L'Estat: Definició, Tipus i Funcionament

Què és un Estat i quines funcions té?

És el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Elements constitutius de l'Estat

• El territori: Sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres, marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres, l'Estat no té sobirania.
• La població: Sotmesa al poder de l'Estat i a les seves lleis. Els drets i les obligacions afecten per igual tots els ciutadans.
• El poder: L'Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l'Estat.

Els tres poders de l'Estat

• Poder legislatiu: Capacitat de fer les lleis.
• Poder executiu: Capacitat d'aplicar les lleis.
• Poder judicial: Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis.

Diferència entre Estat democràtic i no democràtic

• Estat democràtic: L'exercici del poder resideix en el poble.
• Estat no democràtic: El poder el té una persona o grup de persones.

Exemples d'Estats democràtics i no democràtics

Més endavant es donen exemples concrets.

Requisits per a unes eleccions democràtiques

• Lliures: Tots els ciutadans són electors i elegibles sense cap tipus de coacció.
• Plurals: Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se (diferents partits).
• Sufragi universal: Tots els ciutadans majors d'edat (18 anys) han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa.
• Periòdiques: Cada cert temps, els ciutadans han de poder triar els seus representants.

Tipus d'Estats: Monarquia parlamentària o República

• Monarquia parlamentària o constitucional: Els reis fan la funció de cap d'Estat, però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Juren fidelitat a la Constitució. Exemples: Gran Bretanya, Espanya, Suècia.
• República parlamentària: Cap de l'Estat és el president de la República, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. Exemples: França, Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia.

Diferència entre Estat social i liberal

• Estat liberal: No interfereix en l'economia, que ha de funcionar amb les seves pròpies regles (llei de mercat). Vol un major desenvolupament de la societat. Exemple: Els Estats Units.
• Estat social: L'Estat ha d'intervenir en l'economia per redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d'atur, etc.). Vol una major igualtat entre els ciutadans. Exemple: Europa.

Diferència entre Estat centralista i descentralitzat

• Estat centralista: Un Govern Central és el que pren totes les decisions que afecten els territoris que el formen. Exemples: França, Polònia.
• Estat descentralitzat: El govern central delega part de les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris.

Formes de govern en Estats no democràtics

• Monarquia absoluta: Un rei absolut que concentra tots els poders de l'Estat i que governa en nom de Déu. Forma de govern dominant a Europa fins al segle XIX i actualment es troba en certs països musulmans com l'Aràbia Saudita.
• Dictadura: Un dictador que, amb el suport de l'exèrcit, un grup ètnic o una ideologia, controla el poder. Predomina al continent africà. Exemples: Cuba, Líbia, República Popular Xina, Corea del Nord.

Organitzacions supranacionals i la seva finalitat

Exemples: ONU, Unió Europea, etc.

Què és la globalització?

(Pendent de desenvolupar)

Què és una ONG?

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels partits polítics.

Exemples: ONU, ACNUR, UNICEF.

Diferències culturals, cultura de masses i societat de consum

Les diferències culturals no es deuen a les característiques físiques de les persones, sinó a l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. Totes les cultures tenen dret a desenvolupar-se lliurement i dignament.

• Cultura de masses: Es caracteritza per la generalització d'unes mateixes pautes de consum. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars.
• Societat de consum: A aquesta homogeneïtzació hi contribueixen els mitjans de comunicació, l'augment en el nombre i la facilitat dels transports.