Definició i Característiques de la Cultura Humana: Conceptes Clau

Què és la Cultura? Definició i Abast

És cultura tot allò que l’ésser humà és i fa i que no es pot explicar per la simple herència biològica. És justament tot allò que fa que els éssers humans siguin animals diferents. Podríem definir cultura com: “el conjunt complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, la llei, el costum i totes les altres capacitats i hàbits adquirits per l’ésser humà com a membre d’una societat”.

La cultura humana és el resultat de la interacció dels diferents membres d’uns grups socials, i per tant, no prové de la seva herència biològica. Sí que podríem parlar, però, d’herència cultural, ja que molts d’aquests elements es poden transmetre de generació en generació.

Elements Components de la Cultura

La cultura es pot desglossar en diversos components fonamentals:

a. L’Element Conductual

Està constituït per la moral, la llei i el costum, i es materialitza a través de valors, normes i actituds. L’ésser humà coneix les regles del joc i sap quina conducta és considerada bona o dolenta i quines seran lloades o castigades.

b. L’Element Cognitiu

El componen el coneixement i les creences. Aquests dos aspectes fan referència a les diferents maneres com els grups humans representen el món. El primer inclou coneixements imprecisos com el saber comú, i altres precisos com la ciència. Les creences no són coneixements objectius sinó actes de fe en relació al món i la vida.

c. L’Element Material

Fa referència a tots aquells objectes que la societat humana ha produït. Això inclouria edificis, obres d’art, vestits, productes d’alimentació, etc. Incorpora elements afectius, en el sentit que proposa allò que és agradable o desagradable. Per exemple, menjar carn de gos o de conill és acceptable en determinades cultures, però no en altres.

Característiques Fonamentals de la Cultura

Les cultures presenten les següents característiques:

• Tenen una configuració: Estan integrades per diversos elements, la qual cosa permet diferenciar unes cultures d’altres.
• Són apreses: Tot i que tinguin el seu origen en necessitats biològiques (per exemple, les diferents formes de menjar).
• És sempre compartida: No és pròpia d’un individu, sinó d’un conjunt més o menys ampli de persones.
• És abstracta: En el sentit que és un concepte que va més enllà dels objectes produïts per una determinada cultura.
• És atribuïble a la societat global o a parts de la societat: En aquest segon cas es parla de subcultures.

La Pluralitat i el Relativisme Cultural

La Diversitat Cultural

Cal constatar la multiplicitat o diversitat cultural; és a dir, tots reconeixem cultures diferents. Però totes les cultures tenen uns elements comuns. Per exemple: les gradacions i funcions per edat, l’embelliment corporal, el menjar, la dansa, els ritus funeraris, etc. El que identifica les diferents cultures és la concreció, moltes vegades contradictòria, en què es duen a terme aquests elements.

Relativisme Cultural

Una característica cultural no és intrínsecament bona ni dolenta; depèn del punt de vista cultural. Per exemple, fins fa pocs anys a la nostra societat l’embaràs abans del matrimoni era mal vist, en canvi, els habitants de les Filipines consideren que una dona té més possibilitats de casar-se si ha demostrat la seva fertilitat. Potser no comprenem els comportaments d’altres grups culturals perquè no estem submergits en el seu model, i només els entendríem si ens poséssim en el seu lloc. Per tant, els trets culturals s’han d’analitzar dintre del seu marc cultural; això s’anomena relativisme cultural.

Socialització: L'Aprenentatge Cultural

Els models culturals no estan inscrits en els òrgans biològics de l’ésser humà, no es transmeten hereditàriament. Cada generació ha d’aprendre els models de la societat on haurà de viure. Aquest procés se’n diu socialització.

En aquest procés l’ésser humà aprèn, interioritza i integra en la seva personalitat la cultura de l’entorn social on ha de viure. La cultura s’aprèn a través de la imitació d’actes estimulats pels agents socials (família, escola, empresa, etc.), aprenentatge que es reforça pels premis i càstigs associats a determinats comportaments. La cultura s’interioritza a través de la mirada i del judici de les altres persones i la imitació de comportaments valorats positivament.

Estratègies de Manipulació Social (Exemple de Control)

A continuació, es descriuen algunes estratègies sovint utilitzades per influir en la percepció pública:

1. La estratègia de la distracció: Consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
2. Crear problemes i després oferir solucions: Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.
3. La estratègia de la gradualitat: Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment.
4. La estratègia de diferir: És més fàcil acceptar un futur sacrifici que un sacrifici immediat, ja que l'esforç no és emprat immediatament.
5. Dirigir-se al públic com criatures de poca edat: La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils.
6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió: Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit a l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus.
7. Mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat: Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud.