Definició i Tipus de Resistència Física: Aeròbica i Anaeròbica

Definició de la Resistència Física

La resistència és la capacitat de realitzar un esforç durant el màxim temps possible. És la capacitat que té el nostre cos de suportar esforços físics durant un cert temps. No es poden fer canvis de rendiment bruscos quan es treballa aquesta part de l'exercici físic, perquè perilla la nostra salut. Per això és tan important conèixer-la mínimament.

Classificació de la Resistència

Es pot separar en dos grans grups:

• Resistència aeròbica (orgànica)
• Resistència anaeròbica (muscular)

Beneficis de la Resistència en el Rendiment i l'Organisme

Beneficis Físics i Esportius

En referència al físic, serveix per aguantar més a la màxima velocitat (en el cas d'una cursa), o per mantenir una força considerable durant més temps (en un partit de tennis, per exemple), o fins i tot per fer que la fatiga tardi més a arribar.

Beneficis Orgànics i Fisiològics

A l'organisme cal destacar que:

• Reforça els músculs del cor.
• Augmenta el pes (pels músculs).
• L'oxigen arriba millor a la sang.
• Es modifiquen els glòbuls blancs, els vermells i, sovint, també les plaquetes.
• Augmenten les reserves alcalines a la sang, que és el que ajuda a que la fatiga tardi més a aparèixer.

Tipus de Resistència

1. Resistència Aeròbica (Orgànica)

Característiques i Metabolisme

Es caracteritza per ser de baixa i mitjana intensitat i de llarga durada. L’organisme necessita cremar greixos i hidrats de carboni per obtenir energia i, per cremar-los, necessita oxigen. El greix és el combustible metabòlic preferit de l’organisme durant el repòs.

Exemples i Efectes

• Exemples: Nedar, caminar, córrer, anar en bicicleta, etc.
• Efecte: Crema greixos i enforteix el sistema cardiovascular.

Desenvolupament i Dependència

Tracta de fer exercici físic durant un temps considerable sense variar el ritme, aconseguint així que l’exercici es pugui fer una llarga estona sense reduir la intensitat (això s’aconsegueix amb el temps i la pràctica). Depèn de la capacitat pulmonar, del cor i de l’aparell circulatori, el qual aporta l’oxigen i els nutrients als músculs perquè produeixin l’energia necessària. Aquest tipus de resistència destaca pel treball continuat, seguit, és a dir, *quantitatiu*.

Ús i Millora

És necessari dominar aquesta tècnica per poder dur a terme l’altre tipus de resistència, la resistència anaeròbica. S’usa molt per a principiants de gairebé tots els esports, i després varia a un entrenament més de *manteniment*. Aquesta resistència ajuda a la disminució de pes, augmenta les reserves energètiques, millora l'aportació de sang al cor, redueix la freqüència cardíaca i augmenta el nombre de glòbuls vermells (que porten l’oxigen a la sang). La millor manera de millorar-la és fent curses contínues, llargues i lentes. Se solen fer en terrenys plans, però també en muntanyes o recorreguts amb obstacles.

2. Resistència Anaeròbica (Muscular)

Característiques i Metabolisme

Es caracteritza per ser d'alta intensitat i poca durada. No es necessita oxigen, ja que per obtenir l’energia de forma més ràpida, aquesta prové de fonts que no necessiten ser oxigenades, com l’ATP muscular, la PC (fosfocreatina) i el glucogen.

Exemples i Condicionants

• Exemples: Pesar, curses d'alta velocitat, màquines de força, etc.
• Efecte: Enforteix el sistema musculoesquelètic.

Aquesta resistència està condicionada per l’aport insuficient d’oxigen als músculs. Es dóna en exercicis amb molt de moviment o en els quals s’ha de fer molta força. Es treballa un esforç físic en poc temps, però en el qual s’ha de dedicar molta energia. Quan es fan curses amb gran velocitat i on intervenen molts músculs de tot el cos, s’està practicant aquest tipus de resistència.

Subtipus: Resistència Anaeròbica Alàctica

En aquest subtipus NO es produeix àcid làctic i s’usa la força del múscul directament. Normalment, la preparació és curta; l’esforç màxim sol durar entre 2 i 20 segons.