El Declivi del Sistema de la Restauració i la Transició a la República Espanyola
catalán con un tamaño de 4,22 KBEl Declivi del Sistema de la Restauració
Després de la pèrdua de les colònies, el sistema polític a Espanya va patir un deteriorament significatiu, malgrat els intents de reforma liberal de Canalejas. Les causes principals incloïen la forta oposició de republicans, nacionalistes, socialistes i anarquistes. Aquest declivi culmina amb la crisi de 1917, un reflex del deteriorament de la vida política i social. Es va manifestar a través d'un ampli moviment de protesta: l'oposició política va demanar la dimissió del govern, grups de militars van organitzar juntes de defensa i els sindicats van convocar una vaga general. Tot això va donar lloc a la crisi de la Restauració.
La Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica, produïda a Barcelona, va ser un episodi de deteriorament de la vida política a causa d'una revolta popular.
La Crisi del Sistema de la Restauració
Després de la crisi de 1917, es va manifestar la fi de la Restauració, marcada per:
- Inestabilitat política: Tretze governs van succeir-se entre 1917 i 1923.
- Conflictivitat social: Es va produir una mobilització obrera, violència social i un creixement dels sindicats.
- Fracàs de la Guerra del Marroc: Va generar malestar entre els militars.
Aquesta situació va acabar amb la Dictadura del General Primo de Rivera, que es va produir mitjançant un cop d'estat recolzat per partits conservadors i militars descontents. La dictadura va suposar la supressió dels drets democràtics, la repressió dels opositors i la persecució dels nacionalistes, arribant a suprimir la Mancomunitat de Catalunya.
Gràcies a la millora de la situació econòmica internacional i la fi de la Guerra del Marroc, hi va haver bons resultats econòmics que van ajudar a superar la crisi econòmica mundial de 1929. Això va suposar la fi de la dictadura i el pas de la Monarquia a la República.
Pas de la Monarquia a la República
Aquest canvi es va produir després de les eleccions municipals d'abril de 1931, que van suposar el triomf de la coalició republicana-socialista. La conseqüència immediata va ser l'exili del rei i la formació d'un govern provisional de la República, un govern de coalició.
Les primeres mesures del govern provisional van ser:
- Amnistia política per als presos polítics.
- Llibertat de partits i sindicats.
- Proclamació de lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- Establiment del govern autonòmic a Catalunya.
Tot i això, hi va haver conflictes com la crema de convents i vagues. El procés va culminar amb les eleccions a Corts Constituents, que van proclamar la Constitució de 1931, la qual recollia el sufragi universal masculí i femení. Aquestes eleccions van donar lloc al Bienni Progressista.
La República a Espanya (1931-1936)
La Segona República Espanyola va ser el sistema de govern vigent des de 1931 i es pot dividir en tres fases:
El Bienni Reformista (1931-1933)
Durant aquest període, el govern va implementar reformes significatives en els àmbits militar, religiós, educatiu, territorial i agrari. Aquestes reformes van trobar l'oposició de grups obrers amb moviments revolucionaris i de grups conservadors, que van protagonitzar un intent de cop d'estat.
El Bienni Conservador (1933-1936)
Les eleccions de 1933 van portar al triomf dels conservadors, el seu objectiu principal va ser paralitzar les reformes progressistes. Aquest període es va caracteritzar per l'enfrontament amb les revoltes de 1934, com la revolta a Catalunya, on el govern de la Generalitat va mantenir una coalició d'esquerres, i la revolució a Astúries, que va tenir un caràcter més social.
El Front Popular (1936)
En les eleccions de 1936, va triomfar la coalició de centreda-esquerra del Front Popular, que va intentar recuperar les reformes del Bienni Progressista. No obstant això, es van produir enfrontaments i violència social, que van culminar amb l'assassinat del diputat de dretes Calvo Sotelo. Aquest enfrontament va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.