Declivi de la cultura catalana (s. XVI–XIX): causes i transformacions

Declivi i transformacions culturals (s. XVI–XIX)

Després d'un llarg període en què la política i la cultura catalana havien viscut una època d'esplendor i reconeixement, van anar perdent protagonisme. Durant tres segles i mig, des del segle XVI fins a les primeres dècades del segle XIX, la cultura catalana —i especialment la literatura— fou molt significativa, però entrà en un procés de declivi i de pèrdua de prestigi en benefici de la castellana. Anteriorment, s'emprava el terme decadència per anomenar aquest període, però actualment els estudiosos rebutgen fer ús d'aquest concepte, perquè es considera que la literatura popular no es va veure afectada de la mateixa manera que la literatura culta. Per contra, Catalunya es consolidà com un dels motors comercials i industrials de la península Ibèrica.

En el desencadenament del procés de marginació del català en la literatura, doncs, no va actuar només el prestigi àulic del castellà, sinó també una raó de mercat —i això, a la llarga, va ser més important—. És clar que la unió amb Castella configura un marc sense el qual no ens explicaríem del tot la familiaritat, cada vegada més gran, dels nostres escriptors —i lectors— amb la llengua castellana. Al llarg de tot el segle XV van succeir un seguit de fets que van encetar una etapa: l'edat moderna. Els esdeveniments que van impulsar el canvi d'era els trobem en totes les àrees de la societat i el coneixement humà.

Canvis estructurals de la societat

• Descobriment d'Amèrica (1492): noves oportunitats i un nou ordre a Europa.
• Fi del model feudal: l'estructura social imperant durant l'Edat Mitjana fou el feudalisme. A partir del segle XV el model es va qüestionar i això, a la llarga, va contribuir a processos com la Revolució Francesa (1789).
• Ascens de la burgesia: va néixer i es va consolidar una nova classe social que concentrava riqueses de l'activitat comercial i s'interessava per la cultura i l'educació.
• Imprenta: al segle XV, la invenció de la impremta va tenir un paper decisiu en la difusió de les noves idees a capes més àmplies de la societat.
• Humanisme: l'ésser humà es va convertir en la mesura de totes les coses. La dimensió més intel·lectual de l'antropocentrisme fou l'humanisme, que fomentà un esperit crític i va reformular el paper de l'Església (Martí Luter, Erasme de Rotterdam).
• Contrareforma: la resposta del Vaticà davant les reformes protestants.

Es produí una revaloració de l'artista o creador, que evolucionà cap a un nou estatus social. Amb l'estrena de L'Orfeo (1607), de Claudio Monteverdi, va néixer un nou gènere: l'òpera.