Definició i Tipus d'Acolliment Familiar: Guia Completa

Definició i Tipus d'Acolliment Familiar

Definició d'Acolliment Familiar

L'acolliment familiar és una mesura de protecció de la infància que consisteix a confiar un menor a una família perquè aquesta en tingui cura, l’eduqui i cobreixi totes les seves necessitats de manera temporal.

Per tant, quan hi ha una mesura de protecció que implica la separació del menor de la seva família, una de les opcions és la mesura d’acolliment familiar.

Principis de l'Acolliment Familiar

L'acolliment familiar es considera la mesura més beneficiosa quan s’ha de fer la separació del menor de la família biològica, basant-se en els següents principis:

1. Normalització: El menor passa d’una estructura familiar a una altra, i per tant, està acostumat a viure en una família. Aquesta mesura permet que el trauma per al menor sigui inferior.
2. Individualització: Quan el menor es troba amb una família acollidora, té un tracte individualitzat, ja que rep una atenció més ajustada a allò que necessita.
3. Seguretat i benestar emocional: Dóna seguretat i benestar emocional al menor.
4. Complementarietat: Ha d’existir una complementarietat entre la família biològica del menor i la família d’acollida. Així s’evita que el menor substitueixi la família biològica per la família acollidora.

Tipus de Famílies Acollidores Segons el Vincle Familiar

Acolliment en Família Extensa

Aquest tipus d'acolliment acostuma a ser amb tiets o avis del menor. Quan es vol fer un acolliment amb família extensa es duu a terme un procés de validació. L’equip encarregat decideix si la família extensa té uns requisits mínims per a validar-la com a bons acollidors.

Una de les diferències entre l’acolliment en família extensa i l’acolliment en família aliena són els lligams que té el menor amb la família.

Una característica és que, en la majoria dels casos, primer s’estableix l’acolliment immediat, ja que és una ajuda entre familiars. És a dir, davant de la impossibilitat dels pares biològics en la cura dels seus fills, normalment els avis o els tiets se’n fan càrrec dels infants. D’això se’n diu guarda de fet, és a dir, que és com si tinguessin la guarda però sense tenir els papers arreglats. Quan es produeix això, es fa un procés de validació amb la finalitat d’avaluar que la família acollidora fa l’acollida com a tal.

Quan fem el procés de validació, mai hem de donar per bo un familiar pel fet de ser-ho, sinó que hem de vetllar pel benestar i la protecció del menor. El procés ha de ser rigorós i sistemàtic. Aquest procés consisteix a valorar i avaluar els factors de risc i els factors de protecció entorn a les següents variables:

1. Característiques socioeconòmiques: L’estat en què es troba l’habitatge on viurà el menor, la solvència econòmica, laboral, etc.
2. Capacitat de cobertura de necessitats de l’acollit: Molts d’aquests infants tenen necessitats específiques, sobretot en l'àmbit afectiu i emocional, dificultats en l’aprenentatge i trastorns de conducta. Han de saber i poder atendre aquestes dificultats dels menors.
3. Estructura i dinàmica familiar: Sobretot en aquells aspectes de resiliència familiar: estil educatiu, estil comunicatiu, etc. En definitiva, si la dinàmica és adequada o no. Sempre tenint en compte que les valorem si en aquest context de risc poden tirar endavant amb l'infant, perquè no avaluem en funció de si és ideal o no, ja que no hi ha famílies ideals.
4. Relació amb la família biològica: Valorar si la relació amb els pares biològics és bona o no.
5. Motivació, actitud i expectatives davant l’acolliment: Valorar si volen acollir l'infant o ho fan per obligació o per legitimitat.
6. Col·laboració amb l’equip tècnic: Per les visites sobretot; normalment tenen molta relació.

Avantatges de l'Acolliment en Família Extensa

• L'infant es queda a casa, és a dir, no va a un nou lloc on no coneix ningú.
• No hi ha un trencament tan traumàtic (no es trenquen els lligams afectius, la identitat personal, etc.).
• Aquest acolliment permet més relació entre germans.
• Menys ruptures, la qual cosa implica un major grau d’estabilitat.

Desavantatges de l'Acolliment en Família Extensa

• Els pares biològics es relaxen molt més en el procés de reunificació i de canvi, ja que els seus fills estan amb els seus pares o amb els seus germans.

Acolliment en Família Aliena

Quan es vol fer un acolliment amb família aliena, el que es fa és un procés per a declarar la idoneïtat de la família. Aquest procés consisteix en el fet que una família voluntària s’ofereix a l'Administració per a ser família acollidora. L’Administració duu a terme un procés de formació i de selecció de famílies acollidores, per tal de detectar quines famílies no són idònies. A les famílies considerades aptes per a acollir, l’Administració els hi dóna un Certificat d’Idoneïtat.

El model de selecció-formació és un procés que contempla accions de formació, on les persones que volen ser acollidores reben una sèrie de continguts i coneixements sobre l’acolliment (drets, obligacions, característiques d’aquests infants, conflictes amb els quals es poden trobar, etc.). Aquesta formació respon tant a objectius d’aprenentatge com a l’autoavaluació. És a dir, també serveix perquè les famílies s’autodescartin.

Fases del Procés de Selecció i Idoneïtat

1. Fase de captació: L’Administració responsable fa una campanya publicitària molt intensiva i de curta durada (pocs dies) per captar el màxim de possibles famílies acollidores.
2. Fase de selecció: Consisteix a avaluar cada família i seleccionar aquelles que siguin idònies per a ser acollidores.

• Estratègies: Curs de formació. Normalment impartit per l’educador/a social i semblant als grups de parentalitat positiva.
• Entrevistes: Es fan tant al domicili de la família com a l'Administració. Abans del curs de formació se’n fan un parell (normalment al domicili familiar), i els professionals recullen les característiques, motivacions, etcètera d’aquesta família. És a dir, elaboren el perfil de la família. Al final del curs, es fa una entrevista i es notifica a la família la valoració que han fet els professionals.

Quan s’acaba la selecció, tenim una llista de famílies acollidores o unitats acollidores. L’EAIA i el Servei d’Integració Familiar es coordinen. Quan es veu clara una proposta, es truca a la família acollidora i se li expliquen tots els aspectes de l'infant, i si la família accepta es passa a la següent fase.

Fase d’acoblament: L’objectiu d’aquesta fase és que totes les parts (el menor, la família d’acollida, els professionals i la família biològica) acceptin la mesura, i que progressivament totes aquestes parts es vagin adaptant. Sobretot pel que fa a la família d’acollida i el menor. Aquesta fase es fa abans de regular l’acolliment. (En les adopcions, aquesta fase és equivalent a l’acolliment preadoptiu). Fase de seguiment: Per a preveure l’evolució i l’adaptació del menor s’ha d’elaborar un Projecte Educatiu Individualitzat (PEI).

El Seguiment de l'Acolliment

El PEI ha de contemplar diferents àmbits: el menor, la família biològica i la família d’acollida. Durant l’acolliment es fa un seguiment. En aquest seguiment, cadascuna de les parts implicades haurà d’anar assolint els diferents objectius plantejats en el pla de treball, elaborat amb els tècnics de l’acolliment i amb la utilització dels recursos de les diferents xarxes.

La tasca del seguiment per part dels tècnics se centra en la facilitació d’aquells aspectes que afavoreixin l’adaptació de l'infant i de la família, a més d’ajudar en la resolució d’aquells problemes que vagin sorgint en la família. Amb els acolliments, el que es pretén és el benestar del menor i que aquesta vivència sigui el més positiva possible.

Perquè l’acolliment sigui exitós, és convenient fer un seguiment individual (entrevistes amb els menors i les famílies d’acollida) i un seguiment grupal (grups de famílies d’acollida on intercanvien experiències i es coajuden).

Pel que fa a les visites dels infants i la seva família, és molt important que es mantinguin règims de visites. Per això, el tècnic ha d’intentar buscar un consens i una participació del menor, de la família biològica i de la d’acollida. S’elaborarà un pla de visites amb totes les parts implicades.

Tipus d'Acolliment Segons la Finalitat

Acolliment d’Urgència-Diagnòstic

Aquest acolliment acostuma a fer-se amb nadons, i consisteix a cedir la guarda de curta durada del menor a una família acollidora, mentre l’equip encarregat acaba d’establir el diagnòstic de la situació viscuda pel menor. És un acolliment especialitzat i té dos objectius:

• Atenció immediata i urgent del menor.
• Ajudar a fer el diagnòstic de la família, perquè el menor ha arribat a la família sense que els professionals hagin acabat l’estudi.

En aquest acolliment, l’ideal seria que els menors de 6 anys anessin amb una família, i que els majors de 6 anys anessin als centres d’acolliment d’urgència (com Raimat). Aquest acolliment no es pot fer ni en família extensa ni en aliena, sinó que es fa amb famílies que estan preparades per a col·laborar amb aquests menors. Aquestes famílies estan pseudoprofessionalitzades.

Acolliment Simple o en Previsió de Retorn

En aquest acolliment, quan hi ha una família biològica amb pronòstic de poder recuperar el seu fill, les recomanacions que garanteixen l’èxit són:

• Reforçar el vincle entre el menor acollit i la seva família biològica a través de visites, sortides i contactes.
• Evitar que la durada d’aquest acolliment superi els 2 anys.

Aquest acolliment es pot dur a terme amb família aliena o amb família extensa.

Acolliment Permanent

Aquest acolliment és una alternativa a l’adopció. Es proposa quan la família biològica té un pronòstic pràcticament nul de recuperar el menor, però el menor té un vincle molt fort amb la família biològica (exemple: mare amb malaltia terminal). L’acolliment permanent pot ser en família extensa o en família aliena.

Acolliment Preadoptiu

Aquest acolliment s’adopta quan s’ha decidit que una família adoptarà un menor. Es tracta d’un període de prova entre la família que vol adoptar i el menor que serà adoptat, i aproximadament té una durada de 6 mesos, per després formalitzar l’adopció.

Acolliment Especialitzat

Aquest acolliment està pensat per a menors amb malalties greus o deficiències. La família acollidora acull el menor amb aquestes característiques i li dóna, en la mesura del possible, una millor qualitat de vida.

Acolliment Professionalitzat

Aquest acolliment és possible gràcies a la nova llei.