Decadència i Renaixement Literari Valencià: Segles XVI-XVIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
Decadència i Renaixement Literari Valencià (Segles XVI-XVIII)
Amb la derogació dels Furs arran d'aquest procés polític, s'uneix la decadència de la burgesia i el reforç del poder nobiliari en el marc de la resultant. La llengua de la cort, el castellà, esdevé la llengua de prestigi, i aquest període s'ha conegut amb el nom de Decadència.
Context Històric Clau
- Revolta de les Germanies (1519-1523)
- Expulsió dels Moriscos (1609)
- Guerra dels Segadors (1640-1652)
- Guerra de Successió (1701-1715)
Conseqüències Lingüístiques
Decrets de Nova Planta: pèrdua d'oficialitat en l'administració i també en l'ensenyament. Debilitació de la consciència lingüística comuna, denominacions particularistes o confusionàries, com la de "llemosí".
Loances Sentimentals i Defensa del Català
Les loances sentimentals deixen veure un cert sentiment de culpa dels intel·lectuals que havien abandonat la llengua pròpia en els seus escrits, com és el cas de l'historiador Pere Antoni Beuter. Hi ha una defensa sincera i contundent del prestigi del català. És el cas del tortosí Cristòfor Despuig, qui, en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, afirma: "condemne i reprove l'ordinariament parlar-la [el castellà] entre nosaltres".
Redacció de Gramàtiques i Diccionaris
Durant el segle XVII, les apologies adquireixen un sentit més pràctic. Al caliu dels moviments enciclopedistes, apareixen a Europa les primeres acadèmies i centres d'estudis que dediquen atenció a la llengua.
Imitació dels Clàssics Grecollatins
Se segueixen models popularitzats del segle XVI amb el primer humanisme: Ciceró, Sèneca, Ovidi, Virgili i Horaci.
Interès per les Filosofies Hel·lenístiques
El descobriment de les idees de l'hedonisme i l'estoïcisme, carpe diem i el beatus ille.
Concepció de la Bellesa
La imitació dona pas a un art mesurat, l'equilibri i l'harmonia de les parts.
Conreu del Diàleg i de la Narrativa Èpica
Les traduccions del diàleg de Plató continuaran donant prestigi intel·lectual al gènere.
Canvi dels Escenaris Teatrals
La Poesia
Joan Timoneda (Flors d'enamorats), Pere Serafí (dos llibres), Juan Pujol (èpica de Lepant).
El Teatre
La vestia de Joan Ferrandis d'Heredia i El cortesano de Lluís del Milà.
La Prosa
Prosa historiogràfica com la primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter, o també la Història de la invicta i coronada ciutat de València i del seu regne.
La Narrativa
Representada per llegendes.
El Teatre
Relacionat amb cicles religiosos com l'Assumpció.
La Lírica
Acompanyada de música, amb gran varietat de subgèneres.
El Romancer
Alguns esdeveniments històrics com el bandolerisme o la Guerra dels Segadors.
El Col·loqui
Composicions a mig camí entre el teatre i el periodisme modern.