Definició i Anàlisi dels Sectors Econòmics: Primari, Secundari i Terciari

Definicions generals dels sectors econòmics

• Sector primari: Conjunt d’activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de productes de la natura (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal, mineria).
• Sector secundari: Comprèn el conjunt d’activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres en productes semielaborats o elaborats destinats a altres indústries o al consumidor final (indústria i construcció).
• Sector terciari: Inclou totes aquelles activitats econòmiques que no es consideren ni agrícoles ni industrials, com el comerç, el transport, el turisme, els serveis socials, la comunicació, etc. És el sector amb més treballadors a Espanya.

Definicions dins el sector primari

• Agricultura tradicional: Agricultura poc tecnificada, de subsistència, amb rendiment baix. Basada en l’ús de terra i força de treball.
• Agricultura de mercat: Agricultura orientada a la producció per a la venda. Fa ús de tecnologia, crèdits i subvencions, i genera excedents.
• Arrendament: Cessió temporal d’una terra a canvi d’una renda pactada.
• Parceria: El propietari cedeix l’ús de la terra a canvi d’una part de la collita.
• Jornaler: Persona que treballa la terra a canvi d’un salari.
• Ramaderia intensiva: Bestiar estabulat, alta inversió, molta productivitat.
• Ramaderia extensiva: Bestiar pasturant, poca inversió, baixa productivitat.

Altres definicions rellevants

• Revolució verda: Procés d’innovació agrícola (1960–1980) amb varietats millorades, mecanització i productes químics per augmentar la productivitat. Va evitar la fam, però va causar greus problemes ambientals.
• Agricultura ecològica: Agricultura sense productes químics, amb beneficis ambientals i per a la salut. Millora el sòl, protegeix la biodiversitat i redueix emissions de CO₂.
• Comerç just: Model comercial que busca relacions més equitatives entre països rics i pobres, amb preus justos, respecte dels drets humans i ambientals, i beneficis socials per als productors.
• Malbaratament alimentari: Fenomen en què aliments segurs per al consum humà són descartats al llarg de la cadena alimentària, especialment a les llars i serveis.
• Macrogranja: Explotació ramadera intensiva de gran escala que prioritza la producció massiva a baix cost, amb problemes ambientals i ètics importants.

Indicadors econòmics

• PIB (Producte Interior Brut): Mesura el valor total de béns i serveis d’un país o regió. Es fa servir per analitzar la riquesa o activitat econòmica.
• PIB per càpita: Indicador de la riquesa per habitant i la qualitat de vida.
• Atur: Percentatge de població activa que busca feina i no en troba.

Comerç i transport

• Comerç interior: Intercanvi de béns i serveis dins del territori nacional. Inclou comerç majorista i minorista.
• Comerç exterior/internacional: Transaccions amb altres països.
• Logística: Conjunt d’activitats que asseguren el lliurament eficient dels productes al lloc i moment desitjats.

Èxode rural

Provoca el desplaçament de població del camp a la ciutat. És conseqüència del procés d’industrialització i fa augmentar la població urbana que s’ha d’abastir.

La transició de models es caracteritza per:

• Agricultura tradicional: Basada en la feina i la terra.
• Agricultura de mercat: Basada en noves tecnologies i inversió de capital, producció d’excedents i comercialització.

Conreus de secà

• Cereals, vinya i oliveres.
• Generalment agricultura extensiva molt mecanitzada, sobretot el blat.
• Vinya i oliveres no tan mecanitzades.
• El blat, predominant a la península, actualment es complementa amb cereals per a pinso.
• Feines estacionals.
• Producció de vins de qualitat i oli.
• Productors de fruita seca.

Conreus de regadiu

• Producció fructícola i horticultura.
• Cítrics, amb importància en les exportacions.
• Fruiters de grana (pomeres…) i pinyol (cirerers…) competeixen al mercat europeu per la maduració primerenca (importància del clima).
• Hortalisses: importància a la zona mediterrània. Gran rendiment. Requereix important mà d’obra i ús de fertilitzants i altres tècniques per augmentar la producció.

L'aigua i el regadiu

La superfície dedicada al regadiu va augmentant gràcies a la progressiva construcció de sèquies i canals i a la intensa explotació de l’aigua subterrània (aqüífers). L’aportació d'aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra i imprescindible per als conreus d’horta. Actualment, es reguen alguns conreus tradicionalment de secà per salvar collites i s'utilitza el degoteig a les oliveres, que multiplica el rendiment.

Ramaderia intensiva i extensiva

Ramaderia intensiva

• Bestiar estabulat.
• Molt capital invertit.
• Alta productivitat.
• Típica d'Europa i zones denses.

Ramaderia extensiva

• Bestiar pasturant.
• Poca inversió.
• Menys productivitat.
• Típica dels EUA i l'Argentina.

La Política Agrària Comuna (PAC)

És una política compartida per tots els països de la UE, adreçada principalment al sector agrari i al medi rural. La seva base jurídica està recollida en el mateix Tractat de Funcionament de la UE i rep una part significativa del pressupost comunitari.

Objectius de la PAC

Objectius econòmics

• Augmentar la productivitat i la competitivitat del sector.
• Garantir l’aprovisionament d’aliments.
• Assegurar preus raonables als consumidors.
• Fomentar la qualitat i competitivitat amb etiquetatge de qualitat de la UE.

Millora del món rural

• Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa (ajuts a la renda de treballadors agrícoles).
• Garantir el relleu generacional de les empreses agrícoles (ajudes a joves i a la jubilació).
• Diversificació econòmica de les zones rurals en un context de canvi climàtic.

Sostenibilitat

• Controlar el compliment de normatives d’higiene, sanitat i conservació del medi.
• Recuperació de les zones forestals.
• Millora del benestar animal.

Les ajudes agràries de la UE han marcat profundament el sector agrícola espanyol. Quan Espanya va entrar a la CEE el 1986, els agricultors es van haver d’adaptar a una PAC en canvi, fet que va generar desorientació. A partir del 2003, la reducció dels ajuts va afectar sectors com el tabac i el cotó, limitant inversions previstes. Entre 2014 i 2020, Espanya va rebre 7,5 milions d’euros per millorar la competitivitat agrícola, però l’entrada de nous països amb rendes més baixes ha fet disminuir progressivament el suport econòmic.

Tendències del sector agrari espanyol (finals segle XX)

• Manteniment de la superfície agrària utilitzada (SAU).
• Descens de la superfície conreada en secà i augment del regadiu.
• Expansió de la superfície ocupada per boscos a causa d’un ús més baix de les pastures.
• Augment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària.
• Increment de les explotacions ramaderes ecològiques.
• Pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
• Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
• Pèrdua i envelliment de la població agrària activa.

Paisatges agraris a Espanya

Agricultura atlàntica

• Localització: Nord i nord-oest de la Península.
• Clima: Temperat i humit, amb pluges abundants durant tot l'any.
• Tipus d’agricultura: Policultura: blat de moro, patata, hortalisses.
• Mida i tipus d’explotacions: Petites i mitjanes explotacions, sovint familiars, tot i que es requereixen grans extensions per als ramats.
• Ramaderia: Boví de llet i de carn; les pastures permanents permeten la ramaderia extensiva.

Agricultura d'interior continental

• Localització: Meseta Central, vall de l’Ebre, interior d’Andalusia.
• Clima: Estius calorosos i secs, hiverns freds, escassetat de pluges.
• Tipus d’agricultura: Cereals (blat i ordi), gira-sol, llegums i olivera en secà.
• Mida de les explotacions: Explotacions mitjanes i grans, ja que el cereal de secà té rendiments força més baixos que altres conreus i necessita més extensió per ser rendible.
• Ramaderia: Ovella merina i bestiar extensiu en deveses.

Agricultura subtropical

• Localització: Illes Canàries.
• Clima: Temperatures suaus tot l’any, escassetat de pluges.
• Tipus d’agricultura: Plataner, tomàquets, alvocats i altres cultius tropicals en regadiu.
• Mida i tipus d’explotacions: Explotacions petites i mitjanes, generalment familiars. Explotacions especialitzades en cultius tropicals, amb una gran orientació a l'exportació.
• Ramaderia: Poc desenvolupada, principalment caprí.

Agricultura mediterrània

• Localització: Llevant, sud i interior peninsular.
• Clima: Sec i calorós a l’estiu, hiverns suaus, irregularitat de pluges.
• Tipus d’agricultura: Trilogia mediterrània (blat, vinya, olivera), fruiters, hortalisses i cítrics en regadiu.
• Mida i tipus d’explotacions: Explotacions mitjanes i grans, sovint orientades a la producció per a mercats internacionals, amb importància del conreu intensiu de regadiu (horta, cítrics) que té rendiments alts i permet tenir superfícies menors que les del cereal.
• Ramaderia: Oví i cabrum en zones de secà, porcí en deveses.

Agricultura d'alta muntanya

• Localització: Pirineus, Sistema Central, Sierra Nevada.
• Clima: Hiverns molt freds, estius curts i frescos, pluges abundants.
• Tipus d’agricultura: Pastures naturals, cereals de cicle curt.
• Mida i tipus d’explotacions: Explotacions petites i mitjanes, sovint en zones d’alta muntanya. Explotacions ramaderes extensives, centrades en el pastoralisme i el conreu de cereals de muntanya.
• Ramaderia: Ramaderia extensiva (boví i oví).

Principals conreus a Espanya

Espanya és el principal país productor de:

• Fruita
• Hortalisses
• Olives
• Raïm

La ramaderia a Espanya

• Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera.
• La ramaderia espanyola suposa un 40% de la producció final agrària.
• Es combinen sistemes de producció tradicional amb formes de producció intensiva (tecnologia avançada).

Bestiar porcí

• Desenvolupament important (2n país de la UE i 4t mundial).
• Industrialització i intensificació de la producció.
• Consum de carn i fabricació d’embotits.

Bestiar boví

• Un dels pilars de la ramaderia nacional (3r país de la UE).
• Grans explotacions (tendència en descens del nombre de ramaders).
• Carn i llet.

Bestiar oví

• Desenvolupament important.
• Industrialització i intensificació de la producció.
• Consum de carn i fabricació d’embotits.

Avicultura

• Producció molt industrialitzada.
• Alts rendiments.
• Carn i ous.

Població rural i agrària

• Tot i el predomini de població agrària de més de 40 anys, hi ha una tendència al creixement de població agrària jove (entre 16 i 40 anys): immigrants i agricultors joves, atrets per la modernització de les explotacions.
• Zones amb agricultura tradicional (població més envellida): els joves marxen a la ciutat a treballar.
• Creixent turisme rural: augmenta les rendes i el benestar.
• Neorurals: nou èxode urbà (incentivat per la pandèmia). Busquen: major contacte amb la natura, habitatge més barat, oportunitat de teletreball, canvi d’estil de vida, jubilats, etc.

Tipus de feines agràries

• A les finques petites i mitjanes, els propietaris (règim de tinença) són qui treballen la terra amb ajuda de la família: explotació familiar + assalariats.
• A causa dels baixos rendiments, la creixent especialització, la mecanització i el nivell d’educació, el més freqüent és que al camp hi treballi el cap de família i la resta en altres activitats o bé a temps parcial.
• Tendència a la demanda de treballadors eventuals (feines de temporada): Ex. recollida de maduixes a Huelva, taronges a la Comunitat Valenciana, fruites a Lleida i Girona… Sovint dones immigrants amb contractes als països d'origen (Romania, Colòmbia, Marroc…).

El Sector Primari a Catalunya

Rellevància econòmica

A Catalunya, el sector primari representa:

• 1,2% de la població ocupada (2023) [davant d’un 3,7% a Espanya (2022) i un 3,5% a la UE (2022)].
• 1% del PIB, al conjunt de l'economia catalana.

Aquestes dades contrasten amb el fet que un 30% del territori català està cobert de conreus i només un 7% del territori està urbanitzat. Això es deu en part a:

• Intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes.
• Ús de tècniques intensives de treball, que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans, però amb alta productivitat: petites propietats d’explotació familiar, modernes i molt capitalitzades.

Altres característiques del sector primari català

• Descens de la superfície conreada en benefici d’altres usos (urbans, industrials, infraestructures) o l’extensió de la superfície forestal (boscos).
• Diversificació dels subsectors: Agricultura continental (carn, llet i farratge) i Agricultura mediterrània (cereals, vinya i fruita).
• El cultiu majoritari segueix sent el cereal (44% del total conreat).
• Catalunya, primera comunitat autònoma en porcí i aviram.
• La ramaderia i l’horticultura són les activitats més rendibles.
• Pren importància l’agricultura ecològica.
• Impuls de l’agroturisme.
• Importància del reg en l’agricultura catalana.
• Millora de la renda agrària: conseqüència de la reducció de les explotacions, l’augment de la productivitat i els ajuts públics.

Terres interiors regades pel Segre i el canal d’Urgell

• Plana amb sòls molt fèrtils: Conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre.
• Importància dels fruiters (poma, pera i préssec) dedicats a l’exportació. També cereals i farratges.
• El Segrià és una de les comarques amb més treballadors agrícoles.
• Organització en cooperatives per a la comercialització i exportació.

Litoral, prelitoral i terres de l’interior

• Conreus de secà (cereals, olivera i vinya).
• En els sectors amb disponibilitat d’aigua es dona producció d’horta en hivernacle.
• Alta especialització territorial: Segarra (ordi), Garrigues i Siurana (olivera), Penedès, Priorat i Camp de Tarragona (vinya per a vins i cava), Camp de Tarragona (avellaner i garrofer), etc.

Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre

• Cultius de regadiu on es produeix arròs.

Zones de muntanya i zones humides de Girona, Pirineu i Prepirineu

• Conreus de farratge i blat de moro dedicats a la ramaderia.
• A les zones de muntanya predomina l’activitat ramadera extensiva (boví i oví de carn) que pastura als prats.
• Cada cop trobem més explotacions ramaderes dedicades a llet i carn, estabulades i explotades de forma intensiva.

Plana litoral i cursos baixos dels rius

• Agricultura intensiva amb elevada productivitat (sòls d’al·luvió, bon clima, disponibilitat d’aigua).
• Retrocés de les terres dedicades al cultiu a causa del creixement urbanístic, el turisme i el traçat de noves vies de comunicació.
• Ex. L’horta del Baix Llobregat (en hivernacles o a l’aire lliure) afectada per l'aeroport i la urbanització.
• Excepció al Maresme: conreus intensius de flor tallada en hivernacles.

A moltes comarques, el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea estan destinats a l’alimentació d’explotacions ramaderes, sovint dins la mateixa propietat.

Riscos i impactes del canvi climàtic en el sector primari

L’augment de temperatures i el descens de les precipitacions provoquen:

• DESCENS dels RENDIMENTS i la QUALITAT de la producció (especialment en zones més caloroses i àrides).
• REDUCCIÓ DE PASTURES que afecta la RAMADERIA EXTENSIVA.
• SEQUERES cada cop més FREQÜENTS i PERSISTENTS: afecten conreus de secà i regadiu pel DESCENS de les reserves d’aigua i les RESTRICCIONS al reg.
• AUGMENT del PERILL D’INCENDIS, que poden afectar conreus i infraestructures agràries.

El canvi climàtic pot comportar:

• L’AUGMENT d’espècies INVASORES, PLAGUES i MALALTIES als conreus.
• PLUGES TORRENCIALS cada cop més freqüents que generen EROSIÓ del sòl fins a portar a la DESERTIFICACIÓ i la pèrdua de sòl fèrtil, a més de provocar INUNDACIONS de zones conreades.
• Augment de la freqüència i intensitat de FENÒMENS METEOROLÒGICS EXTREMS, com pedregades o temporals de vent, que malmeten collites.
• PUJADES del nivell del MAR que poden afectar conreus costaners de la costa mediterrània, com l’arròs als deltes.

La Revolució Verda (1960-1980)

La Revolució Verda va ser un procés d’innovació agrícola entre 1960 i 1980 que va augmentar la productivitat mitjançant l’ús de varietats de cereals més resistents, mecanització, fertilitzants, pesticides i reg per irrigació. Tot i evitar la fam en moltes regions, va generar greus problemes ambientals com la contaminació del sòl i l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i la sobreexplotació dels recursos hídrics. A més, es va prioritzar la quantitat d’aliments sobre la seva qualitat nutricional, reduint el contingut de nutrients essencials en les dietes. Això va provocar un empobriment nutricional global i un augment de malalties relacionades amb l’alimentació. També va fomentar una agricultura intensiva i dependent de productes químics, contribuint a la degradació dels ecosistemes. Avui dia, es debat la necessitat d’un nou model agrícola més sostenible i ecològic per garantir la seguretat alimentària sense comprometre el medi ambient.

Macrogranges: impacte ambiental i ètic

Les macrogranges són grans explotacions ramaderes intensives que prioritzen la producció massiva a baix cost. Aquest model encaixa amb l’actual model econòmic, que fomenta el consum de productes barats i en grans quantitats, però té greus impactes ambientals i ètics. El creixement del consum de carn augmenta la demanda de macrogranges, cosa que afecta el benestar animal, ja que els animals viuen en espais reduïts i condicions d’estrès.

A nivell de sostenibilitat, aquesta tendència genera problemes com la desforestació per aconseguir terres de pastura o cultius per a pinsos, l’elevat consum d’aigua i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen al canvi climàtic. Per això, l’ecologisme defensa models més sostenibles, com la reducció del consum de carn, la ramaderia extensiva i ecològica, que minimitzen l’impacte ambiental i respecten més els animals.

Agricultura ecològica o orgànica

L’agricultura ecològica o orgànica ha de complir els requisits següents:

• No utilitzar elements inorgànics en el seu conreu, és a dir, no fer servir fertilitzants químics, plaguicides ni insecticides químics.
• No utilitzar colorants ni conservants en el procés d’elaboració o transformació.

Beneficis de l'agricultura ecològica

• Menys contaminació: Redueix l’ús de pesticides i fertilitzants químics, evitant la contaminació del sòl, l’aigua i l’aire.
• Millora la fertilitat del sòl: Fomenta tècniques com la rotació de cultius i el compostatge, mantenint la terra més saludable i productiva a llarg termini.
• Protecció de la biodiversitat: Afavoreix la presència d’insectes pol·linitzadors, aus i altres espècies beneficioses en l’ecosistema.
• Menys emissions de CO₂: En general, requereix menys energia i produeix menys gasos d’efecte hivernacle en comparació amb l’agricultura convencional.
• Aliments més saludables: Els productes ecològics tenen menys residus químics i poden contenir més nutrients i antioxidants.
• Millora el benestar animal: En la ramaderia ecològica, es respecten millor les condicions de vida dels animals, amb més espai i una alimentació natural.

Comerç just

El comerç just és una forma alternativa de comerç que mira d'aconseguir relacions comercials més equitatives entre els països rics i els països pobres del planeta. Es basa en valors ètics i ambientals, en oposició als criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional:

• Preu que cobreix el cost de producció dels articles.
• Retribució digna del treball necessari per a produir-los.
• Respecte dels drets humans i laborals.
• Erradicació de l'explotació infantil.
• Beneficis socials per a les comunitats productores.
• Respecte al medi ambient.

El segell de comerç just és un distintiu de garantia que té com a objectiu afavorir el consum d'aquest tipus de productes. Els distintius principals són el segell Fairtrade i el de l'Organització Mundial del Comerç Just.

Malbaratament alimentari

El malbaratament alimentari es tracta d’un fenomen en el qual part dels aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Quan els aliments romanen a l’explotació agrària i es reincorporen al sòl o són compostats in situ, parlem de pèrdues alimentàries.

El Sector Secundari (Indústria i Construcció)

Les grans àrees industrials del món es localitzen, sobretot, a l’hemisferi nord i formen el que s’ha anomenat cinturó industrial mundial. Les regions industrials més importants se situen a Europa, els Estats Units i el Japó.

• Existeixen centres industrials molt importants a la Xina, Corea del Sud, Mèxic i Brasil (Zones de recent industrialització arran de la deslocalització, coneguts com a països intermedis).
• Avui en dia les empreses volen situar les fàbriques en països on hi ha mà d’obra abundant i barata, s’ofereixen avantatges fiscals i no existeixen límits per a la contaminació ambiental. Aquest procés s'anomena deslocalització.

Canvis en la localització industrial

• Les indústries que requereixen molta mà d’obra poc qualificada es desplacen cap a països en desenvolupament: avantatges fiscals, menys control ambiental, menys drets laborals i salaris més baixos.
• Altres empreses inverteixen en tecnologia avançada i redueixen plantilla. Contractació de tècnics qualificats (dissenys, qualitat, màrqueting). Les activitats industrials tendeixen a terciaritzar-se.

Canvis en els processos productius

• Les empreses tendeixen a una producció globalitzada i fragmentada: Deslocalització (divisió de la producció en diversos països per augmentar la quota de mercat i reduir costos laborals i fiscals, cosa que pot augmentar l'atur).
• Altres opten per l’externalització d’operacions.

Estratègies per augmentar productivitat i beneficis

• Disminuir costos: Pagar menys per hora de treball i substitució de treballadors per màquines.
• Augmentar la productivitat: Automatitzar processos i aplicar noves tècniques.
• Incrementar vendes: Ampliar la varietat de productes, elaborar productes més desitjables i oferir avantatges comparatius.

Organització empresarial i planificació industrial

• Innovacions tècniques: Permeten obtenir molta informació i transmetre-la a grans distàncies en temps real en totes les etapes del sector productiu (des dels dissenys industrials a la distribució).
• Canvis tecnològics: Facilitats per sistemes interconnectats (convergència de tecnologies). Permeten fluxos de materials, mercaderies, persones, capital i informació que es creuen en xarxes cada cop més denses i completes que abasten el món sencer.
• Gestió i estudi d’inversió de capital per augmentar la productivitat. Gestió de dades que permeten planificar i prendre decisions.
• Els centres d’estudi reuneixen investigadors i empreses en parcs tecnològics.

El Sector Secundari a la Unió Europea (UE)

En ser una societat postindustrial, la importància relativa de la indústria a la UE decreix lentament, però continua essent un sector important. La UE no té una política industrial comuna comparable a les del sector primari, només complementa les polítiques dels estats membres i defuig de l’intervencionisme.

• Sectors més importants: Automobilístic, aeroespacial, indústria química, sector defensa i armament, biotecnologia i agroalimentària.
• Principals regions industrials: Alemanya, França i Itàlia.

Actuacions de la UE en el sector industrial

Les actuacions generals de les polítiques de la UE en aquest sector van dirigides a:

• POTENCIAR LA RECERCA i el DESENVOLUPAMENT (R+D).
• COMBATRE la DESOCUPACIÓ.
• DISMINUIR les DIFERÈNCIES REGIONALS.
• PROMOURE la TRANSICIÓ ECOLÒGICA de la indústria.
• Fer la indústria MÉS COMPETITIVA, AUTOSUFICIENT (arran del desabastiment per la COVID/davant d’aranzels) i RESISTENT.

El Sector Secundari a Catalunya

El sector industrial ha tingut un gran protagonisme en la modernització de Catalunya i avui, tot i ser una societat postindustrial, continua tenint un paper destacat en l’economia, per sobre de la mitjana estatal. El sector industrial català és el més gran d’Espanya i equival al 22,5% del total industrial estatal.

Un polígon industrial és una zona planificada i equipada amb infraestructures per concentrar activitats industrials. S’ubica normalment a la perifèria urbana degut a una major disponibilitat d’espai a bon preu i per facilitar l’accés al transport i reduir l’impacte ambiental. Hi ha polígons especialitzats (ex. polígons logístics, polígons de transformació de matèries primeres, etc.), però la tendència és la creació de polígons mixtos, amb diversitat d’empreses, activitats i serveis associats.

Característiques actuals de la indústria catalana

Característiques actuals del sector que expliquen el nivell de productivitat de la indústria catalana:

• Estructura productiva diversificada: Dos grans subsectors: el del material de transport i el químic. Altres subsectors secundaris: alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics.
• Predomini de la indústria transformadora amb menys pes de l’extractiva i l’energètica.
• Productivitat baixa, que supera l’estatal, però per sota d’Europa. Cal més inversió en R+D i en la formació professional.
• Mida petita i mitjana de les empreses (80% de les empreses), tot i que també hi ha un augment de la presència de multinacionals.

Darreres tendències del sector industrial català

• Internacionalització: Obertura als mercats europeus i mundial, amb resultats satisfactoris.
• Deslocalització selectiva d’algunes indústries cap a països perifèrics (ex. tèxtil, cuir, calçat…).
• Evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària, agroindustrial i químic. Menys dinàmic és el tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat.
• Presència creixent d’empreses multinacionals.

La distribució de les indústries pel territori català no és gens homogènia, es concentra en les àrees i els eixos industrials següents:

Comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona (BCN)

• Es concentra un nombre major d’empreses i activitats industrials més diverses.
• Sectors destacats: metal·lúrgic, material de transport, plàstic, farmacèutic, elèctric i tecnologies de la comunicació.

Eix AP-7: Camp de Tarragona - Empordà

• Gran diversitat de subsectors industrials: maquinària, química, plàstics, materials elèctrics, etc.
• Connecta Catalunya i Espanya amb la UE.

Eixos fluvials Llobregat i Ter

• Alguns emplaçaments industrials propers a algunes poblacions principals.
• Sectors: encara presència del tèxtil.

Baix Camp i Tarragonès

• Conformen la segona àrea industrial de Catalunya.
• Concentració d'indústria química.

Àrea urbana de Lleida i Segrià

• Principal zona industrial de la Catalunya interior.
• Sectors: maquinària i accessoris agrícoles i indústria agroalimentària.

La forta competència dins la UE i en un món globalitzat fa que calgui innovar constantment per adequar-se a un mercat canviant, incentivant la recerca (inversió en I+D).

Incertesa i context geopolític

• Deguda al marc econòmic i geopolític global (ex. actualment Guerra Comercial dels EUA i els aranzels / desabastiment durant la pandèmia).
• Talls en les cadenes de subministrament, dificultats per aconseguir components, pujades sobtades de preus dels productes energètics, etc.

Reptes de futur per a la indústria

• Dependència energètica: Desenvolupar fonts d’energia pròximes, renovables i sostenibles.
• Formació dels treballadors (FP): Millorar la qualificació i augmentar la productivitat.
• Inversió en sectors estratègics: Impulsar la indústria de valor afegit (TIC, la biotecnologia, sector farmacèutic).
• Indústria 4.0: Apostar per la robòtica, l’automatització i la digitalització.
• Sostenibilitat i transició ecològica: Reduir emissions i aplicar l’economia circular.
• Accés al finançament i suport a les PIMEs: Perquè puguin innovar i competir.
• Relocalització o reindustrialització: Recuperar producció local per reduir dependències externes i reactivar zones industrials.

El Sector Terciari a la Unió Europea (UE)

La UE és una de les principals economies del món, amb més del 20% del PIB mundial, gràcies a un mercat obert a l’exterior. L’economia de la UE ha sofert un fort procés de terciarització en els darrers anys, afavorida per la creació de la CEE que permet la lliure circulació de persones, béns, mercaderies, serveis i capitals.

El Turisme a Espanya

Les activitats d’oci han esdevingut un fenomen de masses que fa una aportació cada vegada més notable a l’economia. A Espanya destaca el turisme com a generador de riquesa, esdevenint el segon país amb més turistes internacionals del món, després de França.

Dades rècord del turisme espanyol (2024)

• 93,8 milions de turistes internacionals amb una despesa de 126.282 milions d’euros.
• Implica un augment del 10,2% respecte al 2023.
• El 2023 ja es va superar la xifra rècord de 83,5 milions d’estrangers rebuts el 2019 (previ a la pandèmia).
• Després de la pandèmia, el turisme revalida el seu paper com a principal motor de l’economia nacional: representa el 13% del PIB espanyol.

Procedència i destinacions

• En major volum, turistes de: Regne Unit, França i Alemanya, en ordre d’importància. També creixen els turistes dels EUA i Itàlia.
• Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb major volum de turistes internacionals (19,9 milions), seguida de les Illes Balears i les Illes Canàries.

Espanya com a potència turística (1960-70)

A partir de la segona meitat del segle XX (1960-70), el turisme es converteix a Espanya en un fenomen de masses. Causes:

• Als anys 50-60 s’inicia el reconeixement de vacances pagades com a dret laboral.
• Espanya, aïllada i esgotada per l’autarquia, comença l'obertura a l’exterior a partir dels anys 50.
• Espanya esdevé una destinació atractiva: nova, barata i assolellada.
• L'eslògan Spain is different! va donar el tret de sortida a un turisme comercial (clixés: toros, flamenc, sol, platja…). Espanya es convertiria en la platja d’Europa.
• Punt a favor del règim: entrada de divises estrangeres, Espanya comença a prosperar.
• Punt en contra del règim: el turisme com un perill per a la moral de l’època (aparició del biquini!).
• Accés dels espanyols a una nova manera d’actuar social, moral i cultural, que va portar certa modernització del país. El món havia canviat i el turisme era una petita finestra: ànsies per conèixer què passava a l’exterior. (Espanya continuava sent una dictadura).

El Turisme a Catalunya

El 2024, Catalunya lidera el sector turístic:

• Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb major volum de turistes internacionals de l’Estat (19,9 milions), seguida de les Illes Balears i les Illes Canàries.
• El turisme representa un 12% del PIB català.
• Procedència dels turistes a Catalunya: França, Alemanya, Països Baixos i Regne Unit. També turisme interior: de Madrid, València, Andalusia i Aragó.
• Factors d'atracció: Diversitat de paisatges, bon clima, bona infraestructura d’allotjaments, patrimoni cultural, parcs naturals, neu, platges…

El turisme té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia catalana.

Les 9 marques turístiques de Catalunya són divisions territorials creades per l'Agència Catalana de Turisme per promocionar i estructurar l’oferta turística del país de manera més eficient i adaptada a les particularitats de cada territori. Aquestes marques tenen en compte tant factors geogràfics com culturals, històrics i d’oferta turística.

Característiques del turisme català

• Marcada estacionalitat, intensificació a l’estiu.
• Concentració turística a la franja litoral.
• Força de la marca Barcelona, potent focus d’atracció.
• Consolidació del turisme rural i turisme d’interior.
• Procedència geogràfica variada dels turistes.

Tendències del sector turístic

• Creixement de la demanda turística.
• Augment del nombre d’allotjaments turístics (particularment turisme rural i hotels de 4 i 5 estrelles).
• Diversificació de l’oferta, noves modalitats de turisme.
• Auge de les línies aèries de baix cost.
• Millora dels equipaments.
• Impuls de l’Administració al sector.
• Millora de la formació professional dels treballadors.

Impactes del Turisme

Impactes positius

• Genera riquesa (13% del PIB el 2024).
• Afavoreix l’entrada de valors, idees i productes, integrant la ciutat en el món.
• Pot facilitar l’establiment permanent de persones amb nivell socioeconòmic i cultural alt.
• Impacte en les condicions laborals: augment del salari i descens de la temporalitat.
• Projecció internacional del país.

Impactes negatius

Monoconreu turístic: El monoconreu turístic és un model econòmic basat gairebé exclusivament en l’activitat turística com a font principal d’ingressos d’un territori. Aquest model pot generar dependència econòmica i vulnerabilitat davant crisis (com pandèmies o desastres naturals). També pot provocar impactes negatius sobre el medi ambient, l'entorn social i el patrimoni cultural si no es gestiona de manera sostenible.

Inconvenients generals

• El turisme de masses. El nou model de vacances massives i barates: preus molt baixos per reclutar masses de turisme.
• La turistificació té un fort impacte en el preu de l’habitatge i produeix un desequilibri que contribueix a la gentrificació. Congestió dels barris i dificultats de convivència.
• Augment descontrolat dels habitatges turístics. Es fa imprescindible la necessitat d’una normativa nacional de control i restricció.
• L’ocupació que genera és estacional i els salaris baixos: El tipus de lloc de treball generat per bona part de l’activitat turística s’associa a ocupacions de salaris baixos, com cambrers, personal de neteja, etc.
• Pèrdua de sentiment de pertinença de les persones que hi viuen i turismofòbia.

El turisme de creuers a Barcelona

El turisme de creuers a Barcelona ha crescut notablement el 2024, superant els 1,5 milions de passatgers només en el primer semestre, i més de 3,5 milions l'any 2023. Aquest tipus de model permet una major desestacionalització de la temporada turística, reforça la marca turística de Catalunya i Barcelona i aporta una forta dinamització econòmica.

Tot i l’impacte econòmic positiu, aquest model genera greus problemàtiques: congestió urbana, contaminació de l’aire per emissions dels vaixells i pressió sobre els serveis locals. A més, molts creueristes només estan unes hores a la ciutat i deixen una despesa limitada, fet que ha portat a qüestionar el benefici real d’aquest turisme. Aquest model implica una excessiva turistificació de la ciutat, amb efectes sobre el model clàssic de comerç i sobre el mercat immobiliari. L’Ajuntament estudia limitar el nombre d’arribades i augmentar la taxa turística per fer el model més sostenible.

Inconvenients ambientals per zones

• A la zona de la costa: Urbanització abusiva del litoral, problemes de subministrament d’aigua, salinització dels aqüífers, problemes en la gestió dels residus i contaminació de les aigües. Proliferació de piscines i dessalinitzadores privades.
• A la zona de muntanya: Impacte ambiental per les pistes d’esquí; impacte i alteració de la fauna i la vegetació, així com degradació del sòl. Restriccions i regulació d'accés.

El Turisme de Qualitat

• Sostenibilitat: Es preocupa per minimitzar l’impacte ambiental, recolzar les comunitats locals i promoure pràctiques sostenibles en l’àmbit ambiental i socioeconòmic.
• Respecte per la cultura local: Respecte a les normes i tradicions locals, així com mostrar interès per aprendre sobre la història, la gastronomia, l’art…
• Despesa significativa: Disposat a gastar en experiències de més qualitat, contribuint al desenvolupament econòmic de la destinació i millora de la infraestructura turística.

El Comerç a Espanya

El 1992 es va crear el mercat únic per la UE, que va eliminar barreres que obstaculitzaven la llibertat de moviment de béns, serveis, persones i capitals d’inversió. Actualment, el volum creixent de la producció i del consum comporta un intercanvi molt actiu de mercaderies i serveis. El comerç es realitza als mercats concrets o abstractes (borsa).

Comerç internacional i Balança de Pagaments

Espanya està integrada en el bloc comercial de la Unió Europea, que reuneix països altament industrialitzats amb un comerç molt actiu entre els seus membres i l’exterior.

Balanç de pagaments

Indica el conjunt de transaccions econòmiques que un Estat realitza amb l’exterior. La balança de pagaments d’Espanya tradicionalment mostra un saldo negatiu.

• Balança comercial: Dèficit pel valor de la importació de productes energètics (petroli).
• Balança de serveis: Superàvit gràcies al turisme.

Comerç interior

El comerç interior d’Espanya presenta dues característiques bàsiques: és un sector amb nombroses empreses petites i que estan distribuïdes de manera desigual. Factors que el condicionen:

• Grau de desenvolupament econòmic de la zona.
• Existència d’un mercat extens amb poder adquisitiu suficient.
• Disponibilitat d’una xarxa de transport eficient.

El comerç minorista té com a objectiu assegurar l’abastiment de productes als consumidors finals. Quant a la localització, el nombre d’establiments està molt lligat al nombre de consumidors: Madrid i Barcelona al capdavant, seguides de València, Sevilla, Màlaga o Alacant. Pràcticament, l’índex comercial minorista és un reflex del repartiment demogràfic.

El comerç majorista es caracteritza per adquirir productes al fabricant o un altre intermediari i vendre’ls al minorista, no al consumidor final. Quant a la localització, no hi ha un patró clar. A vegades, es localitzen al lloc d’origen o de producció, i altres al lloc de consum, depenent dels sectors.

El Comerç a Catalunya

Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’Estat en aquest sector, tant interior com exterior.

Característiques del comerç català

• Predomini de les PIME (generalment un autònom sense empleats o amb un nombre d’empleats inferior a deu).
• Grau de professionalització baix.

Tendències del comerç català

• Protagonisme dels centres comercials.
• Concentració de la distribució en poques empreses.
• Noves formes de venda com franquícies o outlets.

Reptes del comerç català

• Relacionats amb la globalització: competència de productes importats a preus molt baixos, presència d’empreses estrangeres…

El Transport a Espanya

Els transports connecten persones i llocs i fan possibles els intercanvis de tota mena (financers, artístics, empresarials, etc.). La densitat i la qualitat de la xarxa de transports d’un país són indicadors del nivell de desenvolupament econòmic.

El transport terrestre és el més estès a Espanya, tant de mercaderies com de passatgers. El transport per carretera representa el 95% del total de mercaderies transportades a Espanya.

Les infraestructures (carreteres, vies fèrries, ports, aeroports) són necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells, avions…), que són cada vegada més ràpids i sofisticats. Permeten:

• Transport de mercaderies, connexió dels diferents centres productors i distribuïdors amb els consumidors.
• Canalització dels fluxos de persones entre els centres de treball i de serveis i les àrees residencials.
• Enllaç entre diversos sistemes urbans, i entre aquests i les àrees rurals i les zones menys accessibles.

La Xarxa Terrestre Espanyola

Xarxa de carreteres

Hi destaquen l’automòbil i el camió. Les autopistes es vinculen a àrees de major activitat econòmica i amb més concentració de població. La seva connexió amb la xarxa viària europea es fa pel País Basc i Catalunya, resultant en una intensitat viària molt alta.

La xarxa estatal és radial (Madrid-perifèria), cosa que no afavoreix de la mateixa manera el desenvolupament de tots els territoris. Aquesta situació s’està corregint progressivament.

El transport és el principal sector consumidor d’energia final a Espanya. Conseqüències de la dependència:

• Alta inversió en carreteres, que genera un desequilibri respecte al ferrocarril.
• Alta congestió de la circulació en zones molt poblades (Barcelona, Madrid…).
• Demanda constant de noves vies per l’augment de la circulació.
• Gran impacte ambiental (acústic/atmosfèric).

Xarxa ferroviària

El ferrocarril ofereix transport ràpid en àrees urbanes congestionades i un transport col·lectiu menys contaminant.

La xarxa ferroviària està poc desenvolupada en comparació amb altres països europeus, excepte els trens d’alta velocitat.

Gestionada majoritàriament per l’empresa pública ADIF, que es distingeix d’empreses operadores que gestionen trens com RENFE. A Catalunya també hi ha la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Problemes de la xarxa ferroviària

• Igual que les carreteres, pateix l'estructura tradicional radial.
• L’amplada de la via és diferent als països europeus, cosa que implica transbords costosos a les fronteres.
• Molts trams de via única, que redueixen la velocitat i la freqüència.
• Trams antics infrautilitzats.

El corredor mediterrani és una infraestructura ferroviària que ha d’unir Algesires i França per la costa mediterrània. És una infraestructura d'importància estratègica clau que encara està en fase de projecte.

Transport marítim

És el principal mitjà, a escala global, pel que fa a les mercaderies. Ports rellevants:

• Port de la Badia d’Algesires: És el més important de l’Estat, amb importància com a plataforma logística de distribució intercontinental. Mou líquids i sòlids (petroli cru, carbó, etc.).
• Port de València: És el segon pel nombre de tones: transport de contenidors TEU, automòbils i passatgers.

El transport marítim a Catalunya es desenvolupa principalment als dos grans ports que depenen de l’organisme públic estatal Puertos del Estado: Barcelona i Tarragona. La resta depenen del servei de Ports de la Generalitat.

• Port de Tarragona: Transport de líquids a dojo (petroli cru i derivats) i mercaderies sòlides a dojo (carbó, químics i cereals).
• Port de Barcelona: Tercer més important de la Mediterrània en contenidors TEU, tràfic de passatgers i comerç de vehicles.

Alguns ports com Roses, Palamós i la Ràpita tenen notable activitat pesquera i esportiva, i també hi passen creuers. La resta de ports es dediquen a la pesca, la navegació esportiva i el lleure.

Transport aeri

El transport aeri a Espanya està controlat per l’empresa pública Aeroports Públics i Navegació Aèria (AENA).

Transport en expansió gràcies a les companyies low cost. A Espanya, la construcció i ampliació d’aeroports ha facilitat l’increment del turisme. Les dades de passatgers del 2023 també indiquen un rècord de xifres.

• L’aeroport Madrid-Barajas és molt important: comunica tots els aeroports regionals i actua com a hub, amb vols directes cap a aeroports nacionals, continentals i transoceànics.
• El segueix Barcelona-El Prat.
• També rellevància d’aeroports amb forta atracció turística: Palma de Mallorca; Tenerife Sud, Las Palmas, Lanzarote…

La Logística a Espanya

Les activitats logístiques fan d’enllaç entre la producció i els mercats i asseguren la distribució dels productes i els serveis. L’objectiu és assegurar el lliurament d’un producte determinat en el moment i lloc indicats amb la menor despesa de temps i cost. El procés logístic implica el control de diferents processos: gestió, emmagatzematge, proveïment, planificació de la producció, transport, distribució, reciclatge… La logística esdevé un important motor de desenvolupament i creixement econòmic.

Transport intermodal

Per aconseguir un sistema de transport més equilibrat, eficient, sostenible i competitiu es recorre al transport intermodal. El transport intermodal es refereix a una cadena de transport on s’utilitzen dos o més modes de transport, en què no es transborden les mercaderies transportades, sinó que només la unitat de càrrega canvia de mode de transport.

Ex. La UE ha impulsat les anomenades autopistes del mar per descongestionar el transport terrestre. La càrrega arriba en camions als ports, on els vehicles són embarcats. S’estalvia temps, diners i emissions contaminants. Espanya queda dins de l’autopista del mar de l’Europa occidental i l’autopista del mar de l’Europa sud-oriental.