La Decadència de la literatura catalana: causes i context
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
con un tamaño de 2,83 KB
La Decadència de la literatura catalana
En el període de la Decadència, la producció literària en català esdevingué pràcticament nul·la o anecdòtica per dos motius principals:
- Pèrdua de la importància econòmica de la Corona catalano-aragonesa enfront de la castellana.
- El castellà esdevé la llengua dels reis i de la cort, que preferien la llengua de més prestigi.
La davallada en la producció de la literatura catalana es produeix de manera sobtada: la literatura catalana passa del seu màxim esplendor (el Segle d'Or amb Llull, Ausiàs March i Martorell) al no-res.
El canvi de paradigma al segle XV
Al segle XV ens trobem amb una presència anecdòtica de publicació de llibres en castellà, mentre hi ha una predilecció pels llibres en català i llatí. En 20 anys es produeix una davallada en la publicació de llibres en català a favor del castellà per aquests motius:
- Llei Pragmàtica (1502): Els Reis Catòlics decreten una llei que censura els llibres.
- Revolta de les Germanies (1520-1522): Revolta contra el rei i la noblesa. Els agermanats són derrotats, fet que produeix un enfortiment del poder reial.
Amb la derrota de la revolta, la publicació en català i en llatí és nul·la i només es publica en castellà. L'inici de la decadència és més una qüestió d'oferta: no es publiquen i es censuren els llibres en català, entrant en decadència a causa d'una restricció política.
Prohibició dels usos oficials del català i valencià
- L'ús del català es va mantenir viu a pesar de la creixent castellanització.
- Catalunya Nord: Va ser incorporada al Regne de França. Al 1700, Lluís XIV de Borbó va decretar la prohibició de l'ús oficial del català.
- Territori hispànic: Felip V va prohibir l'ús de la llengua catalana.
- Antoni de Capmany: Dona una visió negativa de l'ús literari del català. A partir de llavors es designa el període com a Decadència.
La realitat de la llengua en l'Edat Moderna
En l'Edat Moderna hi ha una recessió tant en la quantitat com en la qualitat de l'ús culte de la llengua catalana. Tanmateix, en les produccions literàries adreçades a les classes populars, el català va mantenir una vitalitat considerable i tampoc va deixar-se d'utilitzar per a la literatura d'alta cultura.
Literatura en català/valencià de l'Edat Moderna
- Joan Timoneda i Joan Ferrandis d'Herèdia: Estil renaixentista (València).
- Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella: Estil barroc (Catalunya).
- Joan Ramis i Ramis: Estil neoclàssic (Illa de Menorca).