David Hume: Empirisme, Percepcions i la Crítica al Principi de Causalitat

David Hume: La Ciència de la Naturalesa Humana

L'empirisme, com el racionalisme, es basa en l'experiència i els sentits com a fonament del coneixement. Mentre Descartes posava l'èmfasi en la raó, els empiristes com Hume es centraven a comprendre com es formen les idees a la ment a partir de l'experiència sensorial.

Hume, en particular, adopta una postura escèptica sobre els límits del coneixement humà, argumentant que fins i tot les nostres percepcions més bàsiques podrien ser qüestionades. Això porta a una actitud de "probablement" en lloc de certesa absoluta en el coneixement humà.

Impressions i Idees: Els Continguts de la Ment

Hume anomena percepcions qualsevol contingut de la ment humana. Aquestes percepcions d'entrada poden venir de tres llocs diferents:

• Dels nostres cinc sentits.
• Dels nostres propis pensaments.
• De les nostres emocions i sentiments.

Classificació de les Percepcions

1. Segons l'ordre i la intensitat

Les impressions, més intenses, sempre precedeixen les idees, les quals són versions més febles de les impressions, segons el Principi de Còpia. Aquest principi sosté que totes les idees deriven d'impressions prèvies.

El Principi d'Immanència estableix que les impressions sempre precedeixen les idees per permetre'n la formació. Tot coneixement es basa en experiències anteriors, on les impressions sempre són primeres. Per aquesta raó, Hume nega la realitat de la idea de substància.

2. Segons la procedència

Hume classifica les percepcions segons la seva procedència en:

• Reflexió: Són percepcions que venen dels nostres propis estats mentals.
• Sensació: Són les que venen del nostre contacte amb el món exterior.

3. Segons la composició

Les percepcions poden ser simples o complexes.

• Les percepcions simples no es poden dividir en parts més petites, i hi ha una correspondència directa entre una impressió i una idea simple.
• Les percepcions complexes es poden dividir en parts més petites (com una taronja que es pot dividir en diverses percepcions). Tot i així, les idees complexes no sempre deriven d'una percepció complexa, ja que poden ser generades per la pròpia ment.

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

1. Relacions d'Idees

Són proposicions analítiques, a priori i necessàries:

Analítiques

El predicat no afegeix cap informació, ja que el subjecte ja la inclou.

A priori

No necessiten ser confirmades per l’experiència.

Necessàries

No poden no ser així; la seva negació implica una contradicció lògica.

2. Qüestions de Fet

Són proposicions sintètiques, a posteriori i no necessàries:

Sintètiques

El predicat afegeix informació nova al subjecte.

A posteriori

S’han de confirmar per l’experiència.

No necessàries

Són fets d'una manera que podrien ser d'una altra; la seva negació és lògicament possible.

En qüestions de fet, Hume considera que els pensaments basats en impressions presents són certs. Tanmateix, en relació amb el futur (com l'afirmació "demà el foc a Bellvitge cremarà"), Hume veu aquestes afirmacions com a a posteriori, necessitant confirmació de l'experiència. Tot i això, el principi de causalitat és el que ens permet preveure els esdeveniments futurs basant-nos en la relació entre causes i efectes establerta fins ara.

Crítica al Principi de Causalitat

El principi de causalitat (o relació causa-efecte) estableix que: Sempre que ocorre “A” ocorrerà “B”, i que allò que ha succeït una vegada en determinades circumstàncies tornarà a succeir si es tornen a donar les mateixes circumstàncies.

Els Quatre Fonaments Tradicionals de la Causalitat

1. Contigüitat en temps i espai: Les causes es donen en el mateix moment i lloc que l’efecte.
2. Prioritat en el temps (la causa): Allò que anomenem causa és previ a l’efecte.
3. Conjunció constant: Sempre que passa una causa concreta produeix el mateix efecte.
4. Connexió necessària: Hi ha una connexió entre la causa i l’efecte, una força, energia o poder que no es pot percebre per impressions.

Hume argumenta que, mentre podem tenir una impressió de les percepcions individuals (els fets A i B), no podem percebre la connexió causal entre causa i efecte (el punt 4).

La creença en el principi de causalitat es recolza en el costum, que fa que creguem en aquesta relació sense tenir cap impressió directa de l'energia o força entre elles.

La ciència, segons Hume, només prediu el que és probable basant-se en l'experiència passada, i no pot demostrar que la naturalesa operarà de la mateixa manera en el futur. A més, les ciències experimentals tenen un salt inductiu, ja que les lleis establertes només es basen en casos observats i no representen necessàriament tots els casos possibles.

Per Hume, el canvi en la relació causa-efecte no és una contradicció, sinó una part inherent de la naturalesa.