Del Realisme al Postimpressionisme: Art, Arquitectura i Fotografia al s. XIX

Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme al segle XIX

Arquitectura: Industrialització i Noves Tendències

La industrialització va transformar la societat, i el creixement urbà va fer necessari un nou urbanisme. Es van recuperar estils del passat (historicisme) i es va revaloritzar l'arquitectura popular (Arts & Craft). L'explotació de nous materials va donar lloc a l'arquitectura del ferro. Dues tendències arquitectòniques van destacar: el Modernisme i l'Escola de Chicago.

Eclecticisme en l'Arquitectura

La mescla d'estils arquitectònics, amb precedent en l'arquitectura historicista, es coneix com a eclecticisme. Per exemple, per a una església es podia emprar l'estil gòtic. El neogòtic va ser l'estil més important d'aquesta tendència.

Noves Possibilitats del Ferro

L'ús del ferro en la construcció va respondre a diverses necessitats:

• a) L'augment de la població va requerir construccions ràpides i barates.
• b) Els nous mitjans de transport, com el ferrocarril, van exigir la construcció d'estacions, ponts i obres públiques.
• c) Les noves indústries necessitaven instal·lacions adequades.
• d) El progrés de la cultura i l'educació va impulsar la creació de museus i biblioteques.

Nous materials com el vidre i el ferro colat van ser fonamentals. El vidre va servir com a pell translúcida, substituint el mur. Posteriorment, es va afegir el ciment.

Escola de Chicago

Després d'un incendi que va destruir Chicago, la ciutat va ser reconstruïda. La participació de nombrosos arquitectes i la manca d'espai van afavorir la construcció de gratacels.

Escultura: Del Realisme a l'Impressionisme

L'escultura es va independitzar de l'arquitectura, guanyant llibertat. El Realisme, amb artistes com Daumier, va plasmar escultures plenes de vida i espontaneïtat. L'Impressionisme, representat per Rodin, va treballar la rugositat de la superfície per obtenir efectes de llum i multiplicació de plans.

Tendències i Ismes Pictòrics: La Realitat Quotidiana

Fotografia Objectiva i Realisme

El Realisme va buscar reflectir les misèries i necessitats de la vida quotidiana, substituint els temes medievals, clàssics o orientals per temes contemporanis. Aquests canvis van ser impulsats per:

• a) La implantació de la burgesia.
• b) El positivisme filosòfic d'August Comte, que establia les dades dels sentits com a font fonamental del coneixement.
• c) La sensibilitat i consciència dels artistes davant els problemes de la industrialització.
• d) El desencís pel fracàs de la revolució del 1848.

El Realisme es va negar a idealitzar les imatges. L'aparició de la fotografia, la difusió de la premsa escrita, la revolució tecnològica i el positivisme filosòfic van contribuir a aquest moviment. Els artistes mostraven les misèries del proletariat rural o urbà per conscienciar, mentre que altres representaven la natura sense idealitzar-la. L'Escola de Barbizon va destacar en la representació de paisatges.

Impressionisme

A l'últim quart del segle XIX, l'Impressionisme va unir visió i llum, representant la llum mitjançant tocs cromàtics. Manet va exposar un quadre que va escandalitzar els sectors tradicionals i va entusiasmar els innovadors. Les obres impressionistes van ser rebutjades inicialment i es van exposar al Saló dels Rebutjats. Els artistes es reunien en tertúlies i cafès per discutir sobre:

• a) La teoria dels colors: 3 colors primaris i 3 complementaris.
• b) La plasmació de la llum: els colors no són immutables.
• c) Les aparences successives: un paisatge pot tenir múltiples interpretacions amb tonalitats diverses.
• d) La coloració de les ombres en detriment del clarobscur.
• e) La pinzellada solta.
• f) Plein air: pintura a l'aire lliure.

Postimpressionisme

El Postimpressionisme va utilitzar petits punts de colors primaris combinats amb els complementaris. El Divisionisme va ser la base teòrica, i el Puntillisme la seva tècnica d'execució.

Moviment Simbolista

El Moviment Simbolista va representar temes bíblics i mitològics. El moviment Naïf es va caracteritzar per la ingenuïtat de les formes i l'ús de colors brillants. Böcklin i Klimt, amb el Sezessionstil vienès, van ser figures destacades. Els pintors Nabis, que significa"profet", també van formar part d'aquest moviment.

Obres Destacades

Torre Eiffel

Autors: Koechlin, Nouguier, Gustave Eiffel. Tipus: Monument commemoratiu. Material: Ferro forjat. Característiques: Forma piramidal, planta quadrada. Va ser el monument més alt de París.

Magatzems Carson, Pirie, Scott

Autor: Louis Sullivan. Tipus: Edifici civil. Materials: Formigó, ferro, vidre. Escola: Escola de Chicago. Característiques: Construcció cel·lular, finestres de Chicago.

El Pensador

Autor: Rodin. Tipus: Escultura exempta. Material: Bronze. Estil: Impressionista. Ubicació: Musée Rodin. Característiques: Composició centrípeta, modelat en tensió.

Primers Freds

Autor: Miquel Blay. Material: Marbre blanc. Estil: Realista-simbolista. Característiques: Anecdòtic i costumista. Ubicació: MNAC Barcelona. Detalls: Alt realisme i minuciositat extrema, sfumato (formes suaus en l'anatomia).

Enterrament a Ornans

Autor: Courbet. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Realista. Tema: Escena costumista. Ubicació: Musée d'Orsay (París). Característiques: Disposició en fris, clarobscurs, retrat col·lectiu.

La Vicaria

Autor: Marià Fortuny. Tècnica: Oli sobre fusta. Estil: Realista. Ubicació: MNAC. Característiques: Virtuosisme de la pinzellada.

Dinar Campestre

Autor: Manet. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Realista-impressionista. Ubicació: Musée d'Orsay. Característiques: Triangle compositiu, gradació tonal del color.

Sol Ixent

Autor: Monet. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Impressionista. Tema: Paisatge. Ubicació: Musée Marmottan (París). Característiques: Pinzellades brillants i dinàmiques, llei del contrast simultani, vista plàcida del port de Le Havre.

La Nit Estelada

Autor: Van Gogh. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Postimpressionista. Tema: Paisatge. Ubicació: MoMA (Nova York). Característiques: Part inferior amb línies rectes i figures geomètriques bàsiques, pinzellada dinàmica i sinuosa, vessant emocional i simbòlic de l'artista.

Jugadors de Cartes

Autor: Cézanne. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Postimpressionista. Ubicació: Musée d'Orsay. Característiques: Eix compositiu, jugadors concentrats en les cartes, figures geomètriques, escena quotidiana.

El Crit

Autor: Munch. Tècnica: Oli i tremp sobre cartró. Tema: Al·legòric. Ubicació: Nasjonalgalleriet (Oslo). Característiques: Línia corba, desequilibri visual, visió subjectiva, diagonal compositiva.