalitat no està prevista per cap delicte i, per tant, és atípica en l'àmbit penal.