Delacroix i la Llibertat: Símbol de la revolució burgesa

La Llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix, 1830

Context històric

La Llibertat guiant el poble s'emmarca dins de les revolucions burgeses que van tenir lloc a Europa durant la primera meitat del segle XIX, després de la caiguda de Napoleó. Aquestes revolucions van ser una reacció al retorn a l'Antic Règim que la Restauració va imposar. Les lluites revolucionàries a favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb les quals els pintors romàntics es van sentir plenament identificats i van captar en els seus quadres.

Estil: Romanticisme

El Romanticisme és un moviment artístic nascut a França durant el primer terç del segle XIX que rebutja l'ordre, el materialisme i la industrialització. Es caracteritza per:

• La valoració del sentiment i la passió per sobre de la raó.
• La reivindicació de l'individualisme, els sentiments i la imaginació.
• La identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l'època.
• El gust per tot allò exòtic, llunyà, etc.

Les característiques de la pintura romàntica són:

• El predomini del color per damunt de la línia.
• Les pinzellades lliures, ràpides i pastoses.
• La utilització de la llum per accentuar el cromatisme, donant un gran valor expressiu.
• Les composicions dinàmiques.
• El culte al paisatge.
• Els temes mostren interès pels fets històrics contemporanis.

Anàlisi de l'obra

En aquesta obra hi ha un predomini del color sobre la línia. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però destaquen el vermell i el blau. La llum és un element primordial: esclata a la brusa del cos caigut en primer terme, envolta la figura de la Llibertat, es dissol entre fums i lluentors, els núvols i les cases del fons. És una llum violenta que proporciona la tensió ambiental a l'escena.

La composició és asimètrica, superficial i oberta. L'esquema compositiu és una piràmide, el vèrtex de la qual és el puny de la dona que aguanta la bandera francesa. Presenta una composició superficial en què la profunditat i la representació de l'espai s'aconsegueixen mitjançant l'aplicació de la perspectiva i la superposició de diferents plans. És una composició molt dinàmica, presenta línies i pinzellades de color ondulades, personatges fent gestos per transmetre els seus sentiments. El contrast entre els cossos caiguts i els combatents intensifica el moviment.

Materials i tècnica

Oli sobre tela. Dimensions: 2,60 x 3,25 m.

Significat i funció

L'obra mostra una de les barricades aixecades a París durant "Les Tres Jornades Glorioses". El més important del quadre és el seu significat polític. És la primera pintura política moderna, després de Goya. És el quadre més conegut com a testimoni artístic de la lluita revolucionària per la llibertat dels pobles.

En un primer moment, la intenció de l'autor en pintar aquest quadre era propagandística, però amb el temps, la pintura ha anat adquirint un sentit més commemoratiu.

Models i influències

Delacroix recull influències de la força dinàmica de Rubens, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l'escola veneciana, com ara Ticià. També rep influència de Goya.

Localització

Museu del Louvre, París.