Decadència i Renaixença: Història de la Literatura Catalana

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles amb el poder polític i religiós.

El "Vallfogonisme": Poesia i Estil

El terme "Vallfogonisme" fa referència a la seva poesia escatològica. Presenta una vessant més elegant que sovint pren la forma de sonet.

La Renaixença Catalana: Recuperació Cultural

La Renaixença és un procés cultural de recuperació dels signes d'identitat catalans. El terme «Renaixença» reverteix el concepte anterior de «Decadència». Va ser un moviment amb la finalitat de la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de «Decadència».

Objectius de la Renaixença

• Reconstrucció de la història de l'edat mitjana.
• Divulgació dels clàssics medievals.
• Recull de llegendes i poesia de tradició oral.
• Fixació d'un model de llengua literària.
• Creació de premsa i editorials.

Etapes de la Renaixença: Formació

Aquesta etapa s'estén des de principis dels anys trenta fins a la restauració dels Jocs Florals, el 1859, un antic certamen literari medieval (segle XIV).

Etapes de la Renaixença: Consolidació

Entre 1860 i finals de la dècada del 1880, època en què es consagren els autors cabdals de la Renaixença, un per a cada gènere literari:

• Jacint Verdaguer (poesia)
• Àngel Guimerà (teatre)
• Narcís Oller (narrativa)

Etapes de la Renaixença: Dissolució

Des de finals de la dècada del 1880 fins a principis de la dècada del 1890, amb el triomf del Modernisme (el 1892 es considera la data «oficial»).

Inici de la Renaixença: "La Pàtria" d'Aribau

L'any 1833, Bonaventura Carles Aribau escriu el poema «La Pàtria». Aquest poema és l'inici de tot, ja que desencadena tot el procés de recuperació de les lletres catalanes.

Els Jocs Florals: Pilar de la Renaixença

Els Jocs Florals (JJFF) es van convertir en la institució més decisiva per al conreu i la difusió de l'ús literari de la llengua i per a la represa de la consciència catalana. Instaurats el maig de 1859, van contribuir a:

• Planificar la creació literària sota el lema «Pàtria, Fe i Amor».
• Atorgar dimensió social a la literatura.
• Potenciar el contacte amb altres literatures.
• Augmentar l'interès popular per la literatura.

"Pàtria, Fe i Amor": Lema i Ideologia

Aquestes temàtiques, establertes a les bases de participació dels Jocs Florals, defineixen l'orientació nacionalista, historicista i conservadora del Romanticisme català, allunyat de les idees exaltades d'altres romàntics europeus.

El poema «La Pàtria» de Bonaventura Carles Aribau va ser fonamental perquè va contribuir a l'afirmació de la identitat catalana, la promoció de la llengua i la cultura catalanes, i l'inici d'un renaixement literari i cultural a Catalunya durant el segle XIX.

Àngel Guimerà: Teatre Romàntic i Realista

Àngel Guimerà (1845-1924) va escriure obres amb un fons romàntic però amb un marc realista. Temes recurrents inclouen les relacions de poder i la lluita entre classes socials.

Narcís Oller: Mestre de la Narrativa Realista

Narcís Oller (1846-1930) és l'escriptor més destacat de la narrativa realista catalana. Gran coneixedor de la literatura europea, va iniciar la seva producció en castellà. No obstant això, en conèixer la Renaixença, va optar per escriure en català i va crear un model de narrativa moderna.