Definició i Dimensions dels Serveis Socials: Autors Clau i Àmbits

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,78 KB

Bloc 1: Definició i Dimensions dels Serveis Socials

1. Definició dels Serveis Socials segons Autors

J. Khan i S. Kameran (1987)

Els serveis socials personals tenen un o més dels propòsits següents:

  • Contribuir a la socialització i el desenvolupament, oferir un recolzament en la vida diària i el desenvolupament de les persones.
  • Distribuir informació i facilitar l’accés a serveis i drets, en qualsevol aspecte del sector social.
  • Proporcionar ajuda, orientació i guia que permetin a individus i famílies amb problemes, crisis o patologies, restablir la seva capacitat funcional i superar les dificultats en qüestió.
  • Facilitar l’ajuda mútua, l’autoajuda i les activitats dirigides a la prevenció i superació de problemes de difícil solució en la vida comunitària.
  • Integrar els diferents programes i serveis a mida que incideixen en els individus i les famílies.

G. Rubiol (1997)

Conjunt de prestacions tècniques que tenen alguna o varies de les finalitats següents:

  • Prevenir o eliminar les situacions de marginació social.
  • Atendre necessitats específiques de determinats grups.
  • Facilitar l’adaptació mútua de la persona i el medi social.
  • Elevar la qualitat de vida i promoure el benestar individual i col·lectiu.

D. Casado (2001)

Serveis que tenen com a objecte material necessitats i aspiracions humanes insatisfetes; consisteixen en respostes tècniques orientades a prevenir tals carències o frustracions, rehabilitar i integrar les persones afectades, promoure l’accessibilitat social i prevenir ajuda assistencial; aquestes respostes es realitzen mitjançant diversos modes de producció.

M. Moix (2004)

Serveis tècnics prestats al públic o a determinats sectors del mateix, de manera regular i contínua, per diverses organitzacions públiques o privades, amb la finalitat d’aconseguir o augmentar el benestar social.

A. Vilà (2005)

Els serveis l’objecte dels quals són les necessitats socials no cobertes corresponents al seu àmbit d’actuació. Ajudes d’atenció personal de caràcter tècnic i organitzat per fer front a necessitats no cobertes des d’altres àmbits. Són una de les sis branques de la intervenció social que formen part de la política social i que són instruments de l’estat del benestar.

F. Fontova (2008)

Serveis que s’ocupen de prevenir, pal·liar o corregir disfuncions o problemes en l’àmbit de la interacció humana, és a dir, de l’ajustament entre l’autonomia personal i la integració comunitària.

Carme Fernández (2011)

Són prestacions tècniques organitzades (la seva metodologia) per procurar a les persones una vida digna (tenir les necessitats cobertes, on tingui un reconeixement dels drets de la Declaració dels Drets Humans de l'ONU) mitjançant l'atenció de les seves necessitats personals bàsiques (subsistència, supervivència, necessitats fisiològiques, també aquelles emocionals i més immediates), així com també de les necessitats socials (són aquelles de la comunitat i l'individu, una necessitat col·lectiva i la relació intel·lectual) que repercuteixen en l’autonomia personal, en les relacions interpersonals i en el benestar col·lectiu.

2. Àmbits dels Serveis de Benestar Socials i Interrelació amb els Serveis Socials

Toni Vilà explica que l’estat del benestar també es pot explicar a través de sistemes de protecció social adreçats als ciutadans per cobrir les seves necessitats. Aquests sistemes són:

  • Salut
  • Educació
  • Treball
  • Assegurances i subsidis de renda
  • Habitatge
  • Serveis socials

A. Casado diu que quan es va crear el sistema de Serveis Socials el que pesava molt eren les demandes de les persones i els usuaris que volien fer ús dels serveis del sistema. De la mateixa manera, la majoria d’autors diuen que el que condiciona molt aquest sistema són les demandes dels que en fan ús. Altres opinen que el que té molt pes són les àrees d’actuació del sistema dels serveis socials, que són molt influents.

3. Concepte i Dimensions dels Serveis Socials

3.1. Dimensió conceptual i operativa dels serveis socials: elements clau

Deficiències: les limitacions tècniques i organitzatives, no estan suficientment desenvolupades en aquests àmbits. Els serveis socials donen resposta a necessitats humanes, però quin tipus de necessitats humanes donen resposta els serveis socials? Coincideixen?

Àrees d’actuació dels serveis socials (Casado, 2001)

Segons la proposta de Casado, els serveis socials han de donar resposta a aquests col·lectius o àrees:

  • Infància i família
  • Joventut
  • Persones grans
  • Discapacitats
  • Alcoholisme i altres toxicomanies
  • Delinqüència i problemes relacionats
  • Necessitats per raó de gènere
  • Minories ètniques
  • Estrangers i immigrants
  • Pobresa i marginació

Tot i que en efectes pot atendre altres àrees, la teoria se centra en aquests col·lectius.

Serveis socials (anàlisi)

És un servei i és de caràcter social.

  • Servei: quelcom organitzat i estructurat i té una finalitat en si mateixa.
  • Social: va adreçat a la societat.

Elements claus (Vilà, 2004)

Els serveis socials són:

  • Funció: és una activitat que dona prestacions, serveis i programes adreçats a les persones. Té una finalitat que agrupa un conjunt d’activitats que pretenen donar resposta a les necessitats d’un grup de persones.
  • Organisme: és quelcom viu, que canvia i es dinamitza constantment. Aquest conjunt de professionals i individus organitzen i gestionen serveis i prestacions per a determinades persones.
  • Sistema: és un conjunt articulat de recursos, professionals, organitzacions i programes que elaboren un servei on tots els elements es relacionen entre si treballant de forma conjunta, coherent i articulada.

Necessitats Humanes i Serveis Socials

Hi ha un conjunt d’autors que defensen que hi ha un conjunt de necessitats humanes que són permanents.

Piràmide de Maslow

Maslow ho va traduir en la seva piràmide, que es forma per:

  1. Necessitats fisiològiques: alimentació, aigua i aire.
  2. Necessitats de seguretat: protecció i seguretat.
  3. Necessitats d’acceptació social: afecte, amor, pertinença i amistat.
  4. Necessitats d’autoestima: autovalia, èxit i prestigi.
  5. Necessitats d’autorealització: del que hom és capaç, autocompliment.

Aquestes són les necessitats humanes. Per passar a un altre nivell, primer s’han de tenir cobertes les necessitats principals; hi ha un ordre de prioritats.

Doyal i Gough

Doyal i Gough diuen que d’aquestes necessitats humanes només n’hi ha dues que són universals i aplicables a tothom: la necessitat de salut física i la necessitat d’autonomia personal. Per tant, les necessitats a les quals donen resposta els serveis socials no són universals i permanents, sinó que són circumstancials.

Diferència entre Necessitats Humanes i Necessitats Socials

A diferència de les necessitats humanes, les necessitats socials:

  • Són circumstancials i pertanyen a un temps determinat; són dinàmiques.
  • Tenen un caràcter col·lectiu, una mateixa necessitat social afecta a diversos individus alhora.
  • Sorgeixen a partir de situacions de desigualtat; tenen un caràcter social perquè estan directament relacionades amb la societat.

El Caràcter Residual dels Serveis Socials

En teoria, el programa d’actuació dels serveis socials ha d’atendre només necessitats socials. A la pràctica atenen moltes necessitats bàsiques que, en teoria, no haurien d’atendre. Però els altres sistemes traspassen actuacions que no consideren pròpies al sistema de serveis socials, fent que aquest acabi tractant necessitats humanes no considerades com a socials; com diu Vilà, té un “caràcter residual”. Els serveis socials ho acaben atenent perquè, tot i que no és del seu àmbit, per cobrir les necessitats que haurien de cobrir han de cobrir-ne unes altres més importants com serien les fisiològiques (alimentació) o les de seguretat (habitatge); ho fan per assistencialisme.

Tipologia de Serveis Socials (Bradshaw)

Bradshaw treballa la tipologia de serveis socials, i diu que hi ha quatre tipus:

  • Necessitat normativa: és aquella que defineix el tècnic.
  • Necessitat expressada: és aquella que hom expressa demanant ajuda.
  • Necessitat comparativa: és aquella que veiem en comparar una mateixa necessitat social en territoris/situacions diferents.
  • Necessitat experimentada: és la carència subjectiva, sota un punt de vista concret.

Exemple (SAD - Servei d’Atenció al Domicili):

  • Normativa: la definida per la llei (acompanyament, suport a la llar i lleure).
  • Experimentada: sentiment propi de carència que no es demanda (falta d’afecte, valoració i suport a la llar).
  • Expressada: suport a la llar.
  • Comparativa: cultura, suport a la llar.

Entradas relacionadas: