La Veu del Docent: Importància, Cura i Tècnica Vocal

La Veu: Eina Clau per a Docents

Segur que ja has notat que la veu és el teu principal instrument de treball. Un professor o una professora que es desperta un matí amb afonia aguda no pot anar a treballar –així de senzill–, perquè parlar és una part fonamental de la seva activitat diària. I no necessitem només parlar constantment a classe, sinó que també ho hem de fer a les reunions de departament o de claustre, a les entrevistes amb mares, pares o alumnes, al passadís amb els companys i companyes per demanar que ens acompanyin en una visita a un museu o per decidir qui farà guàrdia a la biblioteca a l’hora del pati, per exemple. Hem de tenir molta cura de la veu, el principal instrument físic de la comunicació oral. La veu reflecteix l’estat físic i anímic i permet fer inflexions per mostrar actituds i sentiments, a més de controlar aspectes tan determinants com el to i el ritme del discurs.

Com es Produeix la Parla?

L’emissió seqüenciada de sons que constitueix la parla es produeix gràcies a l’acció simultània de diferents factors:

• Un corrent d’aire, produït pels pulmons i els músculs respiratoris.
• Els òrgans fonatoris, vibrants de la laringe (cordes vocals) i ressonants de la faringe, la boca i el nas.
• Moviments articuladors produïts per llavis, dents, paladar dur, vel del paladar i mandíbula.

Altres Aspectes Clau de l'Expressió Oral

Hi ha altres aspectes molt importants de l’expressió oral que depenen de la veu:

• El volum.
• L’entonació.
• La velocitat.
• L’articulació clara dels fonemes.

El To de Veu: Expressió i Control

El to és la impressió que ens produeix la freqüència de vibració amb la qual es manifesta una ona sonora determinada. En el cas de la veu, la marca del to (greu o agut) és donada per la quantitat de moviment que es produeix a les cordes vocals en emetre’s, és a dir, per la freqüència de vibració. Com més vibracions es produeixen, més aguda és la veu, més alt serà el to. Al contrari, com menys vibracions es produeixin a la laringe, lloc on es genera la veu, més greu serà el so resultant, més baix serà el to.

Tons Greus vs. Tons Aguts

El to actua en l’expressió oral com una gran font de signes no verbals amb gran poder d’influència en el receptor. Mitjançant el to (de matisos molt diversos), manifestem actituds i estats anímics que repercuteixen sempre en el receptor i en la interpretació que farà del missatge. Se solen definir dos grans grups de tons: greus i aguts. Sembla que els tons greus es relacionen amb la neutralitat i l’objectivitat, i, en canvi, els tons aguts, amb certes expressions més emocionals, com ara entusiasme, sorpresa o lament.

Control del To i Monotonia

El to és un reflex emocional. De vegades, una emoció inhibida o incontrolada deriva cap a tons aguts i pot arribar a ofegar la veu. Juntament amb el control de la velocitat i el volum adequat, el control del to també permet evitar la monotonia amb modulacions distintes en una franja de variació que no ens demani gens d’esforç. És aconsellable partir de tons greus per poder ascendir amb comoditat a tons mitjans o aguts.

L'Articulació: Claredat en la Dicció

Les vocals i les consonants es produeixen mitjançant les articulacions de les distintes parts de la boca (llengua, dents, llavis, paladar, etc.) o de la gola. Una articulació clara dels sons és imprescindible per assegurar la comprensió del missatge. Cal pronunciar tots els sons, totes les síl·labes que conformen cada paraula de manera correcta. Ometre sons, encara que siguin pocs, posa en risc la comprensió de tota una frase i de tota una idea, perquè el desconcert que produeix en l’oient el distreu de l’escolta.

La parla fluida provoca sinalefes, elisions de vocals o variacions en alguns sons. Per assegurar la claredat de la dicció, cal fer-les correctament. En canvi, cal prestar atenció i evitar certs canvis que, a més de distreure l’oient, transmeten una imatge de desprestigi, perquè corresponen a pronunciacions incorrectes, que ja hem estudiat en l’apartat anterior, dins l’ortoèpia.

Exercicis per Millorar la Dicció

La parla és una funció motora, com caminar. Amb la realització d’exercicis de gimnàstica bucal es poden tonificar i agilitzar els òrgans que intervenen en l’emissió de veu per millorar-ne la dicció. Si detectes que tens dificultats en l’articulació d’algun fonema en concret, és recomanable que facis exercicis repetint a velocitat lenta paraules i síl·labes que el continguin. Si, d’altra banda, no pateixes dificultats específiques de pronunciació, exercicis com ara lectures emfàtiques o embarbussaments són molt útils per agilitar los moviments bucals relacionats amb la dicció.