Del Mythos al Logos: La Revolució del Pensament Grec

El pas del mythos al logos constitueix un esdeveniment determinant en la manera com els humans van començar a entendre el món. Aquesta evolució es va desenvolupar principalment a l’Antiga Grècia, on els primers pensadors van abandonar les explicacions basades en mites per explorar respostes racionals als fenòmens naturals. Aquest canvi va establir les bases del que avui coneixem com a filosofia i ciència.

La Visió Mítica del Món

El fragment de Mimnerm de Colofó és un exemple clar de la visió mítica del món a l’antiguitat. En aquest relat, el moviment del sol es deu a l'acció d'Helios, el déu que el guia pel cel amb un carro tirat per cavalls, tornant al seu punt d’origen gràcies a una embarcació màgica construïda per Hefest. En aquest enfocament, els fenòmens naturals no es relacionen amb lleis físiques, sinó amb l'activitat i la voluntat dels déus.

Aquesta visió està ancorada en el mythos, un conjunt de narracions carregades de simbolisme que connectaven les persones amb el diví i el sobrenatural. Els mites no només explicaven els fenòmens de la natura, sinó que també transmetien valors, cohesionaven la societat i reforçaven la identitat col·lectiva. Aquest tipus d'interpretació, encara que senzilla, estava plena de significats culturals i religiosos profunds.

L'Emergència del Logos i la Filosofia

Amb l’aparició dels primers filòsofs, com Tales, Anaximandre i Anaxímenes, es va produir un canvi radical cap al logos, o pensament racional. Els escrits d'Aristòtil i Teofrast evidencien com aquests pioners del coneixement van rebutjar les explicacions sobrenaturals per cercar principis naturals que poguessin donar compte dels fenòmens observats.

Tales de Milet i l'Aigua

Tales de Milet, per exemple, va proposar que l’aigua era el principi fonamental (arjé) de la realitat, observant que la vida depèn de la humitat i que molts éssers vius emergeixen de l’aigua.

Anaximandre i l'Àpeiron

Anaximandre, deixeble de Tales, va portar aquesta idea més enllà, introduint el concepte de l’àpeiron, una substància indefinida i infinita que actua com a origen de tot. Aquesta proposta va aportar un grau més elevat d’abstracció al pensament filosòfic, plantejant que l’essència de la realitat no és un element concret, sinó una força primordial sense límits.

Anaxímenes i l'Aire

Per la seva banda, Anaxímenes, successor d’Anaximandre, va preferir una explicació més concreta, identificant l’aire com a principi fonamental de la realitat. Segons ell, l’aire es transforma en altres elements mitjançant processos com la condensació i la rarefacció, generant el foc, l’aigua o la terra. Així, Anaxímenes va optar per explicacions basades en observacions materials i fenòmens físics, deixant enrere les narracions mítiques.

L'Impacte de la Transició Intel·lectual

La transició del mythos al logos va ser una autèntica revolució intel·lectual. Els primers filòsofs van rebutjar les explicacions divines i simbòliques per endinsar-se en un camí basat en l’observació, la lògica i la racionalitat. Aquesta transformació va establir els fonaments del pensament científic i racional, centrant-se en la cerca d’explicacions naturals per als fenòmens de l’univers.

Aquest procés va ser un dels moments més rellevants en la història del pensament occidental, obrint les portes a una comprensió crítica i empírica de la realitat. Mentre que el mythos interpretava el món mitjançant relats divins i sobrenaturals, el logos va introduir una visió centrada en principis materials, racionals i universals, redefinint la relació de la humanitat amb el coneixement i la realitat.