Estat del Benestar, Gènere i Treball Reproductiu: Anàlisi de la Divisió Sexual

Estat del benestar i divisió sexual del treball: el paper de gènere

Les polítiques socials espanyoles implementades sota l'empara de l'Estat del benestar han mantingut un biaix de gènere des de la seva gestació fins a l'actualitat. Aquest biaix «recorre les diferents institucions socials, fa que la vida de les dones transcorri per vies molt diferents a les dels homes, sense que les polítiques socials tendeixin, en la part fonamental, a corregir les desigualtats per raons de sexe» (Carrasco, 1997, p. 13). Ens trobem, per tant, davant d'un error sistemàtic que perjudica l'accés al benestar social de les dones, fins al punt que es podria tractar com una mesura d'expropiació del benestar.

Esping-Andersen (1990) passa per alt la influència dels Estats del benestar en homes i en dones de forma diferenciada. Desenvolupa una tipologia imprescindible a l'hora d'estudiar els models de protecció social europeus, però roman «cega» respecte a la categoria de gènere, una circumstància que motiva que, després de la seva publicació, es revisi i critiqui des de corrents de pensament feministes. Mentre que la classificació d'Esping-Andersen (1990) és sensible a les desigualtats de classe que es produeixen dins del mercat laboral entre els treballadors assalariats, no hi ha una anàlisi en els mateixos termes pel que fa al gènere. Esping-Andersen (1990) enumera els tres elements fonamentals en la provisió de benestar de la població: el mercat, l'Estat i la família. L'inconvenient que troba la producció feminista és que es posa un major èmfasi en examinar la relació Estat-mercat, i s'aprofundeix molt menys en la tasca i la influència de la família.

La invisibilitat que encara roman al nostre voltant en relació al treball reproductiu i a l'assumpció majoritària per part de les dones, obeeix a tres raons fonamentals:

• La primera raó es deu al fet que el treball reproductiu es manté predominantment en l'àmbit familiar, el que dificulta la seva visibilització. Les institucions socials solen desenvolupar polítiques de cara a intervenir sobre aquesta matèria, però aquestes són insuficients, ja que ajuden o complementen la tasca familiar, no substitueixen plenament el treball realitzat dins de la família per les dones. Si existís veritable consciència política d'intervenir sobre aquest assumpte, s'haurien de desplegar xarxes de suport des de la iniciativa pública que substituïssin o reduïssin substantivament la càrrega de treball reproductiu que suporten les dones, el que suposaria una gran inversió de capital.
• La segona raó està relacionada amb les resistències a concebre les tasques domèstiques i de cures com a treball. «Les activitats implicades en el suport i la cura suposen l'existència d'amor, però també de treball.»
• La tercera valoració rau en assumir que culturalment se segueixen concebent les activitats de cura com a inherents a la vinculació afectiva, i per tant adscrites a les dones. Dins de la família, les dones han de responsabilitzar-se del treball reproductiu, assumeixen aquestes activitats com a naturals i no les conceben com a treball. Generalment s'interioritza que les dones tenen una especial predisposició per a aquestes tasques i «se'ns amaga que l'aprenentatge és un component bàsic en l'assumpció d'aquestes activitats».

Què és el treball productiu i el reproductiu?

El treball productiu indica aquelles activitats humanes que produeixen béns o serveis i que tenen un valor de canvi, i que, per tant, generen ingressos tant en forma de salari com mitjançant activitats agrícoles, comercials i de serveis desenvolupades per compte propi.

El treball reproductiu constitueix un conjunt de tasques necessàries per garantir la cura, el benestar i la supervivència de les persones que componen la llar. Aquest treball reproductiu s'entén en dos nivells fonamentals:

• Reproducció biològica: la gestació, el part i la lactància de l'infant.
• Reproducció social: el manteniment de la llar i la reproducció d'hàbits i normes, que inclouen la criança, l'educació, l'alimentació, l'atenció i cura dels membres, així com l'organització de lleis, costums i valors d'un grup social determinat.

Es tracta de dues categories d'anàlisi complementàries. El treball reproductiu compleix un paper fonamental en la reproducció biològica i social de l'individu per desenvolupar-lo com a ésser humà; és a dir, aquest és el nivell on realment ens realitzem com a éssers humans amb principis, valors i costums que defineixen la nostra condició humana i, sobretot, com a éssers socials en constant formació o reproducció. El treball reproductiu és, llavors, la pedra angular de la nostra societat. Hi ha una important vinculació i dependència entre el treball productiu i reproductiu. Les dues esferes de treball són la força motriu que transforma la societat i possibilita l'existència de la humanitat, ja que ens permeten accedir als recursos materials i no materials necessaris per assegurar una vida digna, tant a nivell individual com comunitari.