Decret de Nova Planta i Crisi del 98: Conseqüències

El Decret de Nova Planta i les seves conseqüències

La desfeta militar i política de 1714 va desembocar en una àmplia repressió contra Catalunya amb el desmuntament de tota l'estructura institucional anterior, a la vegada que es preparava el camí per a les noves mesures uniformadores. El nou model d'Estat borbònic, que es traduiria en la promulgació del Decret de Nova Planta el 16 de gener de 1716, seria l'expressió de l'absolutisme que encarnava Felip V i de l'esperit annexionista i assimilador de Castella.

Així, la Nova Planta s'ha d'interpretar com un acte d'assimilació castellana dels diversos regnes peninsulars. La filosofia del Decret era la de canviar la supremacia de la llei per introduir la de la voluntat reial. És a dir, la Nova Planta suposa la imposició de l'absolutisme davant de la tradició constitucional catalana. Això sí, una imposició feta d'una manera sòlida després de l'experiència dels regnes de València i Aragó.

Tenia els seus eixos principals en els nivells polític, fiscal i territorial. D'aquesta manera, el nou organigrama del poder era una piràmide jeràrquica que anava des del capità general i la Reial Audiència, al vèrtex, fins als batlles o regidors. També hi havia una Superintendència, organisme d'inspiració francesa, encarregada de donar el suport financer. Fiscalment, s'introduïen els impostos del cadastre reial, el cadastre personal i el cadastre ganancial. I territorialment, s'introduïa la figura dels corregiments, dotze demarcacions que dividien el Principat sota el comandament dels corregidors.

La Crisi del 98 i la pèrdua de les últimes colònies

A principis del segle XIX, Espanya havia perdut la major part de les seves colònies a ultramar, per la independència de la majoria de les seves colònies americanes. El seu imperi colonial a ultramar va quedar reduït de la següent manera:

• Cuba
• Puerto Rico
• Filipines
• Algunes illes menors al Pacífic

A partir de la segona meitat del segle XIX, tots aquests territoris van començar un procés gradual de separació de la metròpolis, sobretot les illes del Carib.

Conseqüències de la pèrdua de Cuba

Cuba, a més de devastada, arruïnada i famolenca, va canviar d'amo: els Estats Units la van convertir en el seu protectorat, ocupant-la militarment sota el pretext de proporcionar-li les condicions necessàries per a la seva trajectòria política en solitari.

La illa va obtenir la independència política anys més tard, tot i que mediatitzada per la ingerència nord-americana.

L'inici de l'imperialisme dels Estats Units

Per als Estats Units, el 1898 va marcar l'inici d'una etapa imperialista. Amos del Carib, van aplicar la diplomàcia del dòlar a tota Amèrica Llatina i el control de les Filipines va posar en contacte el gegant americà amb Àsia Oriental.

El desastre del 98 a Espanya

A Espanya, el desastre del 98 va obrir un debat sobre les responsabilitats de la guerra, el revisionisme polític i el regeneracionisme social. Tot i que Espanya mai no hauria d'haver acceptat la guerra, les classes dirigents no van saber afrontar la impopularitat que hauria suposat un enfocament realista de la qüestió.