La Decadència de la Literatura Catalana: Crisi i Renaixement (Segles XVI-XVIII)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,44 KB
Introducció a la Decadència
La literatura d'aquest període s'ha agrupat sota l'etiqueta de Decadència, ja que succeeix immediatament al Segle d'Or. L'Edat Moderna comença amb el descobriment d'Amèrica, fet que va provocar una sèrie de canvis estructurals arreu d'Europa.
Factors de la Crisi a la Corona Catalanoaragonesa
A la Corona Catalanoaragonesa, els canvis van ser més intensos i accentuats, conseqüència d'una sèrie de factors clau:
- Canvi de dinastia regnant: L'entronització de la casa d'origen castellà dels Trastàmara.
- Diverses guerres civils: Per exemple, el bandolerisme i altres conflictes interns.
- Crisi econòmica: Prohibició de comerciar amb Amèrica, desviant el comerç cap a la Mediterrània.
- Revolta de les Germanies: A València i Mallorca, que culmina amb una forta repressió per part de la virreina.
- Èxode de l'aristocràcia: L'aristocràcia valenciana es castellanitza lingüísticament, perd poder econòmic i inicia l'èxode cap a la cort.
- Expulsió dels moriscos: La pèrdua de mà d'obra agrícola va provocar una greu crisi.
- Guerra dels Segadors: Contra el comte-duc Olivares, en la qual Catalunya resulta derrotada.
La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta
La Guerra de Successió acaba amb el triomf de Felip V de Borbó. Va ser una guerra a escala europea, però va tenir tots els elements d'una guerra civil a la Corona d'Aragó:
- Una gran part de l'aristocràcia i del clergat van prendre partit pel Borbó (els Botiflers).
- Els menestrals, artesans i petits burgesos es van decidir per l'Arxiduc Carles d'Àustria (els Maulets).
El Decret de Nova Planta va anul·lar la personalitat política de la Corona d'Aragó.
Característiques de la Cultura i la Literatura
La literatura i la cultura d'aquest període es caracteritzen per:
- L'ús exclusiu del llatí per als escrits científics.
- L'oblit dels nostres clàssics (per exemple, Corella).
- Bilingüisme diglòssic: Procés de substitució de la llengua catalana pel castellà entre l'aristocràcia i la burgesia. Molts escriptors opten per l'ús del castellà.
- Afebliment de la consciència de la unitat lingüística.
Moviments Culturals de l'Edat Moderna
El canvi de mentalitat que defineix l'Edat Moderna es manifesta en tres grans moviments:
- Renaixement (Segle XVI): La ciutat més important és Itàlia, d'on s'agafa la influència.
- Barroc (Segle XVII)
- Neoclassicisme (Segle XVIII)
El Renaixement Català (Segle XVI)
El Renaixement, des de finals del segle XV fins a inicis de la segona meitat del segle XVI, és un moviment renovador basat en la valoració de l'home i de la natura segons el principi clàssic.
L'Humanisme i l'Erasmisme
L'humanisme renaixentista és ben distint al de l'Edat Mitjana. La llengua vehicular, científica i cultural era el llatí. Un dels canvis més notables es va produir en el camp religiós, ja que va ser decisiva la influència d'Erasme de Rotterdam, abans que Luter iniciés la Reforma Protestant.
L'Erasmisme va intentar conciliar el pensament humanista amb l'ideari cristià.
Joan Lluís Vives: Precursor de la Pedagogia
Molts intel·lectuals estaven vinculats a aquest moviment, com Joan Lluís Vives. És un dels precursors de la pedagogia moderna. La seva obra és molt àmplia, sempre presidida per una finalitat didàctica. Es va dedicar en part a la reforma social i al pacifisme. Va escriure la seva obra en llatí, però emprava el català en la seva correspondència.
Tendències de la Literatura Culta del Segle XVI
En la literatura culta del segle XVI podem distingir quatre tendències:
- Persistència tímida de la tradició medieval.
- Persistència del corrent satíric medieval.
- Intents de renovació mètrica per adaptar la mètrica italiana.
- Imitació de la poesia popular i tradicional.
Pere Serafí: Poesia Bilingüe i Renaixentista
Un altre poeta bilingüe va ser Pere Serafí, el més variat i de millor qualitat. En la seva poesia s'entreveuen elements renaixentistes en convivència amb la tradició medieval, juntament amb nombrosos castellanismes. La seva poesia es troba recollida en dos llibres de Poesia vulgar en llengua catalana.
Cristòfor Despuig i la Prosa
El prosista més interessant va ser Cristòfor Despuig. La seva obra, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrita en forma dialogada, conté moltes ressonàncies erasmistes. Fa un elogi i una apologia de l'idioma català contra la castellanització de la noblesa.
El Teatre Profà Valencià
El teatre profà no compta amb cap obra escrita totalment en la nostra llengua. La dramatúrgia valenciana es troba en castellà o en textos bilingües. Hi ha obres de caire costumista en les quals crida l'atenció la intensitat del realisme i el seu esperit satíric. Els autors més representatius van ser Joan Ferrandis d'Heredia i Lluís Milà.