Decrets de Nova Planta: Abolició Foral i Repressió a Catalunya

Decrets de Nova Planta: Context i Conseqüències

La Repressió Borbònica Postguerra

Felip V va anul·lar i destruir els privilegis que tenien els aragonesos, catalans, valencians i mallorquins com a càstig per rebel·lar-se. En canvi, els bascos i navarresos els van mantenir perquè li van ser lleials. Castella no va haver de fer-ho, perquè ja hi regnava l'absolutisme. La repressió després de la guerra va ser una etapa llarga, que alguns historiadors han definit com a “terrorisme militar”.

Què són els Decrets de Nova Planta?

Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió. Es van promulgar en les dates següents:

• Regnes de València i l'Aragó: 29 de juny de 1707.
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715.
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.

Impacte General dels Decrets

Els Decrets de Nova Planta van significar la fi de les institucions pròpies dels països de la Corona Catalanoaragonesa, per bé que aquestes ja havien perdut qualsevol influència real durant els successius regnats dels reis de la Casa d'Habsburg.

Aquests decrets van tenir en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes. Aquests regnes van desaparèixer sotmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que nominalment van continuar existint.

El Decret de Nova Planta a Catalunya

Abolició d'Institucions i Canvis Administratius

El decret de Nova Planta de Catalunya abolia la Diputació del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, etc. Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i en desapareixien les tradicionals vegueries. S'hi va establir el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria.

Impacte Lingüístic i Educatiu

Igualment, el castellà hi va passar a ser llengua oficial, especialment a l'escola i als jutjats. També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria, i es va crear la Universitat de Cervera.

Abolició de les Constitucions Catalanes

Els Decrets de Nova Planta van suposar l'abolició de fet de les Constitucions Catalanes (Compilació de les Constitucions de 1585).

La Revolta dels Barretines

Causes i Naturalesa Social

La Revolta dels Barretines va ser motivada per la situació bèl·lica i pels impostos que la gent del camp havia de patir. Hi va haver un malestar camperol a causa de les males collites degudes a les plagues. Es va produir aquesta revolta de tipus social que va amenaçar també la situació dels privilegiats.

Expansió Geogràfica i Participació

Va començar l’any 1687 a la zona de la Catalunya interior i es va estendre fins a les zones veïnes, com la Selva, l'Urgell, el Penedès, etc., principalment a la Catalunya agrícola. Els revoltats van aconseguir cada vegada més seguidors. Se sentien crits com ara “Visca la terra! Morin els traïdors!”. A les zones de més prosperitat, com la costa o les ciutats amb predomini artesanal, hi van participar menys persones o ja no s'hi va participar. Si en un primer moment podien dirigir la revolta la gent benestant, després no hi van participar.

Evolució i Context Econòmic

L'any 1690, una setantena d’aquests pagesos es van posar al servei de la monarquia francesa, treballant per a ells i fonamentant el descontentament enfront de l’exèrcit espanyol. Les produccions de la regió eren sobretot de vi i fruita seca, que s'exportaven principalment cap a Anglaterra.