Decadència de l'Imperi Romà d'Occident i l'ascens de l'Islam

Decadència de l'Imperi Romà d'Occident

Lleis del Colonat

• Llei del 332: Els colons que fugien del seu municipium per evitar pagar impostos i anessin a les terres d'un altre terratinent, aquest havia de retornar-lo i pagar el deute d'impostos del coló.
• Llei del 371: Els colons no podien abandonar el camp on naixien.
• Llei del 396: La capitació és anul·lada i es passa la responsabilitat fiscal als propietaris de la terra.

Migracions dels Pobles Germànics

• Segles I i II: Petits grups tribals.
• Segles IV i V: Migracions tribals.
• A partir del segle V: Pacte de Foedus.

Canvis en la Societat

• Les ciutats es despoblen.
• No hi ha comerç (autoabastiment).
• Desapareixen els especialistes.
• S'abandonen les villae. La gent fuig.

Organització de l'Església

• Noció del pecat.
• El bisbe és jutge i àrbitre del pecat.
• Penediment manifestat en actes concrets.
• Almoines.

Disputes Teològiques sobre la Trinitat

• Arrianisme.
• Nestorianisme.
• Monofisisme.

El Monacat

• Monacat irlandès.
• Monacat romà.

Els Regnes Germànics

Regnes

• Vàndals.
• Sueus.
• Lombards.
• Ostrogots.
• Anglosaxons.
• Visigots.
• Merovingis.

Base Fiscal dels Regnes Francs

• Tributs.
• Botí.
• Patrimoni reial.
• Impostos del comerç.
• Justícia.

Autoritat i Competències dels Regnes Bàrbars

• Ban.
• Munt.
• Gratia.

L'Imperi d'Orient: Bizanci

Cronologia

• Dinastia heràclida (610-695).
• Dinastia isàurica (717-815).
• Dinastia macedònica (816-1057).

Base Política

• Institucions públiques.
• Dret.
• L'exercici de competències fiscals, judicials i militars per part de l'Estat.

Base Econòmica

• La base de la fiscalitat eren els petits propietaris.
• Possessions imperials gestionades per administradors.
• Manteniment de la població.
• Centres mercantils.

Emperador Justinià (527-565)

• Va promoure la unitat política i la romanitat.
• Corpus Iuris Civilis.

Herència de l'Imperi d'Occident

• Centralització del poder.
• Separació del poder civil i militar.
• Funcionariat.
• Gegantisme administratiu.
• Dificultats per recaptar impostos.
• Política expansionista.

Política Expansionista i Conseqüències

• 534: Belisari i Narsés conquisten Àfrica.
• 535/554: Guerra Gòtica - Exarcats Ravenna i Cartago.

Transformació Social i Econòmica

• Reorganització militar i administrativa amb les circumscripcions militars (themes).
• Els estrateges tenen el poder civil i militar de la thema.
• Els stratiotai passen de ser remunerats a donar-los terres.
• La població s'assentarà al costat dels aquarteraments i es crearà una aristocràcia rural.
• L'aristocràcia (comunitats vilatanes) farà d'intermediari entre l'Estat i els impostos.

La Querella de les Imatges (717-867)

• Pugna entre aristocràcia (i institucions).
• Concili de Nicea (787): es determina l'ortodòxia de la iconodúlia.
• 843: Teodora restaura el culte a les imatges.

Dinastia Macedònica

• Reanimació.

L'Islam

El Profeta

• Mahoma del clan Quraish (570-632).
• 16 de juliol de 622: És expulsat de la Meca (Hègira).

Doctrina de l'Islam

• Professió de fe.
• Resar cinc cops al dia.
• Ramadà.
• Peregrinació a la Kaaba.
• Almoina (Zakat).
• Etc.

Expansió Islàmica

• Califats ortodoxes (630-660).
• Debilitat dels imperis.
• Actitud receptiva dels conquerits.
• Tracte donat als dhimmi.

Gestió dels Territoris

• Els territoris es confiaven a una guarnició de guerrers.
• Jizya: capitació.
• Jaray: impost sobre la terra no musulmana.
• Mawla: neoconversos.

Els Omeies (661-750)

• Centralització de l'estat a Damasc.
• Llengua àrab.
• Moneda pròpia.
• Emirs.
• Ministeris (diwan).

Problemes del Califat Omeia

• Exèrcit pagat amb botí.
• Discriminació fiscal a favor dels àrabs.
• Doctrines jurídiques.
• Contradicció entre l'idealisme de la umma.
• Reforma fiscal (720), canvi del jaray.

Els Abbàssides (750-1258)

• 750: Revolta dels abbàssides.
• Reforma militar per restaurar la umma.
• Centralització del poder a Bagdad.
• Partició del territori.

Burocratització

• Katib creen dinasties.
• Emirs eren responsables de l'administració civil i militar.
• L'organització fiscal s'organitza regionalment.

Interpretació Jurídica

• Ulemes: estudiosos de la llei.
• Faqihs: teòrics de la llei.
• Muftis: emetien dictàmens.
• Podien ser Cadí, jutge, que seguien l'Alcorà, la sunna, la jurisprudència, el consens i la deducció analògica.

Societat Islàmica

• El sector pagès va incorporar tècniques hidràuliques i fertilització.

Unitat Política

• Emirat omeia de Còrdova.
• Emirat fatimí del Caire.
• Emirat abbàssida de Bagdad.

L'Imperi Carolingi

Carles Martel

• Poitiers (732).
• Regne Borgonya (736).
• 751: Pipí III és coronat.

Carlemany

• Protecció del papa Lleó III.
• Ordenament legislatiu dels codis legals.

Organització Administrativa

• Principi romà d'Estat.
• Principi germànic del ban, munt i gratia.
• Comtats i vassallatge.

Fiscalitat

• Ingressos: Tribut, botí, ban, justícia, patrimoni.
• Despeses: Gratia, vassallatge.

Pràctiques Agràries

• Documentació gràcies a l'església i la cancelleria reial.
• Estancament agrari i demogràfic.
• Eines deficients i manca de bestiar gros.
• Creixement sostingut, al nord i centre d'Europa.

Patrimonis Agraris

• Villa carolíngia bipartida: reserva i tinences pageses.

Creixement

• Expansió de les terres conreades.
• Fixació de les aldees pageses.
• Indicis de creixement demogràfic.
• Progressiva liquidació de l'esclavatge.
• Progressos tècnics.
• Importància de l'explotació directa dels espais incultes: recol·lecció, caça i pastura.