David Hume: Crítica de la Causalitat, el Jo i l'Empirisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,64 KB
1. Anàlisi de les Idees Principals del Text de Hume
La Crítica de Hume a la Causalitat i l'Hàbit Mental
En aquest fragment, Hume qüestiona la nostra tendència a preveure el futur basant-nos en experiències passades, com observar una bola de billar en moviment. Argumenta que aquesta expectativa és merament un hàbit mental, ja que no hi ha raó lògica per assumir que el futur serà com el passat. Hume dona a entendre que la relació causa-efecte és incerta i no fonamentada en la raó, sinó en el costum. No tenim cap impressió sobre la connexió entre dos fenòmens, això significa que el principi de causalitat no té un fonament vàlid i és només fruit de la nostra imaginació.
2. Significat dels Mots Clau en l'Empirisme de Hume
Contigüitat
Significa que tendim a associar idees que apareixen contigües, ja sigui en l'espai o en el temps.Conjunció
Conjunt d'impressions i idees que imaginem unides entre si.Semblança
La tendència a associar idees semblants.Causalitat
És la relació entre causa i efecte i la tendència a associar les idees en cadenes causals.3. Explicació de la Frase Clau de Hume
“Per més voltes que dóna a aquesta qüestió i sigui com sigui ho examini no puc trobar-hi res més”
4. Comparativa: La Teoria del Jo (Hume vs. Descartes)
El Jo segons David Hume: Un Feix de Percepcions
Segons Hume, no tenim una impressió de la substància del *Jo* a través de l'experiència. Ell argumenta que, quan ens examinem internament, no trobem cap entitat que pugui ser identificada com el *Jo*. En lloc d'això, Hume sosté que la nostra percepció del *Jo* és una construcció basada en un conjunt de percepcions i impressions que canvien constantment, és a dir, l'experiència. Segons Hume, aquesta il·lusió d'un *Jo* permanent emergeix de la nostra tendència a unificar i organitzar les nostres experiències en una narrativa coherent.
El Jo segons René Descartes: La Substància Pensant
Per altra banda, Descartes va arribar a la conclusió del «Penso, per tant existeixo» (*Cogito ergo sum*), que estableix l'existència del *Jo* com una entitat pensant. Per Descartes, l'essència del *Jo* es troba en la seva capacitat de pensar i de dubtar. Ell distingeix clarament entre la ment i el cos.
Conceptes Addicionals de la Filosofia de Hume
Idees Simples i Complexes
Les **idees simples** són les dades immediates del nostre coneixement i constitueixen tot el seu material. Al seu torn, les **idees complexes** sorgeixen de la combinació de les idees simples.
Impressions i Idees
- Les **impressions** són les percepcions vives i actuals, proporcionades pels sentits, ja siguin externs (sensacions) o interns (emocions, passions).
- Les **idees** són les percepcions febles, que consisteixen en còpies o records d'impressions anteriors.
La Crítica a l'Existència de Déu
L'**existència de Déu** tampoc no té gaire sentit per a Hume. Per una banda, Déu seria una substància, i Hume ja ha mostrat la impossibilitat del coneixement de cap realitat independent de les nostres percepcions. D'altra banda, tots els arguments per demostrar l'existència de Déu es basen en l'ordre de la naturalesa i, mitjançant el principi de causalitat, s'eleven des de la naturalesa, considerada com a efecte, fins a Déu, considerat com a causa. Ara bé, no tenim cap percepció sobre la naturalesa i, menys encara, el seu ordre, així com no tenim cap impressió que fonamenti el principi de causalitat. Per tant, no es pot demostrar l'existència de Déu.