Els Estats del Món: Tipus, Funcions i Organització

Què és un Estat?

Un Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Tots els habitants d'aquest territori estan sotmesos a l'autoritat de l'estat. Un estat està format per un territori amb unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix pel mateix govern i les mateixes lleis. A més, té uns símbols que l'identifiquen, com per exemple un himne, una bandera, una capital i, normalment, una moneda.

Delimitació Municipal, Dret i Deures

Delimitació municipal: és la línia precisa que marca els límits territorials entre dos termes municipals. La delimitació completa d'un municipi comporta l'elaboració del document oficial del seu mapa municipal, el qual és realitzat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i per la Direcció General d’Administració Local i sotmès a la consideració de la Comissió de Delimitació Territorial.

El dret: és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la justícia.

El deure: és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo.

Els Poders de l'Estat

Per regular el territori i els habitants, l'estat imposa un conjunt de lleis que tothom que en forma part (empreses, partits polítics, sindicats, associacions culturals, ONG...) ha de complir.

També crea un conjunt d'institucions per fer efectives les decisions preses per l'estat:

• Una policia per mantenir l'ordre públic.
• Un exèrcit per defensar les agressions exteriors.
• Un cos diplomàtic per fer-se càrrec de les relacions internacionals.
• Un conjunt de funcionaris encarregats de l'administració i els serveis públics.

L'estat pot imposar per la força les seves decisions i pot castigar els que incompleixen la llei.

Nombre d'Estats al Món

Hi ha aproximadament 200 estats al món.

Funcions dels Estats

Els estats duen a terme un gran nombre de funcions:

• Mantenen l'ordre públic dins del territori.
• Defensen el territori i els ciutadans de les agressions exteriors.
• Estableixen relacions internacionals. Per fer-ho, funden ambaixades i consolats en altres estats i participen en reunions amb els representants d'altres països per tractar afers d'interès comú, com ara els intercanvis comercials, el trànsit de persones, etc.
• Elaboren lleis que regulen el funcionament de l'estat i els conflictes que sorgeixen entre els ciutadans per tal d'assegurar la convivència.
• Proporcionen serveis essencials, com ara l'educació, la sanitat, el transport...
• Regulen l'economia i les relacions laborals.

Competències dels Ministeris

• Ministre/a de Presidència
• Ministre/a d'Afers Exteriors
• Ministre/a de Justícia
• Ministre/a de Defensa
• Ministre/a d'Hisenda
• Ministre/a d'Interior
• Ministre/a de Foment
• Ministre/a d'Indústria, Enginyeria i Turisme
• Ministre/a d'Agricultura i Alimentació
• Ministre/a d'Economia

L'Estat del Benestar

Un estat del benestar o estat social és quan els governs desenvolupen polítiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials.

Per fer-ho, els estats estableixen serveis de salut i d'educació gratuïts per a tothom, ajudes per a les persones que estan aturades, pensions per als jubilats i un salari mínim per als treballadors.

Els països subdesenvolupats, com per exemple els d'Àfrica, no formen part del benestar social, ja que no poden prestar els serveis més bàsics a la majoria de la població perquè no tenen prou recursos per sufragar les despeses que això comporta. En alguns casos, al marge de la disponibilitat econòmica, hi ha règims corruptes que no estan disposats a fer-ho.

Estats Democràtics i No Democràtics

Un estat democràtic és aquell en què els ciutadans poden triar el tipus de govern gràcies al vot en les eleccions. Exemples: república, democràcia.

Un estat no democràtic és aquell en què els ciutadans no tenen dret d'expressió i tampoc no poden triar el govern. A més, les decisions es prenen segons els interessos dels governants, sense demanar l'opinió dels ciutadans. Exemple: monarquia absoluta, dictadura.

La Constitució

La constitució és un conjunt de principis establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Aquests principis s'escriuen en una col·lecció única o un conjunt de documents legals que comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, els drets i les responsabilitats del govern i dels ciutadans.

Els Drets Humans

Els drets humans són aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió on habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.

Tenen les seves arrels en la cultura occidental moderna, concretament del moviment conegut com a Il·lustració. Al llarg de la història, totes les cultures han tingut drets humans, ja que es concentren al voltant de la idea de la dignitat de la persona en tant que ésser humà. Qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels drets humans. Malgrat els avenços, la Declaració Universal dels Drets Humans segueix sent desigual per a moltes persones. Els governs són els grans responsables, ja que han fallat en la seva promesa de respectar i defensar els drets de totes les persones.

Estats Centralitzats i Descentralitzats

En la presa de decisions en una organització, aquesta pot ser centralitzada o descentralitzada:

• Centralitzada: la presa de decisions es concentra a la part superior de la jerarquia de l'organització.
• Descentralitzada: els nivells més baixos prenen les decisions.

El Regne d'Espanya

El Regne d'Espanya és un estat conformat per nacionalitats i regions, les quals s'han constituït com a comunitats autònomes.

A Espanya, les organitzacions territorials més petites que hi ha són els municipis (és a dir, territoris sotmesos a la jurisdicció de l'ajuntament); els municipis s'agrupen en províncies, i les províncies formen part de comunitats autònomes.

Relacions Internacionals entre Estats

Els estats internacionals es relacionen entre si respectant els principis de sobirania, igualtat i independència dels mateixos estats.

Aquest dret es compon de normes bàsiques i principis fonamentals que permeten la coexistència pacífica i la cooperació entre els estats per aconseguir i gestionar processos comuns.

Tractats, Pactes i Convenis

Per facilitar les seves relacions, els estats signen tractats, pactes i convenis. Són documents on els estats es comprometen a determinades accions en una matèria concreta (medi ambient, armament, educació, comerç...).

Relacions Comercials i Econòmiques

Els estats tenen relacions amb països d'Europa, Àsia i Amèrica, ja sigui per fer comerç o bé per interessos econòmics.

Organitzacions Internacionals

Són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar afers d'interès comú i per prendre decisions sobre aquestes qüestions.

Es diferencien per l'àmbit territorial sobre el qual actuen. Hi ha organitzacions internacionals que tenen un abast mundial (l'ONU) i d'altres que només agrupen països d'una zona determinada del món (la Unió Europea).

També es distingeixen pels objectius. Hi ha organitzacions amb objectius molt variats (l'ONU) i d'altres que només tracten una matèria específica.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és el principal organisme internacional de mediació entre els estats.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més, té tres observadors permanents: el Vaticà, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina.