Del tema al problema en la recerca

Del tema al problema

Interès per un tema

El punt de partida de tota investigació científica és l'interès en un tema o àrea temàtica àmplia. Hi ha una varietat de fonts que poden generar idees d'investigació:

• Experiències individuals (exemple: podem tenir un familiar amb algun problema concret i a partir d'aquí començar a desenvolupar un projecte de recerca).
• Materials escrits (llibres, revistes, diaris, tesis els resultats dels quals poden generar idees).
• Materials audiovisuals (Internet, amb la seva àmplia gamma de possibilitats, o algun programa de TV).
• Converses i discussions personals en diferents àmbits.
• Observacions de fets concrets.

Delimitació del tema

Un cop definit el tema, s'ha de delimitar: precisar la idea inicial de recerca, familiaritzar-nos amb el camp de coneixement on s'ubiquen aquests temes per trobar possibles llacunes, forats, interrogants no resolts... quelcom que es pugui transformar en un tema de recerca. Per fer aquest pas, es pot començar per preguntes de tipus: qui, què, quan, com i on?

Plantejament del problema

El plantejament (o identificació) del problema acota l'àmbit d'estudi i permet aterrar millor el procés en expressar amb més exactitud:

• Què s'estudia (objectius de la recerca).
• Amb qui es porta a terme (subjectes).
• Quina informació s'ha de recollir (variables en el cas de les recerques quantitatives i indicadors en el cas de les qualitatives).

Valoració del problema

Un problema ha de ser:

• Real: que té existència verdadera i efectiva.
• Factible: que es pot realitzar.
• Rellevant: que és significatiu.
• Resoluble: que té solució.
• Generador de coneixement: que pot generar noves conceptualitzacions.
• Generador de nous problemes: que dona origen a altres recerques.

Formulació del problema

La formulació del problema ha de:

• Expressar la relació entre dues o més variables.
• Delimitar els objectius.
• Enunciar-se en forma clara i unívoca.
• Ser susceptible de verificació empírica.

El problema és la concreció de l'àrea de recerca seleccionada. El problema pot formular-se com una pregunta o bé com un objectiu.

Els components del problema s'han de poder mesurar directa o indirectament. Un element molt important en aquesta etapa és la formulació de preguntes. Criteris principals per a un plantejament adequat segons Kerlinger i Lee (2002):

• El problema ha d'expressar una relació entre dues o més variables (en els estudis qualitatius no és un requisit).
• El problema ha d'estar formulat clarament sense ambigüitat mitjançant una pregunta o més que orienten la recerca.
• El plantejament del problema ha d'implicar la possibilitat de realitzar una prova empírica que confirmi o no les hipòtesis o una recol·lecció de dades.

Objectius

Tenen la finalitat d'assenyalar què es pretén i a què s'aspira en la recerca. Els objectius de recerca s'enuncien amb verbs d'acció que han de ser avaluables, viables i rellevants.

Objectius exploratoris o descriptius

Expressen una primera aproximació del problema o bé aporten informació nova sobre el problema. Acostumen a buscar provar una teoria, contrastar o verificar hipòtesis, confirmar relacions entre variables i anticipar o predir fenòmens.

Els objectius descriptius permeten:

• Identificar i descriure característiques i/o atributs.
• Quantificar la freqüència d'algun component.
• Seleccionar problemes i àrees d'interès.
• Ordenar i classificar.

Objectius analítics i explicatius

Expressen la relació entre les variables del problema. Són de tall eminentment qualitatiu i orientats a identificar i descriure certes característiques o fenòmens per a generar i induir el coneixement.

Els objectius analítics permeten:

• Contrastar o verificar hipòtesis.
• Confirmar, comparar, anticipar o preveure relacions entre variables.