Delicte de coaccions: Anàlisi i tipus

Coaccions

Article 172 del Codi Penal

1. Qui, sense estar legítimament autoritzat, impedeixi a un altre amb violència fer el que la llei no prohibeix, o el compel·leixi a efectuar el que no vol, sigui just o injust, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o amb multa de 12 a 24 mesos, segons la gravetat de la coacció o dels mitjans emprats.

Quan la coacció exercida tingués com a objecte impedir l'exercici d'un dret fonamental, s'imposaran les penes en la seva meitat superior, tret que el fet tingués assenyalada una pena més gran en un altre precepte d'aquest Codi.

També s'imposaran les penes en la seva meitat superior quan la coacció exercida tingués per objecte impedir el legítim gaudi de l'habitatge.

2. Qui de manera lleu coaccioni a qui sigui o hagi estat la seva esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una anàloga relació d'afectivitat, fins i tot sense convivència, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies i, en tot cas, privació del dret a la tinença i port d'armes d'un any i un dia a tres anys, així com, quan el jutge o tribunal ho estimi adequat a l'interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys.

Igual pena s'imposarà a qui de manera lleu coaccioni una persona especialment vulnerable que convisqui amb l'autor.

S'imposarà la pena en la seva meitat superior quan el delicte es cometi en presència de menors, o tingui lloc al domicili comú o al domicili de la víctima, o es realitzi infringint una pena de les contemplades en l'article 48 d'aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat de la mateixa naturalesa.

No obstant el que preveuen els paràgrafs anteriors, el jutge o tribunal, raonant-ho en sentència, tenint en compte les circumstàncies personals de l'autor i les concurrents en la realització del fet, podrà imposar la pena inferior en grau.

Delicte contra la llibertat d'obrar

El delicte de coaccions atempta contra la llibertat d'obrar d'una persona, un cop que aquesta ha pres la decisió en llibertat. El que es condiciona és la forma en què aquella persona actualitza la llibertat, si decideix fer o no alguna cosa. És un delicte que s'acostumava a aplicar com a tipus residual. Més tard, es va concretar quin sentit de la llibertat s'atemptava per tal de deixar de tenir un paper més secundari.

Aquest delicte es caracteritza pel mitjà comissiu: la violència. És l'essència del delicte de coaccions.

El delicte de coaccions consisteix a impedir fer allò que la llei no prohibeix o obligar a fer alguna cosa, sempre amb violència. La major part dels delictes consisteixen a obligar o impedir fer alguna cosa. Per això és un delicte singular, encara que es caracteritza per un mitjà comissiu violent.

Com es caracteritza la violència és important per saber quin és el marc punitiu de l'injust.

La major part de la doctrina identifica la violència amb Vis Física. La jurisprudència sosté una interpretació més àmplia i identifica la violència amb la Vis Física, amb la Vis Compulsiva (intimidació) i amb el que es coneix amb el Vis In Rebus (força en les coses. Trencar una taula o tallar la llum, per exemple). Ho interpreta de forma tan àmplia que gairebé tot pot ser una coacció. La doctrina científica sosté que quan el CP ha equiparat la intimidació amb la violència ja ho fa (Vis compulsiva amb Vis Física. Robatori amb violència o intimidació, per exemple) i, per tant, en el delicte de coaccions com no ho fa, només es fa referència a la Vis Física.

Conducta típica

Partint del mitjà violent, la conducta típica consisteix en:

• Impedir a un altre fer allò que la llei no prohibeix.
• Prohibir a un altre fer qualsevol cosa, sigui justa o injusta. En principi, només té rellevància penal quan la conducta que la persona vol fer no està prohibida per la llei. No podem prohibir amb violència fer allò que la llei (llei penal) no prohibeix. No és lícit l'ús de la violència per impedir que algú cometi un delicte que no es recull al CP (llei administrativa, per exemple).

El delicte de coaccions també exigeix que la persona no estigui legítimament autoritzada. El CP ja preveu accions que puguin estar recolzades per causes de justificació. Seria el cas, per exemple, del policia que deté algú i l'obliga a entrar al cotxe policial. Si aquest delicte no tingués aquesta "coletilla", per tal de no punir-lo, s'hauria de concórrer a les causes de justificació. El legislador exposa que no ens hem d'esperar a analitzar la conducta vers aquells subjectes actius que estan exercint la seva eximent d'exercici de dret, ofici o càrrec.

Tipus qualificat

Hi ha un tipus qualificat del delicte de coaccions al 172.1 al 3r. paràgraf. Es diu que quan la coacció realitzada tingui com a objecte impedir la realització d'un dret fonamental, s'aplica la pena de la meitat superior. Aquesta pena, també pot tenir, per tant, pena de multa.

Com el CP és conscient que la coacció no té una pena elevada, inclou una clàusula de subsidiarietat expressa al segon paràgraf (tret que el fet comès tingui una pena més gran en algun article del CP, s'aplica el delicte de coaccions. Principi de subsidiarietat expressa).

Coacció lleu

El delicte de coaccions només és constitutiu de delicte quan la coacció és greu (com les amenaces). Aquesta regla general es trenca en els casos de violència de gènere (parella, novia, esposa,...) o quan siguin persones vulnerables que convisquin amb l'autor. En aquests casos, la coacció lleu és constitutiva de delicte perquè així ho estableix el 172.2. Hi ha una posterior agravació: quan es faci en presència de menors, infringint mesures del 48 del CP, o quan es faci en el domicili de la víctima (la pena s'imposa en la meitat superior). El CP, com és conscient que ha elevat molt la pena, dóna la possibilitat al jutge de reduir la pena. En el cas de l'amenaça del delicte que s'elevava de falta a delicte, es produeix també en els casos de subjectes del delicte de maltractament habitual. Això no passa amb els delictes de coaccions.