Deesses i Déus Grecs: Atena, Zeus, Hestia, Demèter, Hera, Ares i Àrtemis

Atena

Deessa de la saviesa, l’estratègia militar i els artesans.

• Pare: Zeus
• Mare: Metis
• Naixement: Filla de Zeus i Metis. Metis, la seva primera esposa, va ser transformada en mosca i menjada per Zeus per evitar que el seu fill li robés el tron. Atena va néixer ja adulta i armada del cap del seu pare.
• Atributs: Llança, casc, escut
• Animals: Mússol

Mite de Medusa

Medusa era originalment una dona humana molt bonica. Posidó se’n va enamorar i la va seduir en un temple dedicat a Atena. Atena i Posidó eren rivals per el patronatge d’Atenes, i els habitants de la ciutat van preferir l’olivera d’Atena a la font o els cavalls de Posidó. Atena, en assabentar-se del que va passar al seu temple, va decidir castigar Medusa, convertint-la en un monstre amb les seves germanes Esteno i Euríale. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps.

Medusa va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris. Després de quedar embarassada del seu acte sexual amb Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Perseu va rebre ajuda d'Hermes i Atena, que li van donar una falç, un sac, un casc invisible, unes sandàlies alades i un escut. Va aconseguir tallar-li el cap. De la sang del coll tallat van sorgir el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.

Per precaució, Perseu va ficar el cap de Medusa dins del sac i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes, el rei que desitjava la seva mort, ensenyant-li el cap de la Gorgona, que el va convertir en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, per petrificar el tità Atlas. Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atena, que el va portar al seu escut com a arma.

«Medusa», Caravaggio, segle XVI

Zeus

Déu del cel, dels fenòmens atmosfèrics i rei dels déus.

• Atributs:cepter, llamp
• Animal: Àguila
• Pare: Cronos
• Mare: Rea

Naixement i ascens al tron

Urà havia maleït el seu fill Cronos quan aquest el va destronar, advertint que un dels seus fills també el destronaria. Per això, Cronos es menjava cada fill que la seva esposa Rea donava a llum. Quan Rea va parir Zeus, el va amagar del seu pare i el va enviar a una illa, on va créixer amb les muses i la cabra Amaltea. Quan es va fer gran, Zeus va tornar i va lluitar contra el seu pare, guanyant i convertint-se en el rei dels déus. Amb els seus germans, es van repartir els tres regnes: aigües, món dels Morts i el cel.

Mite d'Europa

Zeus es va enamorar d'una jove princesa fenícia que passejava a la vora del mar amb les seves criades. Transformant-se en un toró molt bonic, es va apropar a la jove. Les seves serventes van fugir espantades, però ella es va acostar a l'animal i, en veure que s'acotava, el va acariciar fins a pujar a la seva esquena. Aleshores, Zeus la va raptar, entrant al mar i duent la princesa fins a l'illa de Creta. Allà van tenir tres fills: Minos, Èac i Radamantis, que més tard serien els jutges dels Inferns.

Rembrandt, «El rapte d’Europa», segle XVII

Mite d'Io: veure Hermes.

Hestia

Deessa de la llar i del foc.

• Atributs i animals: No en té.
• Pare: Cronos
• Mare: Rea
• Relació familiar: És la seva primera filla.

Història i mites

Hestia va ser menjada per Cronos juntament amb els seus germans, excepte Zeus. El seu pare, temeros de la maledicció d'Urà, devorava els seus fills. Zeus, alliberat per Rea, va alliberar els seus germans i junts van destronar Cronos i prendre el poder. A Hestia li van atribuir la llar i el foc, representant els valors familiars tradicionals i la importància de mantenir una atmosfera pacífica a la llar.

Per als Romans, Hestia és la deessa Vesta, amb molta més importància que per als Grecs. S'havia de guardar el foc del seu temple sempre encès i protegit. És descrita com una deessa amable, indulgent, discreta i no conflictiva. Els Grecs no explicaven moltes històries sobre ella. Tot i ser molt maca, va negar-se a casar-se amb Apol·lo i Posidó, volent mantenir-se verge com Atena i Àrtemis, i va fer un jurament pel cap de Zeus que així seria. Va aconseguir mantenir la pau a l'Olimp cedint el seu lloc, i Zeus li va concedir rebre la primera ofrena de tots els sacrificis públics.

Un dia, Príap, borratxo, va intentar violar-la mentre els déus dormien. Un ase va despertar Hestia, que es va aixecar furiosa contra Príap, que va fugir corrents.

«El sacrificio a Vesta», Francisco Goya, segle XVIII

Demèter

Deessa de l'agricultura.

• Pare: Cronos
• Mare: Rea
• Naixement: Va ser menjada pel seu pare, que temia que un dels seus fills el destronés.

Mite del rapte de Persèfone

Hades, Déu de l'inframón, se sentia sol. Davant d'aquesta situació, va decidir prendre per la força una deessa i endur-se-la al Tàrtar per casar-s'hi. Va pujar a l'Olimp i es va creuar amb la bella Persèfone. Pres de la passió, la va agafar i se la va endur als inferns per evitar ser vist.

Demèter, mare de Persèfone i germana de Zeus, angoixada pel retard de la seva filla, va saber que Hades se l'havia emportat. Va implorar al déu que l'alliberés, però les seves paraules van caure en sac trencat. Finalment, va decidir que Zeus intercedís en el conflicte. Zeus, déu dels déus, va intentar mediar entre tots dos, però veient que no hi havia possibilitat de reconciliació, va decidir prendre una decisió que afavorís les dues parts: durant la meitat de l'any Persèfone habitaria amb Hades, i l'altra meitat a l'Olimp amb la seva mare.

“El rapte de Persèfone”, Gian Lorenzo Bernini, segle XVII

Hera

Deessa de la família i el matrimoni.

• Pare: Cronos (mateixa història sobre el seu naixement que la de Zeus i els germans)
• Mare: Rea
• Animal(s): Paó real
• Atributs: Diadema, magrana

Mite d'Io

Zeus tenia una aventura amb una jove anomenada Io. Hera se'n va adonar i, quan estava a punt de sorprendre'ls, Zeus va transformar la jove en una vaca. Hera, sospitant, li va reclamar l'animal com a prova de la seva bona fe, i Zeus no va tenir més remei que entregar-la-li.

Per vigilar la seva presonera, Hera va demanar a Argos, un gegant de cent ulls, que la vigilés. Mai dormia, ja que quan cinquanta ulls descansaven, els altres cinquanta quedaven alerta. Zeus va enviar Hermes a salvar Io. Hermes va tocar la flauta fins a adormir tots els ulls, va matar el gegant i Io va escapar i va fugir fins a Egipte.

Hera, molt trista, va recuperar els ulls del seu amic Argos i els va penjar a la cua del seu animal, el paó real.

«Mercurio y Argos», Velázquez, segle XVII

Ares

Déu de la guerra.

• Pare: Zeus
• Mare: Hera
• Animal(s): Voltor, ca
• Atributs: Casc, llança

Descripció i mite

Ares és el déu de la guerra. Els romans l'identifiquen com a Mart. És un déu brutal i sanguinari, per això els Grecs prefereixen Atena. És el déu de la guerra.

Mite d'Ares i Afrodita

Quan Ares va conèixer la deessa de la bellesa, Afrodita, es va enamorar profundament i va decidir seduir-la amb regals i declaracions d'amor. Passaven molt de temps junts, fins que Afrodita va sucumbir. Hefest, l'espòs d'Afrodita, passava totes les seves nits al seu taller, i els amants aprofitaven per estar junts fins al matí. Un jove, anomenat Alectrió, els ajudava vigilant l'aparició d'Helios a l'horitzó per evitar que fossin descoberts.

Però un matí, Alectrió es va quedar adormit i no va poder avisar els amants que Helios ja sortia amb el seu carro. Helios, indignat, va anar a buscar el seu amic Hefest i li va contar que els dos amants dormien al seu llit. Hefest va decidir venjar-se creant una xarxa de fils d'or tan prims i invisibles com resistents, amb la qual va envoltar el llit. Després, va advertir Afrodita que partia de viatge. Ares va aprofitar l'ocasió per anar a veure-la immediatament.

Quan s'estaven amant, la xarxa va caure i els va atrapar. Hefest va entrar tot d'una i va convocar els altres déus per humiliar-los. Finalment, els amants van ser alliberats amb la promesa de no tornar-se a ajuntar, però no van complir la seva paraula i van tenir fills.

«Amores de Afrodita y Ares». Botticelli, segle XV

Àrtemis

Deessa de la caça, dels animals, la virginitat i la feminitat.

• Pare: Zeus
• Mare: Leto
• Atribut(s): Arc, fletxa i buirac. Lluna
• Animals: Cérvola

Descripció i naixement

Àrtemis és la deessa verge de la caça. S'invoca en el moment del part. Hera, gelosa de Leto, la va fer perseguir per tota la terra. La jove, embarassada dels bessons Àrtemis i Apol·lo, molt cansada, va tenir els seus fills en una petita illa anomenada Ortígia. Àrtemis va néixer la primera i de seguida va ajudar la seva mare a portar al món el seu germà, per això és la deessa del part.

Mite de la venjança d'Àrtemis

Àrtemis és una deessa venjativa. Els seus arcs i fletxes serveixen tant contra els cérvols com contra els humans. Moltes víctimes, com Níobe, van patir la seva còlera. Un altre cas és el d'Acteó: el jove havia anat a caçar al bosc amb els seus amics i cans. Cansat, es va aturar prop d'un llac per beure i va sorprendre la deessa nua. Molt enfadada, el va convertir en un cérvol. Els cans d'Acteó, que encara estaven caçant, el van descobrir i no el van reconèixer. Malgrat les seves súpliques, el van matar.

La mitologia compta diversos exemples del seu caràcter: el gegant Orió, mort per un escorpí; Agamèmnon, obligat a sacrificar la seva filla Ifigènia per calmar la seva ira.

«Diana y Acteón», Alessandro Turchi, segle XVI.