La Decadència de la Literatura Catalana: Causes i Autors

La Decadència
és una denominació que s'aplica a un període de la història de la literatura catalana que comprèn tres segles. Només es va aplicar a l'àmbit de la literatura culta, però a la literatura popular va ser un èxit.
CAUSAS XV
Al 1412, l'últim rei de la dinastia del casal a Barcelona, mor sense descendència i es tria com a rei Ferran d'Antequera.
Aquest canvi provoca que els reis s'allunyessin dels problemes del poble, i van instaurar la figura dels virreis.
CAUSAS XVI
Una guerra civil a València, 1519-1523, "la guerra de les germanies". Aquesta guerra va enfrontar la noblesa amb les classes populars. Això fa que la minoria de sectors més castellanitzats s'imposin a la majoria de la població (diglòssia).
CAUSAS XVII
Al 1609 són expulsats els moriscos de València, i això va suposar una davallada i crisi econòmica molt importants. Algunes comarques van ser repoblades per gent castellana i unes altres van ser poblades per mallorquins.

1640-1652 va haver una guerra entre el Comte Duc d'Olivares i la població catalana.
Roselló, Vallespir, Alta Cerdanya i Conflent
Van passar a pertànyer al rei de França, en virtut de l'anomenat Tractat dels Pirineus de 1695. I aquestes comarques es van francesitzar diglòssicament (llengua imposada que fa reduir la llengua que hi havia en aquell poble o ciutat).
CAUSAS XVIII
La guerra de successió 1705-1714
Hi havia dos candidats: FELIP V (francès) i CARLES (alemany).
Va guanyar en FELIP V, només començar el regnat i fer el DECRET DE NOVA PLANTA (prohibició de la llengua catalana en tots els àmbits, l'abolició de tots els òrgans de govern i van ser tancades totes les universitats per crear una a Cervera).


AUTORS XVI
Pere Sarafí (el grec) 1505, escriptor i pintor. Obra molt àmplia des de composicions trobadoresques a sonets italianitzats. Obra més important: versions de cançó popular.
Joan Pujol [mort a Mataró 1603], autor del poema èpic (batalles i conquestes) ‘el Lepant’: primer poema culte extens de la península i primer poema èpic de Catalunya en aquest segle. Sempre utilitza decasíl·labs. Obra dedicada a Ausiàs March; ‘visió en somnis’ (on Ausiàs March es queixa de les males traduccions de les seves obres).
Cristòfol Despuig, [1510-1580], autor: ‘els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’ (renaixementista inspirada en els diàlegs clàssics: 6 converses entre D. Pedro [caballer valencià], Fabio [militar de Tortosa] i Lucio [alter ego de l’autor]) recull d’idees reformistes que s’estenen per Europa.


AUTORS XVII
Rector de Vallfugona [Tortosa 1579-1623] molt influït per les dues escoles (culteranisme i conceptisme); tots els seus poemes són sonets; cultes + molta retòrica / escatològics + imatges de mal gust (que el va fer famós).
-Francesc de Fontanella 1678 Funebre Obsequi amb una eclipsada bellesa (llibre de sonets) Tempus fugit, Carpe Diem.
AUTORS XVIII
POESIA
Fra Agustí Eura, nascut al 1684 EN memòria d'una sepultura. Anatomia mental del cos humà. També va fer obres de teatre com Amor, firmesa i Porcia o Lo desengany.
PROSA
Rafael d'Amat i de Cortada i de Sanjust Baró de Maldà 1746, únic representant de la noblesa no castellanitzada. Amb una obra molt extensa de prosa.
Ramis i Ramis 1746, dels pocs que seguien l'estètica neoclàssica. Nascut a Menorca, fundador de la societat de cultura de Maó. Lucrecia

LITERATURA TRANSMISSIÓ ORAL
Cançons: Tenen una forma que anomenem romanç: nombre indeterminat de versos (20-30) dels quals els parells rimen amb rima assonant mentre que els senars són versos blancs.
S'acostumen a ajuntar pel seu origen:
- autòcton (nascut aquí. Els segadors, la dama d'Aragó)
- ultrapirinenca (de França o Occitània. La presso de Nàpols)
- castellana (gennelló)
Cançons de bandolers: El fenomen del bandolerisme va ser molt present a Catalunya els XVI i XVII, destaquen Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinerda; la societat es dividia en nyerros (política feudal) i cadells (política municipal).
Començaven recordant la infantesa, immediatament expliquen el que els va portar a delinquir, normalment una injustícia. Els mitificats, teòricament robaven als rics per donar-ho als pobres. Se sol parlar de la persona estimada que no podien tornar a veure per l'empresonament.
Nadales: són les que anomenem del cicle del Nadal, des de l'anunciació fins la fugida a Egipte.
Les que coneixem ara són recents del SXVIII. I les melodies són molt més antigues que les lletres. A vegades l'origen és profà.

VOCABULARI
Antítesi: Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris.
Cadència MASCULINA: quan el vers s'acaba en paraula aguda.
Cadència FEMENINA: Acaba en paraula plana o esdrúixola.
CULTERANISME: és una poesia molt carregada de figures retòriques. És més important la forma que el fons (Luis de Góngora).
CONCEPTISME: el que fa és carregar la poesia d'idees amb molta densitat conceptual. Carrega més el fons (Quevedo).
Encavalcament: Quan talles una unitat sintàctica de vers a vers o d'estrofa en estrofa.
Hipérbaton: capgirar l'ordre lògic de la frase.
Hipèrbole: consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració (herois).
Literació: Anar repetint un so per tal de conseguir un efecte sonor.
Metàfora: identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre.
Paradoxa: algo que teòricament diries que no pot ser i que en realitat sí.
Rima ASSONANT: quan coincideixen en l'acabament del vers els sons vocàlics després de l'última vocal tònica.
Rima CONSONANT: quan l'acabament dels versos coincideixen tots després de l'última vocal tònica.
VERS BLANC: tenen mètrica però no rima.