Definició prejudici lingüístic

BILINGÚISME:1Bilinguisme individual és la possibilitat que pot posseir un individu d'emprar dues (o més) llengües amb un nivell de competència significatiu. Una plena igualtat de competència, i encara hi ha autors que ho posen en dubte, la trobaríem en els casos de bilingüisme natural, és a dir,quan un individu, ja des del naixement, entra en contacte amb dues llengües diferents, l'una del pare i l'altra de la mare. En la resta de casos, aquest ús individual alternat de les dues (o més) llengües pot ser motivat per factors de tipus extralingüístic.La situació de contacte de llengües en la nostra societat no és una suma de casos individuals (és a dir, no és la

casual uníó de multitud de bilingüismes individuals) sinó que té arrels socials i històriques específiques. Hi ha un problema global, col·
Lectiu, d'estructures, i els casos individuals són únicament la seqüela inevitable d'aquest problema global.2Bilunguisme col.Lectiu serà el que afecta tota una col·lectivitat. Com que això es pot produir de maneres molt diverses, assajarem d'establir una tipologia de les diferents situacions

socials en què es dóna aquest bilingüisme col·lectiu.S'enfoquen desde diferents punts de vista.2.1bilingüisme territorial quan en un determinat territori hi ha zones que posseeixen una llengua i zones que en posseeixen una altra. A cadascuna només se'n parla una. Evidentment, el bilingüisme té lloc només si considerem l'àmbit geogràfic més ampli: el que inclou les diferents àrees. Si restringim el territori que estem

caracteritzant a un domini lingüístic determinat (per exemple, els cantons de parla Alemanya) ens trobem amb societats monolingües.2.2bilingüisme

social si el contacte de llengües es produeix de forma barrejada en el territori, sense una delimitació clara d'espais: el bilingüisme generalitzat on tota la població és bilingüe individualment, és a dir, no hi ha

sectors unilingües. El bolinguisme parcial on podem destriar els següents subcasos: es pot donar unilateralitat ( només hi ha unilingües en una de les llengües,mentre que tots els parlants de l'altra són bilingües) o bé bilateralitat (hi ha sectors de la població unilingües/bilingües en cadascuna de les dues llengües).Bilingüisme disjunt on no hi ha cap sector format per individus bilingües sinó que existirien dues comunitats unilingües.Bilingüisme neutre quan l'ús d'una o l'altra llengua és realment lliure, es fa indistintament i sense conflictes. Bilingüisme diglòssic es dóna quan la tria, en la pràctica, no és lliure perquè existeix una subordinació entre les llengües; els parlants opinen que un dels idiomes en presència no és adequat per a unes determinades funcions, i això pot ser atribuït a diverses causes: ocupació militar, política i/o cultural-
lingüística, repressió, immigració...

ACTITUDS Lingüístiques:Les actituds lingüístiques predominants determinen unes NORMES D’ÚS lingüístic(no necessàriament

escrites) i formes de comportament que es manifesten amb actuacions concretes d'ús lingüístic. Una norma té més força social en la mida que és absolutament innecessari el fet d'escriure-la com a "llei". Doncs, bé, amb les llengües passa igual, hi ha disposicions legals que tenen una gran incidència en l'ús. També hi ha, però, uns factors psicològics(concepcions, valors, prejudicis...) que determinen la visió de l'estatus i del prestigi d'una determinada llengua.Aquestes actituds configuren la predisposició envers la llengua, i la predisposició a usar-la i a rebre-hi missatges. Els parlants poden fer, d’una banda, un ús convencional, si s’adeqüen a les normes d’ús establertes, o un ús intencional, si hi van en contra, motivats per l’actitud de lleialtat lingüística.

DISGLÒSSIA:correspon al fenomen sociolingüístic consistent en la distribució desigual d’àmbits d’ús entre una llengua A (Alta), anomenada L2 en el PSL, i una llengua B (Baixa), anomenada L1, la pròpia del territori. L2 (alta) accedeix als àmbits formals, cultes, escrits, prestigiats..., mentre que L1 (baixa) resta als àmbits informals,col·loquials, orals, sense prestigi...Aquesta situació no és estable; sempre acabarà produint-se un procés de substitució lingüística en què L2 acaba fent desaparéixer L1, fins i tot dels àmbits col·loquials.

El CONFLICTE Lingüístic un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme. La llengua constitueix

l'element de cohesió primària i fa patent i visible la confrontació hostil. Aquest tipus de conflicte es dóna en comunitats amb llengües en contacte en què els grups socials exerceixen la seva força per tal d'ocupar més

àmbits d'ús en la seva llengua i en què es produeix la invasió d'una llengua en substitució d'una altra. En aquests casos, és difícil que les diferents llengües en contacte convisquin en condicions d'igualtat; així, s'engega un

complex procés que deriva cap a la substitució lingüística, per l'assimilació de la llengua dominant, o al contrari,cap a un reconeixement de la llengua dominada i a la seva normalització lingüística

Segons Jesús TUSON, un “PERJUDICI Lingüístic" es una desviació de la racionalitat que té la forma de judici de valor emés bé sobre una bé sobre els parlants d'una llengua, generat directament, siga per la ignorància, siga per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències. Amb graus diversos, el prejudici lingüístic