Decadència de la Literatura i Llengua Catalana (Segles XVI-XVIII)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,38 KB
La Crisi dels Segles XVI-XVIII i la Literatura Catalana
L'Edat Mitjana va donar pas a uns segles de crisi política i econòmica que van tenir la seva repercussió en la literatura. Per això, tradicionalment es parla de decadència a l'hora de valorar aquest període.
La Decadència de la Corona d'Aragó
Els símptomes de crisi del segle XV es van agreujar amb la concurrència d'un seguit de factors durant els segles XVI, XVII i una part del XVIII. La Corona d'Aragó va patir una important pèrdua de protagonisme en el panorama polític i econòmic de la Península Ibèrica i de la Mediterrània.
Context Polític i Social: Factors Clau
- Segle XVI:
- La consolidació del Regne de Castella com a nova potència va eclipsar la Corona Catalanoaragonesa.
- La Guerra de les Germanies entre l'aristocràcia local i els estaments socials més baixos va afavorir la castellanització.
- El creixement del bandolerisme, fruit de la crisi econòmica i els atacs dels pirates sarraïns a la zona costanera.
- Segle XVII:
- L'expulsió dels moriscos decretada per Felip III (1609) va empobrir l'economia i la demografia valencianes.
- La Guerra dels Segadors (1640-1659).
- Segle XVIII:
- El Decret de Nova Planta, amb què Felip V va abolir les institucions d'autogovern de Catalunya, va ser una represàlia per haver donat suport a Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió.
Context Cultural i Lingüístic: Afebliment Literari
Als factors anteriors cal afegir-n'hi uns altres de culturals que van provocar l'afebliment de la literatura catalana culta:
- La deficient assimilació.
- La desaparició de la cort: emigració de l'aristocràcia.
- La manca d'interessos literaris.
La literatura popular, en canvi, va mantenir tot el seu vigor i fins i tot es va enriquir, tal com veurem amb l'aparició de noves formes.
La decadència de la literatura culta va anar acompanyada, igualment, de l'afebliment de la llengua catalana a causa d'una sèrie de raons que tot seguit analitzarem.
L'Afebliment de la Llengua Catalana
Aquests factors comporten que els segles XVI-XVII es caracteritzin per una progressiva castellanització de l'aristocràcia i de la literatura culta, que contrastava amb la fidelitat del poble a la llengua catalana.
La decadència política i cultural dels territoris de parla catalana també va fer trontollar la consciència d'unitat lingüística que hi havia durant l'Edat Mitjana. Fets que hi van contribuir van ser aquests:
- La castellanització de l'aristocràcia catalana.
- La desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans.
- L'acceleració de la fragmentació dialectal.
- La persecució política de la llengua que es va produir a la Catalunya Nord a partir de 1700 i al Principat.
Aquesta pèrdua de la consciència lingüística va marcar l'inici del procés de substitució lingüística en què el català retrocedia davant el castellà en l'àmbit literari i entre les classes socials més altes i alguns ordes religiosos.
Situació Sociolingüística (Segles XVI-XVIII)
- Segles XVI-XVII:
- Català en clara regressió.
- Castellà en creixement.
- Llatí es manté a les universitats.
- Segle XVIII:
- Castellà oficial en alguns àmbits.
- Català només es manté en alguns àmbits literaris.
- Llatí conreat pels intel·lectuals.
La llengua catalana va ser oficial en tots els nivells durant els segles XVI i XVII. No va tornar a redreçar-se fins al segle XX. El poble es va mantenir fidel al català, tal com ho demostra la vitalitat de la literatura popular. El castellà era una llengua pràcticament desconeguda per la major part de la població. Un grup d'intel·lectuals, però, va iniciar la defensa de la llengua.
Unitat 4: La Literatura dels Segles XVI al XVIII
El Renaixement: Culminació de l'Humanisme
El Renaixement significa la culminació de l'humanisme. Es caracteritza pel triomf de l'individualisme, les ganes de viure i l'afany de conèixer l'ésser humà i tot allò que l'envolta.