Del Modernisme a les Avantguardes: Art i Literatura a Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,48 KB
El Modernisme
El Modernisme va ser un ampli moviment cultural europeu de finals del segle XIX que, des d'òptiques diferents, va tractar d'inserir l'art en la totalitat de la vida social. Es va expressar en l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la literatura, entre d'altres.
A Catalunya, Antoni Gaudí, Josep Llimona, Ramon Casas, Enric Morera i Joan Maragall són algunes de les figures més representatives de cadascun d'aquests camps.
La transformació cultural modernista
El Modernisme va significar la transformació d'una cultura regional i tradicionalista, associada a la Renaixença, en una cultura nacional i moderna. L'objectiu dels modernistes era aconseguir una cultura amb formes i idees noves. Per això, calia emmirallar-se en les cultures més avançades d'Europa, sobretot la francesa, i crear un art, una literatura i uns corrents de pensament que permetessin un canvi global del model de societat.
La narrativa modernista
Dins de la narrativa, van destacar diversos corrents:
- Novel·la simbòlica: Presenta històries rústiques i drames emmarcats en escenaris muntanyencs. Parla de pagesos, pescadors, etc. Un exemple clau és Solitud de Víctor Català.
- Novel·la decadentista: Passa de la descripció a la suggestió, un tret propi del simbolisme, i pretenia reflectir la realitat objectiva.
- Novel·la costumista: Representa la desintegració de la novel·la en narracions independents unides pel tema, com es veu a L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
Autors i obres destacades del Modernisme
- Joan Maragall: Considerat l'intel·lectual més complet del Modernisme, tant en el seu vessant teòric i assagístic com en el poètic. Autor del poema La vaca cega.
- Víctor Català (Caterina Albert): Autora de l'obra cabdal Solitud.
- Santiago Rusiñol: A Cigales i formigues, planteja la problemàtica de l'artista: la cerca de l'ideal de la bellesa (poesia) s'enfronta a una societat materialista i rutinària (prosa).
El Noucentisme
El Noucentisme és el nom amb què es coneix l'estètica que, entre 1906 i 1923, en part conviu amb el Modernisme i en part el substitueix gràcies a l'estreta col·laboració entre els intel·lectuals i el poder polític incipient. Va permetre el pas de la desorganització i la pluralitat modernistes a una rigidesa necessària per situar Catalunya al nivell de les nacions europees.
Principis del Noucentisme
- Rebuig del romanticisme: Suposava el rebuig del desordre sociocultural impulsat pels modernistes.
- Imperialisme: Defensava un moviment ordenador que s'havia d'impulsar a tot el territori i abraçar totes les capes socials.
- Arbitrarisme: Es basava en la selecció dels elements de la realitat per expressar les idees.
- Civilitat: Buscava neutralitzar els conflictes i harmonitzar les classes socials en un mite de perfecció i cultura.
- Classicisme: Afirmava l'ordre, la raó, la mesura i l'harmonia del món clàssic.
Autors destacats del Noucentisme
Les figures més representatives són l'ideòleg Eugeni d'Ors, que va publicar el seu Glossari a La Veu de Catalunya, i poetes com Josep Carner, autor de La bella dama del tramvia.
L'Avantguardisme
L'Avantguardisme és el corrent representat per autors que van adoptar una posició crítica i de lluita compromesa davant les tensions entre la burgesia i la classe obrera o enfront de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Van ser titllats de "terroristes" pel seu afany de buscar noves maneres d'expressar l'art, destruint l'ordre i les normes establertes.
Moviments d'avantguarda internacionals
- Cubisme: Va aparèixer a París a la primera dècada del segle XX. Destruïa la realitat i la transformava amb formes geomètriques i collages (plàstica) o cal·ligrames (poesia).
- Futurisme: Sorgit a Itàlia el 1909 amb el manifest de Tommaso Marinetti. Pretenia anul·lar l'art caduc i imposar un de nou lligat a la vida moderna, exaltant el maquinisme, la velocitat i el perill.
- Dadaisme: Va aparèixer a Zúric el 1916, de la mà de Tristan Tzara. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció i valorava l'espontaneïtat i l'atzar.
- Surrealisme: Va sorgir a París cap al 1924, liderat per André Breton. Pretenia provocar un caos intel·lectual i sublimava la llibertat a través de l'escriptura automàtica, l'humor i l'absurd.
L'Avantguarda a Catalunya
- Joan Salvat-Papasseit: Considerat el màxim representant de l'avantguarda catalana, amb obres com El poema de la rosa als llavis.
- Josep Vicenç Foix (J. V. Foix): Combina la tradició i l'avantguarda en la seva poesia i prosa poètica, com es veu a Sol, i de dol.
- Salvador Dalí: Figura clau del surrealisme a Catalunya i a nivell internacional, principalment en el camp de la pintura.