Dèficit auditiu: tipus, graus i ajudes protètiques

Concepte de Dèficit auditiu

- Trastorn sensorial caracteritzat per la pèrdua de la capacitat de percepció de les formes acústiques, de la capacitat auditiva, sense especificar ni el grau, ni el tipus concret d’aquesta pèrdua.

- El terme SORDESA es reserva als dèficits més severs i profunds.

Variables que determinen les diferències individuals

1. El tipus de deficiència auditiva:

A- De transmissió: El seu origen es situa a l'oïda mig o extern, en el timpà o en la cadena interna de ossets. Es pot incidir quirúrgicament. Afecta a l’audició quantitativament.

B- De percepció o neurosensorials: Problema a nivell d’oïda intern, de nervi auditiu o de les zones auditives cerebrals.

2. El grau de pèrdua auditiva

A- Sordesa lleu: pèrdua d’entre 20-40 decibels (db). Hi ha percepció de la parla, però no de la totalitat dels contrastos fonètics.

B- Sordesa mitja: entre 40-70 db. Dificultats en la percepció de la parla. Els contrastos fonètics queden difosos. Hi ha un retràs en la base del llenguatge.

C- Sordesa severa: 70-90 db. Es perceben sons ambientals i vocàlics, però difícilment consonàntics. No hi ha un desenvolupament espontani del llenguatge.

D- Sordesa profunda: superiors a 90 db. No hi ha percepció de parla, sols d’alguns elements com la melodia, ritme, etc.

Ajudes i adequacions protètiques

Són bàsicament els AUDIFONS, amplificadors que augmenten la intensitat del so de manera que la corba d’audició s’acosti el màxim possible a la normalitat. Aquest augment es situa entre 30-50 db.

ASPECTES METODOLÒGICS:

• Parlar a poc a poc i vocalitzant. Facilitaré que pugui llegir els llavis.

• Durant l'explicació de l'exercici posar-me en bona posició, respecte a ell/ella.

• En casos de deficiència auditiva: tenir en compte que la freqüència a guda és el primer que perden, en canvi poden rebre la greu. Tenir-ho en compte a l'hora d'emetre sons.