El Declivi del Torn Dinàstic a Catalunya: Crisi i Canvi (1898-1917)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
El Declivi del Torn Dinàstic a Catalunya (1898-1917)
Catalunya va iniciar una dinàmica política força diferenciada de la resta d'Espanya. Els partits anomenats dinàstics van perdre l'hegemonia electoral en benefici de dues noves forces emergents: el republicanisme i el catalanisme.
El Reformisme Dinàstic i la Crisi de 1917
El 1902, el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d'edat i va inaugurar el seu regnat amb l'intent de mantenir el torn pacífic i de "regenerar" la vida política espanyola.
- El president conservador Antonio Maura va dur a terme algunes reformes importants en àmbits com la hisenda, l'administració local i la llei electoral.
- A partir del 1910, els liberals, liderats per José Canalejas, van intentar un reforçament del poder civil de l'Estat davant la influència de l'Església Catòlica i la descentralització de l'Estat.
L'assassinat de Canalejas per anarquistes l'any 1912 va obrir un període d'inestabilitat que va culminar en la greu crisi del 1917.
L'Obrerisme Català: Republicanisme i Anarquisme
A Catalunya, va guanyar implantació un nou grup d'ideologia republicana, el Partit Radical, creat per Alejandro Lerroux. Paral·lelament, l'anarquisme es va consolidar com la força hegemònica dins l'obrerisme català, i l'any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT), una organització clau en la història social de Catalunya.
El Catalanisme Polític i Solidaritat Catalana
La Lliga Regionalista s'havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme polític. L'any 1907, va aconseguir agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, excepte els lerrouxistes i els partits dinàstics, en una gran coalició electoral anomenada Solidaritat Catalana. Aquesta coalició va aconseguir guanyar les eleccions, i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona, un pas significatiu per al catalanisme.
La Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona
L'any 1909 es va produir un profund deteriorament de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona, coneguda com la Setmana Tràgica. La guspira que va iniciar el conflicte va ser l'oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L'aixecament va ser reprimit amb contundència, i la repressió va ser desproporcionada. Aquests fets van provocar la repulsa de l'opinió pública i la dimissió del president del govern, Antonio Maura. La Restauració es va començar a esquerdar de manera irreversible.
La Mancomunitat de Catalunya: Autonomia i Progrés
A partir del 1910, el reformisme dels governs liberals va comportar l'inici d'un procés de descentralització de l'Estat. El 1914, es va crear una institució de govern pròpia per a Catalunya, coneguda com la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Prat de la Riba.
La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català des del 1714 i la seva actuació es va encaminar cap a:
- La creació de noves infraestructures i serveis públics.
- L'impuls d'un nou projecte cultural i educatiu per a Catalunya.