Del Mite al Logos: La Recerca de la Phýsis i l'Arkhé en la Filosofia Presocràtica

Del Mite al Logos: L'Inici d'una Nova Mentalitat

El discurs racional (el logos) vol explicar en primer lloc la phýsis o naturalesa; després, la filosofia se centra en la comprensió del món social, ètic, polític i humà.

Algunes respostes dels presocràtics semblen avui dia ingènues. Cal tenir present que l’originalitat del seu intent rau en el plantejament per primer cop de qüestions actuals.

Phýsis i Arkhé en els Jònics

El discurs racional fa la distinció entre ésser (realitat) i aparença, és a dir, entre allò que les coses són autènticament i allò que semblen.

• Realitat: Allò que les coses són de debò, té una explicació racional i és ordenada, per tant, es pot conèixer.
• Aparença: Allò que semblen les coses, ens les mostren els sentits, i no tenen una explicació racional. És un caos, per tant, no es pot conèixer perquè canvia.

Els sentits mostren fenòmens, però la raó cerca allò que roman malgrat els canvis: l’arkhé. Busquen un arkhé ja que pensen que existeix un ordre en la realitat, per tant, busquen el primer principi de la realitat a partir del qual tot està construït.

L’arkhé suposa el descobriment d’un nou camp d’estudi, la phýsis, que inclou el principi de tot i el procés de generació de les coses. Pensaven que la phýsis es podia conèixer a través del que ens mostren els sentits i la raó ens portaria a conclusions.

Són monistes materialistes, consideren que la realitat està feta d’un principi material: l’arkhé material.

Tales de Milet

Per a Tales, l’arkhé és l’aigua. Segons Tales, l’aigua és l’origen de totes les coses. La concepció de l’aigua com a arkhé s’explica a partir de l’observació. L’aigua és present en el principi i en el final de la vida.

Anaximandre

Per a Anaximandre, l’arkhé és l’apeiron. Apeiron significa ‘el tot infinit en l’espai i el temps’, ‘etern i sense cap determinació qualitativa’. No pot ser definit per qualitats físiques. No està en estat pur, no hi ha res fora d’ell, sinó que tot neix, viu i mor. (Element material).

Anaxímenes

Per a Anaxímenes, l’arkhé és l’aire. Aquesta idea reprèn la creença popular que l’aire i l’alè són vida. L’aire en perpetu moviment és l’arkhé primari, únic, il·limitat i dinàmic.

Els Pitagòrics

Pitàgores en fou el fundador.

Afirma que l’arkhé és el nombre. La realitat és matemàtica, feta de números. L’arkhé es pot conèixer perquè es pot expressar numèricament. Els nombres designen la realitat de tot el que hi ha.

Diferenciaven realitat (saber autèntic) d’aparença.

Monisme Espiritualista

Són monistes espiritualistes. La realitat està feta d’un principi racional, quelcom que només es pot entendre: l’arkhé racional.

Per a ells, la phýsis només es pot conèixer a través de la raó, ja que la realitat és racional.

Harmonia Còsmica i Purificació de l'Ànima

Busquen coneixement per purificar l’ànima. Creuen que l’ésser humà té ànima i aquesta es reencarna. Per a ells, la filosofia servia per purificar l’ànima.

Creuen que els principis de la realitat són numèrics. Tot el conjunt es mou en una harmonia còsmica.

Segons el pitagorisme: l’ordre racional numèric és el saber autèntic. Fa de les matemàtiques un instrument purificador de l’ànima, perquè la desvincula del cos i l’apropa al cosmos i a la divinitat. I allò que és bo per a l’ànima també ho és per a la polis; cal que l’Estat es governi segons l’ordre còsmic.

Heràclit i Parmènides

Tots dos tracten el moviment de la phýsis (natura).

Heràclit d'Efes

No diferenciava natura (phýsis) de realitat.

Heràclit d’Efes deia posseir una profunda veritat, ja que «tot i que aquesta raó (logos) existeix sempre, els humans es tornen incapaços de comprendre-la». Això impedeix a les persones anar més enllà de l’aparença dels canvis.

El Logos i el Canvi Permanent

Descriu la phýsis com un procés dinàmic: mai està quieta, sempre està en canvi permanent, i aquest canvi és aparentment irracional. El canvi obeeix a un ordre constant, el logos (llei universal que dona sentit a tot). L’autèntica saviesa és acceptar la raó còsmica que explica el canvi. El logos dona sentit al caos aparent de la natura.

Els sentits ens mostren aquest caos i la raó ho relaciona amb l’existència de l’ordre racional suprem: el logos.

Per a Heràclit, l’arkhé era el foc, ja que exemplifica la natura de la qual ell parlava i sempre està en constant canvi.

Metodologia

Segons Heràclit, l’experiència s’obté gràcies a una ànima adequada i amb les dades dels sentits.