Decadència i divisió de l'Imperi Romà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,98 KB
Les reformes de Dioclecià
L'any 284, l'exèrcit va proclamar emperador Dioclecià (284-305). Aquest emperador va aconseguir dur a terme profundes reformes socials, administratives i econòmiques:
A) Reformes socials: destaca l'establiment del Dominat (de dominus), una monarquia absoluta de caràcter oriental. A partir de Dioclecià, l'emperador era l'encarnació personal de la divinitat. El cristianisme, que no acceptava aquests principis, va ser violentament perseguit entre els anys 303 i 305.
B) Reformes administratives: sobresurten la divisió de l'Imperi en dotze diòcesis i la creació de la Tetrarquia (govern de quatre) per garantir la unitat de l'Imperi i per governar millor el seu extens territori. Dioclecià va compartir el poder amb Maximià, que va rebre el títol imperial d'august i la consideració de divinitat. Li va encomanar l'administració de la part occidental de l'Imperi i ell es va reservar l'oriental. Davant de la necessitat de mantenir a ratlla els bàrbars que atacaven les fronteres al nord d'Àfrica i al Danubi, els augusts van nomenar dos ajudants, i successors, amb el títol de cèsar i la consideració de déus: Constanci i Galeri. Aquests cèsars van ser successors dels augusts i també van designar nous cèsars.
L'emperador Constantí
Dioclecià va abdicar el 305 i va obligar Maximià que fes el mateix. Van sorgir desavinences entre els successors i van esclatar greus enfrontaments. La Tetrarquia es va esfondrar. Després de molts conflictes va triomfar Constantí el Gran (306-337), fill de Constanci. Constantí es va convertir en amo i senyor de tot l'Imperi (Totius Orbis imperator). Va traslladar la capital a Orient (Bizanci) que va ser anomenada Constantinoble. Roma va perdre la capitalitat de l'Imperi.
La fi de l'Imperi Romà d'Occident
Els emperadors successors de Constantí no van poder fer front als diversos pobles que pressionaven l'Imperi, fins que Teodosi va prendre el poder.
L'emperador Teodosi i la divisió de l'Imperi
L'emperador hispà Teodosi (379-395) fou l'últim emperador que va regnar sobre tot l'Imperi. Elevat a la dignitat d'august d'Orient per l'emperador Gracià, va aconseguir que els gots s'instal·lessin al sud del Danubi. Assassinat Gracià, Teodosi va triomfar en les guerres civils que van sorgir a Occident i es va quedar sense oponents. Quan va morir, va dividir el territori entre els seus dos fills:
a) A Honori la part occidental, amb la capital situada a Milà.
b) Arcadi va rebre Orient, amb la capital a Constantinoble. L'Imperi Romà d'Orient va perviure durant deu segles sota la denominació de l'Imperi bizantí, que es mantingué fins el 1453, quan la capital va caure en poder dels turcs.