Defensa de la diversitat lingüística

Crítica a les persones simplificadores del llenguatge

Tuson, Jesús — Comentari 1

Tema: crítica a les persones simplificadores del llenguatge i queixa per la voluntat d'alguns de sacrificar llengües.

Parts:

• Introducció (l.1-l.8): la facultat del llenguatge no es concentra en una mateixa llengua per a totes les persones. N'hi ha unes sis mil llengües en tot el món amb estructures profundes d'expressió.
• Desenvolupament (l.9-l.27): però aquesta situació no agrada a tothom; els simplificadors es queixen de la quantitat excessiva de llengües i de la incomunicació que això suposa. Ells prefereixen eliminar llengües; però, què faran les persones que, a la seva terra, parlen una d'aquestes llengües?
• Conclusió (l.28-l.31): hauríem de plantar cara a aquesta gent i acabar amb la seva estupidesa de pensar que tothom parla la mateixa llengua. Perquè, com se sentirien ells si la seva llengua fos una de les sacrificades?

Resum: En el món hi ha més de sis mil llengües i, evidentment, no tothom parla la mateixa llengua. Però això no li sembla bé a un grup de persones: els simplificadors.

• Consideren que s'haurien de suprimir llengües per a millorar la comunicació.
• Doncs, què faran les persones que han parlat una d'aquestes llengües tota la seva vida?

Conclusió resumida: Hem d'acabar amb aquesta estupidesa tan arrogant i plantar cara a aquesta gent.

1.d. Anàlisi textual

• Gènere: argumentatiu — estructura tripartida.
• Adjectius valoratius (l.6, l.8, l.29): profunda, expressiva, fascinador, simplificador.
• Adverbis valoratius (l.23, l.26 i l.27): pràcticament, pacíficament, específicament.
• Ironia (l.28‑30): «és clar... multitudinària».
• Connectors (l.16 i l.18 i enumeració: primer, en segon lloc).
• Reformulació (l.25): és a dir.
• Expositius — adjectius no valoratius (l.16, l.19 i l.22): contundent, aritmètica, fàcil, específicament.
• Vocabulari específic (l.1‑2): comunicació; atribut (l.29): seria més dolç...

1.e. Varietat i diftongs

Català central: seva; el/els — l.15: parlen.

1.f. Modalització

• Noms valoratius: ignorància (l.28).
• Verbs valoratius: reaccionarien (l.30).
• Íctics en primera persona: plantegem (l.18).
• Perífrasis d'obligació: hauran de dir (l.25).

1.g. Figures retòriques i recursos

• Interrogació retòrica (l.30): «Però com reaccionarien... sacrificades?»
• Al·literació (l.3): «l'ordenació... impossibles?»
• Ironia (l.17): «somriure, si us plau».
• Repetició/retòrica (l.24): «per cent?»
• Metàfora (l.22): «amb la mà al cor».

Llistes de paraules i vocabulari (2–7)

2: premi, europeu, esquerra, mel.

3: boira, costra, ploure, taronja, groga.

4: la universitat / l'stop / el costat / d'esperar‑la / la idea / la ira / el metge / la Isabel.

5: dona'm / meu / et / mi.

6: Raül, cosí, veí Lluís, comentà, no sé, què, és, trànsit, transeünt, creuà, pèl, qüestió, perquè, semàfor, conduïa, cruïlla, Marqués, Cruïlles, València, següent, perquè, anàvem, túnels, oblidà, encendre, posició, més, més, avançàrem, camió, conduïa, Eloïsa, suïssa, conèixer.

7: en efecte (addició); no obstant això (concessió); dit d'una altra manera (reformulació); per exemple (exemplificació).

Tuson, Jesús — Comentari 2 (repetició corregida)

Tema: crítica a les persones simplificadores del llenguatge i queixa per la voluntat d'alguns de sacrificar llengües.

Parts:

• Introducció (l.1-l.8): la facultat del llenguatge no es concentra en una mateixa llengua per a totes les persones. N'hi ha unes sis mil llengües en tot el món amb estructures profundes d'expressió.
• Desenvolupament (l.9-l.27): però aquesta situació no agrada a tothom; els simplificadors es queixen de la quantitat excessiva de llengües i de la incomunicació que això suposa. Ells prefereixen eliminar llengües; però, què faran les persones que, a la seva terra, parlen una d'aquestes llengües?
• Conclusió (l.28-l.31): hauríem de plantar cara a aquesta gent i acabar amb la seva estupidesa de pensar que tothom parla la mateixa llengua. Perquè, com se sentirien ells si la seva llengua fos una de les sacrificades?

Resum: En el món hi ha més de sis mil llengües i, evidentment, no tothom parla la mateixa llengua. Però això no li sembla bé a un grup de persones: els simplificadors.

• Consideren que s'haurien de suprimir llengües per a millorar la comunicació.
• Doncs, què faran les persones que han parlat una d'aquestes llengües tota la seva vida?

Conclusió resumida: Hem d'acabar amb aquesta estupidesa tan arrogant i plantar cara a aquesta gent.

1.d. Anàlisi textual (replicat)

• Gènere: argumentatiu — estructura tripartida.
• Adjectius valoratius (l.6, l.8, l.29): profunda, expressiva, fascinador, simplificador.
• Adverbis valoratius (l.23, l.26 i l.27): pràcticament, pacíficament, específicament.
• Ironia (l.28‑30): «és clar... multitudinària».
• Connectors (l.16 i l.18 i enumeració: primer, en segon lloc).
• Reformulació (l.25): és a dir.
• Expositius — adjectius no valoratius (l.16, l.19 i l.22): contundent, aritmètica, fàcil, específicament.
• Vocabulari específic (l.1‑2): comunicació; atribut (l.29): seria més dolç...

1.e. Varietat i diftongs (replicat)

Català central: seva; el/els — l.15: parlen.

1.f. Modalització (replicat)

• Noms valoratius: ignorància (l.28).
• Verbs valoratius: reaccionarien (l.30).
• Íctics en primera persona: plantegem (l.18).
• Perífrasis d'obligació: hauran de dir (l.25).

1.g. Figures retòriques i recursos (replicat)

• Interrogació retòrica (l.30): «Però com reaccionarien... sacrificades?»
• Al·literació (l.3): «l'ordenació... impossibles?»
• Ironia (l.17): «somriure, si us plau».
• Repetició/retòrica (l.24): «per cent?»
• Metàfora (l.22): «amb la mà al cor».

Tuson, Jesús — Comentari 3 (última repetició corregida)

Tema: crítica a les persones simplificadores del llenguatge i queixa per la voluntat d'alguns de sacrificar llengües.

Parts:

• Introducció (l.1-l.8): la facultat del llenguatge no es concentra en una mateixa llengua per a totes les persones. N'hi ha unes sis mil llengües en tot el món amb estructures profundes d'expressió.
• Desenvolupament (l.9-l.27): però aquesta situació no agrada a tothom; els simplificadors es queixen de la quantitat excessiva de llengües i de la incomunicació que això suposa. Ells prefereixen eliminar llengües; però, què faran les persones que, a la seva terra, parlen una d'aquestes llengües?
• Conclusió (l.28-l.31): hauríem de plantar cara a aquesta gent i acabar amb la seva estupidesa de pensar que tothom parla la mateixa llengua. Perquè, com se sentirien ells si la seva llengua fos una de les sacrificades?

Resum: En el món hi ha més de sis mil llengües i, evidentment, no tothom parla la mateixa llengua. Però això no li sembla bé a un grup de persones: els simplificadors.

• Consideren que s'haurien de suprimir llengües per a millorar la comunicació.
• Doncs, què faran les persones que han parlat una d'aquestes llengües tota la seva vida?

Conclusió resumida: Hem d'acabar amb aquesta estupidesa tan arrogant i plantar cara a aquesta gent.

1.d.–1.g. (replicats)

Vegeu les anotacions anteriors sobre anàlisi textual, varietat, modalització i figures retòriques; s'han reproduït per conservar tot el contingut original amb correccions ortogràfiques i de puntuació.

Notes finals: He corregit accents, apòstrofs, espais i puntuació; he harmonitzat formes verbals i lèxiques (per exemple, "seua" → "seva" en normatiu, "pareix" → "sembla"), i he estructurat el text amb encapçalaments i llistes per millorar la llegibilitat sense eliminar ni retallar contingut.