David Hume: La Filosofia Moral Basada en el Sentiment i l'Empirisme

David Hume i la Filosofia Moral: El Sentiment com a Base

Segons Hume, la filosofia és un assumpte que ens interessa per damunt de tots els altres. Els nostres actes estan impregnats per valors. La moralitat és la valoració del conjunt d'actes. La moral és societat i la societat només és possible si tenim valors compartits. L'ètica és la disciplina que estudia la moral, és a dir, les relacions que mantenim amb els altres. Per tant, la moral és el conjunt de les nostres actituds i valors. Els valors pretenen dir-nos què és el correcte i què no. La moral depèn de l'existència dels altres, per això diem que l'ésser humà, pel fet de ser social, és necessàriament un ésser moral.

Rebuig de la Raó com a Fonament Moral

La moralitat resideix en els sentiments. Hume rebutja l'existència d'una idea del bé i una idea del mal moral. No hi ha un establiment que alguna cosa sigui bona i correcta. El fonament de la moralitat no és la raó o justificació de per què una cosa és bona o dolenta, sinó que la seva anàlisi moral és una reflexió sobre el que realment (empíricament) fem els humans: les seves causes i motius.

La Raó i la Veritat: Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

La raó consisteix en el descobriment de la veritat o falsedat; aquestes, per la seva banda, consisteixen en un acord o desacord amb relacions reals d'idees o amb els fets reals. Segons Hume, la moral no és un assumpte de relacions d'idees o qüestions de fet.

Aquestes donen una descripció de les situacions o ajuden a donar-la, però no la valoren. No són jutjades com a bons o dolents. Les proposicions són vertaderes o falses. El bé i el mal no s'obtenen de les relacions d'idees o qüestions de fet, sinó que venen determinats pels sentiments. Els judicis morals (valoracions de les accions humanes) no són vertaders o falsos, sinó bons o dolents. Els judicis morals no són ni relacions d'idees ni qüestions de fet. Decidir sobre el bo i el pitjor mai és una decisió racional. La moral no pertany a l'àmbit de la racionalitat, no és producte o una conseqüència de la raó.

La moral influeix en les accions, suscita les passions i produeix o impedeix les accions; les regles de la moralitat no són conclusions de la nostra raó.

El Sentiment com a Origen dels Judicis Morals

El punt de partida en la reflexió ètica de Hume és que tots nosaltres tenim sentiments o inclinacions de grat o de rebuig. La moral (que és l'àmbit de l'acceptació o rebuig de les accions humanes) només té la seva justificació en les inclinacions espontànies (naturals) dels éssers humans en veure les coses i els actes que fem o que altres fan.

Els sentiments morals són sensacions de plaer o rebuig que tenim respecte a alguna acció particular que estan reforçats per l'educació rebuda i pel context social en què vivim. Els judicis de valor són el resultat de les inclinacions i tendències humanes.

Postulats Clau de la Moralitat Humeana

David Hume estableix els següents postulats respecte a la moralitat:

• El vici i la virtut no són descoberts per la raó i la comparació d'idees.
• Qualificar una acció és conseqüència d'una impressió o sentiment.
• La moralitat és sentida i no jutjada.
• Aquest sentiment ens produeix plaer o rebuig.
• No obtenim plaer per realitzar una acció virtuosa; és el plaer qui ens fa considerar l'acció com a virtuosa.

Les qüestions morals només poden tenir l'origen en impressions que sorgeixen a l'interior de la condició humana.

El sentiment moral personal es conforma d'acord amb l'entorn social en què els individus viuen.