Decadència i Renaixement de la Corona d'Aragó

La Decadència de la Corona d'Aragó

Crisi i Factors Agreujants (s. XV-XVIII)

La crisi del s. XV es va agreujar amb la concurrència d'un seguit de factors durant els s. XVI, XVII i XVIII.

Context Polític i Social

Factors de la decadència política i social de la Corona d'Aragó:

• S. XVI: Consolidació del Regne de Castella, Guerra de les Germanies, creixement del bandolerisme i pirateria a la zona costanera.
• S. XVII: Expulsió dels moriscos, Guerra dels Trenta Anys entre Espanya i França (Guerra dels Segadors).
• S. XVIII: Decrets de Nova Planta, amb què Felip V aboleix les institucions d'autogovern de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Context Cultural i Lingüístic

A més dels factors polítics i socials, cal afegir factors culturals que van afeblir la literatura catalana culta:

• Deficient assimilació de l'Humanisme i del Barroc a les universitats catalanes.
• Desaparició de la cort catalana.
• Manca d'interès literari per part de la burgesia.

En canvi, la literatura popular va mantenir el seu vigor i es va enriquir.

La decadència de la literatura culta va anar acompanyada de l'afebliment de la llengua catalana.

Afebliment de la Llengua Catalana (s. XVI-XVIII)

Aquests segles es caracteritzen per la progressiva castellanització de l'aristocràcia i de la literatura culta, que contrastava amb la fidelitat del poble a la llengua catalana. Amb la decadència política i cultural, es va perdre la consciència d'unitat lingüística:

• Castellanització de l'aristocràcia catalana.
• Desconfiança en la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
• Acceleració de la fragmentació dialectal.
• Persecució política de la llengua amb els Decrets de Nova Planta al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears.

Aquesta pèrdua de consciència lingüística va marcar l'inici d'un procés de substitució lingüística.

Tot i que el castellà era la llengua oficial, el poble es va mantenir fidel al català, com ho demostra la literatura popular. Un grup d'intel·lectuals va iniciar la defensa de la llengua.

El Renaixement

Amb el Renaixement, culmina l'Humanisme i triomfa l'individualisme. Ressorgeixen les ganes de viure i la necessitat de conèixer les llengües clàssiques i la història.

Prosa (s. XVI-XVIII)

La prosa culta es va manifestar principalment en la didàctica i la història. La narrativa va quasi desaparèixer, tot i que es va mantenir en la literatura popular.

Didàctica: el Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Arrelat en la cultura clàssica, el diàleg va ser introduït per Bernat Metge i va assolir popularitat durant el Renaixement.

Prosa Didàctica del s. XVIII: l'Assaig

L'assaig, una literatura d'idees, va ser el gènere més conreat durant la Il·lustració.

L'Assaig

Obra que desenvolupa un tema concret amb judicis o apreciacions personals. Un exemple del s. XVIII són les Instruccions per a l'ensenyansa de minyons de Baldiri Reixac, una obra pedagògica que:

• Defensa la llengua materna.
• Denuncia la falta de traduccions al català.
• Elogia la llengua catalana.

El Dietari: el Baró de Maldà

Rafael d'Amat i de Cortada, autor de Calaix de sastre, descriu la vida a Catalunya durant 50 anys. Els temes que abasten els 60 volums del dietari són:

• Música
• Gastronomia
• Excursions
• Aristocràcia
• Menestralia
• Descripció de pobles
• Esdeveniments de l'època

Narrativa Popular (s. XVI-XVIII)

Rondalla i llegenda són els subgèneres més importants. El seu origen és antic, però durant aquests segles el poble els va donar la seva forma definitiva.

La Rondalla

Mostra els trets més definidors de la narrativa popular.

La Llegenda

A diferència de la rondalla, parteix d'un fet històric real, deformat i enriquit amb elements inversemblants i meravellosos.

Poesia (s. XVI-XVIII)

La poesia culta s'adscriu al Renaixement i al Barroc.

Poesia Renaixentista

Gènere més conreat durant el Renaixement (Pere Serafí, Joan Timoneda). Temàtica:

• L'amor
• La natura
• Els mites clàssics

Introducció del Sonet

Renovació formal d'origen italià amb la introducció del decasíl·lab i del sonet.

Poesia Amorosa d'Arrel Popular

Poetes com Pere Serafí i Joan Timoneda (Flor d'enamorats) van utilitzar formes populars per a les seves composicions.

Poesia Barroca

Actitud de desengany i frustració en una època de crisi social.

Temàtica i Recursos

Temes: el pas del temps i la mort, la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragioburlesca de l'existència, el pessimisme polític.

Recursos: artificiositat, recarregament lèxic i sintàctic, contrast entre conceptes, deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes, ús abundant de figures retòriques.

Poesia Barroca a Catalunya (s. XVII)

Influïda pel Barroc castellà. Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, mostra els dos vessants del Barroc: culte (bellesa) i satíric/burlesc (lletjor).

Poesia Popular (s. XVI-XVIII)

Gran vitalitat. Al s. XVIII, comença la castellanització del lèxic. Afegiment de cançons de bandolers i lladres de camí ral. Anònima i col·lectiva.

• Goigs: cançons religioses que lloen la Mare de Déu o els sants.
• Nadales: cançons sobre temes i costums nadalencs.
• Corrandes: cançons curtes de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant.
• Cançons de bandolers i lladres de camí ral.

Teatre Popular (s. XVI-XVIII)

Continuació i perfeccionament de les formes medievals en el vessant religiós.

Teatre profà:

• Entremès: peça teatral en varietat dialectal i col·loquial.
• Sainet: gènere dramatúrgic popular i divertit.

L'Entrevista

Conversa formal amb intercanvi de preguntes. Pot tenir públic (televisives) o ser privada (treball). Exigeix preparació prèvia amb guió de preguntes. Temes diversos: trajectòria vital o fet concret d'actualitat.

Guió: presentació, biografia, activitats, plans de futur.

Poesia del s. XIX (Renaixença)

Gènere més important del Romanticisme.

Temàtica

• Exaltació nacional i idealització de l'Edat Mitjana.
• Reivindicació de la llengua catalana.
• El paisatge com a projecció de sentiments.
• Mitificació de la vida al camp.
• Poesia popular de tradició oral.

Subgèneres Poètics

• Romanç històric (narratiu).
• Cançó (imitació de la tradició oral).
• Oda (to elevat).

Àngel Guimerà

Plenitud del teatre de la Renaixença. Va renovar el teatre romàntic amb la tragèdia romàntica i el drama realista.

Tragèdia romàntica: argument històric (sense intenció patriòtica), idealització de personatges, innovació en l'ús dels versos.

Drama realista: incorpora trets realistes, però manté la visió idealitzada del món (Maria Rosa, Terra Baixa, La filla del mar).

Narrativa

Redreçament literari i lingüístic amb l'aparició de la novel·la històrica romàntica.

Problemes de la Narrativa Catalana

• Manca de tradició narrativa.
• Manca d'una llengua unificada.
• Autors no professionals.
• Inexistència de públic lector i d'editorials.

Novel·la Realista-Naturalista: Narcís Oller

Modernització de la narrativa amb l'assimilació del Realisme i el Naturalisme. Reproducció objectiva de la realitat social contemporània.

Trets principals: observació imparcial, versemblança, psicologia complexa, valor documental, novel·la burgesa.

Tècniques: objectivisme narratiu, descripcions minucioses, diàlegs.

Temes: industrialització, oposició camp-ciutat, inadaptació individual, estudi analític de l'individu.

Novel·les: La papallona, L'escanyapobres, La febre d'or.