Decisions, funcions i teories de l'empresari: guia completa

Economía4,96 KB

Empresa: decisions, funcions i teories de l'empresari

Iniciativa, propietat i direcció

Iniciativa emprenedora: detecta l'oportunitat de negoci i impulsa el projecte inicial.

Propietat (inversor/a): aporta o posseeix el capital financer i assumeix el risc patrimonial.

Direcció empresarial: pren decisions de gestió per coordinar recursos i assolir objectius.

Diferenciació de figures

  • Empresari patrimonial: és propietari del capital i alhora s'encarrega de dirigir l'empresa (assumeix risc patrimonial).
  • Empresari professional: dirigeix sense haver aportat capital (assumeix risc professional i de continuïtat en el càrrec).
  • Inversor: aporta fons sense participar en la gestió diària (arrisca el patrimoni invertit).

Les 4 funcions bàsiques de la direcció empresarial

  1. Planificar: definir els objectius de l'empresa i establir el pla d'acció per assolir-los.
  2. Organitzar: estructurar i assignar recursos, departaments, tasques i canals de comunicació.
  3. Gestionar (dirigir): guiar, motivar i orientar l'equip humà durant l'execució.
  4. Controlar: comparar els resultats reals amb les previsions, detectar desviacions i aplicar mesures correctores.

Oportunitats: barreres, inclusió i entorn empresarial

Dificultats generals vs. barreres desiguals

Dificultats generals: riscos inherents a qualsevol projecte (incertesa financera, canvis de mercat, sobrecàrrega de treball, manca d'experiència en gestió).

Barrera desigual: desavantatges estructurals o prejudicis socials que condicionen l'accés a oportunitats.

Gènere i sostre de vidre

  • Sostre de vidre: barreres invisibles que limiten la promoció professional i l'accés a càrrecs de màxima responsabilitat.
  • Barreres específiques: falta de referents visibles, estereotips de gènere, càrregues de cura que dificulten la conciliació, discriminació i accés asimètric al finançament bancari o inversor.
  • Mesures de suport: visibilització i mentoria femenina, avaluació de projectes basada en dades objectives, polítiques de corresponsabilitat i fons d'inversió o crèdits sense biaixos.

Emprenedoria inclusiva

  • Concepte: reconeixement de la diversitat funcional i de capacitats diverses, adaptació dels llocs de treball i processos, i garantia d'accés equitatiu al teixit productiu.
  • Programes de suport necessaris: finançament per a adaptacions tècniques, capacitació en gestió i finances, i campanyes de sensibilització contra la discriminació.

Entorn empresarial

Microentorn (específic)

Factors directes sobre els quals l'empresa pot exercir una influència parcial:

  • Clients: condicionen el volum de demanda i les característiques del producte.
  • Competidors: condicionen preus, estratègia de posicionament i quota de mercat.
  • Proveïdors: determinen costos de les matèries primeres, qualitat i terminis.
  • Entitats financeres: fixen condicions i disponibilitat del crèdit.
  • Mercat laboral: marca la disponibilitat de talent, els costos salarials i la qualificació.
  • Intermediaris i distribuïdors: afecten la velocitat de lliurament i la cobertura comercial.

Macroentorn (general): marc PESTEL

Condicions globals externes que l'empresa no controla:

  • P - Polític: estabilitat institucional, comerç exterior i política pública.
  • E - Econòmic: inflació, tipus d'interès, taxa d'atur i evolució del PIB.
  • S - Sociocultural: canvis demogràfics, nivell educatiu, valors i hàbits de consum.
  • T - Tecnològic: R+D, nous mètodes productius, digitalització i automatització.
  • E - Ecològic: canvi climàtic, requisits mediambientals i gestió de residus.
  • L - Legal: lleis laborals, normatives mercantils, de propietat intel·lectual i seguretat.

Les 5 forces competitives de Michael Porter

Determinen la intensitat competitiva i la rendibilitat del sector:

  1. Rivalitat entre competidors existents: lluita directa per la quota de mercat.
  2. Amenaça de nous entrants: depèn de l'existència de barreres d'entrada (inversió inicial elevada, fidelitat a marques existents, accés a canals de distribució).
  3. Amenaça de productes substitutius: béns o serveis alternatius que cobreixen la mateixa necessitat amb millor preu o prestacions.

Descargar

PDF Word HTML