David Hume i Immanuel Kant: Conceptes Clau de l'Empirisme i l'Ètica

David Hume: Empirisme i Associació d'Idees

Les Lleis Associatives

Semblança, Contigüitat i Causalitat

Semblança

Dues idees que s’assemblen tendeixen a ajuntar-se en la nostra ment, com per exemple la magdalena i que està molt bona.

Contigüitat

Dues idees que tendeixen sempre a anar juntes; en la nostra ment, aquestes idees s’ajunten, com per exemple Vinícius i lloros.

Causalitat

Dues idees que se succeeixen: quan en veiem una, es dona sempre l'altra. La nostra ment tendeix a ajuntar-les i anomenem causa la primera i efecte la segona.

La causalitat és percebuda tradicionalment com una connexió necessària (punt que Hume critica, ja que la basa en l'hàbit).

Modes de Coneixement

Relacions d’Idees (Racionalisme)

• A priori (a partir de la mera raó)
• Universal i necessari (certesa)
• Basat en el principi de no-contradicció
• No amplia el nostre coneixement

Judicis Analítics a Priori (abans de l'experiència):

Per exemple: Un triangle només té 3 angles. No cal comprovar-ho empíricament. És cert de manera universal i necessària, basant-se en el principi de no-contradicció. D'altra banda, no amplien el nostre coneixement, no ens diuen res de nou i no es posen en una situació en el món real. Són pseudoidees.

Qüestions de Fet (Empirisme)

• A posteriori (a partir de l'experiència). Una cosa que s'ha hagut d'observar.
• Particular i contingent (creença). És una cosa singular i única.
• Basat en l'hàbit i el costum
• Amplia el nostre coneixement.

Per exemple: Tots els judicis són sintètics a posteriori. Ens donen informació nova i ens expliquen el món real, però no estan basats en el principi de no-contradicció. S'afegeix informació al subjecte. La inducció no és 100% viable, però amplia el nostre coneixement.

Principis Clau de la Filosofia de Hume

• Empirisme radical: Hume va argumentar que tot el coneixement humà deriva de l'experiència sensorial. Rebutjava la noció de coneixement a priori i sostenia que tots els nostres pensaments i idees provenen de les impressions sensorials o de la reflexió sobre aquestes.
• Associació d'idees: Hume va afirmar que les nostres idees es formen mitjançant l'associació d'impressions. Aquestes associacions es produeixen a través de tres principis: semblança, contigüitat en el temps i en l'espai, i causa i efecte.
• Crítica de la causalitat: Hume va qüestionar la noció de causa i efecte. Va argumentar que no podem observar directament la causa d'un esdeveniment, només la seva successió constant amb altres esdeveniments. Per tant, la relació de causa i efecte no és inherent a les coses mateixes, sinó que és una construcció mental basada en l'experiència (hàbit i costum).
• Problema de la inducció: Hume va plantejar un dilema sobre la justificació de la inducció. Va argumentar que no podem justificar racionalment la creença en la uniformitat de la naturalesa sense recórrer a un raonament circular.
• Escèpticisme moderat: Tot i les seves crítiques, Hume no va ser un escèptic radical. Va reconèixer que, si bé no podem justificar les nostres creences fonamentades en la raó, la vida humana i la societat requereixen que confiem en la regularitat de la naturalesa i en les nostres percepcions.

Immanuel Kant: Ètica Deontològica

Conceptes Fonamentals de l'Ètica Kantiana

Definició de Caràcter

El caràcter es refereix a les qualitats i atributs que defineixen la naturalesa innata o adquirida d'una persona. En l'ètica kantiana, el caràcter moral és crucial per a la presa de decisions ètiques, ja que influencia la capacitat d'actuar segons el deure.

Definició de Bona Voluntat

La bona voluntat, segons Immanuel Kant, és la motivació intrínseca i pura de fer el que és correcte pel simple fet de ser correcte, sense influències externes com les conseqüències o les recompenses. És la base de l'acció moral des de la perspectiva kantiana.

Actuar per Deure vs. Conforme al Deure

Actuar per Deure (Imperatiu Categòric)

Segons Kant, l'imperatiu categòric és una regla moral que s'aplica de manera universal, independent de les circumstàncies particulars. Actuar per deure implica seguir aquesta regla sense tenir en compte les conseqüències, fent-ho simplement perquè és el que dicta el deure moral.

Actuar Conforme al Deure (Imperatiu Hipotètic)

Actuar conforme al deure es refereix a seguir una norma ètica basada en les circumstàncies o en la consecució d'un objectiu específic. No és tan inherentment moral com actuar per deure, ja que està condicionat per altres factors (inclinacions o conseqüències).

L'Imperatiu Categòric

L'imperatiu categòric és una norma ètica que, segons Kant, ha de ser seguida independentment de les circumstàncies particulars. La seva formulació més coneguda és: «Actua només segons aquella màxima pel qual puguis voler al mateix temps que es converteixi en una llei universal». Aquest principi assegura que les accions siguin consistents amb la moralitat i s'apliquin de manera universal.

Epistemologia Kantiana i Judicis Sintètics a Priori

Segons Immanuel Kant, la llei de la raó pura permet l'existència de certs judicis que no es poden realitzar a priori, que són els judicis sintètics a priori. Aquests judicis es realitzen abans del coneixement empíric i, segons Kant, són preludis de l’autèntic coneixement, ja que permeten ampliar-lo (sintètics) amb validesa universal (a priori).

Obres i Conceptes Clau de Kant

• Crítica de la raó pura: Obra on Kant va abordar qüestions fonamentals sobre la naturalesa del coneixement. Va establir una distinció entre el fenomen (el que experimentem a través dels sentits) i el noumen (la realitat en si mateixa, fora de la nostra experiència).
• Imperatius categòrics: En la seva obra Crítica de la raó pràctica, Kant va desenvolupar la seva ètica. Aquests són principis morals universals que s'han de seguir per raó pròpia. Un altre imperatiu categòric conegut és el de la humanitat: «tracta els altres com a fi en si mateixos i no com a mitjà».
• Estètica transcendental: Estudia les condicions de la possibilitat de l'experiència sensible. Kant va argumentar que l'espai i el temps són formes a priori de la nostra intuïció.
• Racionalisme vs. Empirisme: Kant va intentar reconciliar les posicions del racionalisme i l'empirisme. Va argumentar que tot el coneixement comença amb l'experiència, però que la nostra ment processa i organitza aquesta experiència mitjançant estructures i categories a priori.
• Llibertat i determinisme: Kant va defensar la idea de la llibertat humana en el context de la moralitat. Afirmava que la nostra capacitat de raó ens permet actuar lliurement i prendre decisions morals.