David Hume: Conceptes Clau i el Problema de la Inducció

Glossari de conceptes fonamentals

• Prova: Són fets a partir dels quals podem justificar una determinada creença.
• Costum: Allò que tenim tendència a fer perquè ja ho hem fet moltes vegades en el passat.
• Particular: Allò que està situat en un moment de temps específic i en un lloc específic.
• Percepcions: Allò que es fa present a la ment, i només a la ment, de forma immediata.
• Contigüitat: Que estan junts, en l’espai o el temps, un darrere l’altre.
• Impressions: Allò que es percep de forma immediata a la ment.
• Essència: Allò que fa que una cosa sigui el que és.
• Efecte: Un fet que de forma constant es dona de manera contigua en l’espai i immediatament després en el temps que un altre, que s’anomena la seva causa.
• Conclusió: Una creença o una afirmació que està justificada per determinades afirmacions o observacions que s’han presentat prèviament.
• Demostrar: Justificar a priori.
• Allò que és possible: Allò que no resulta contradictori suposar que es dona.

El problema de la inducció i l'hàbit

Set24 (la nostra): En aquest text, David Hume, filòsof contemporani al moviment de la Il·lustració, ens desenvolupa les següents idees: no podem provar res del que passarà en el futur a partir simplement del que ha passat en el passat. És el costum el que ens indueix a pensar que el futur serà com el passat, però en realitat no hi ha cap raó que ho justifiqui. Hume diu que la ment anticipa per hàbit, però no es fonamenta en la raó.

Set22 (un cop): En aquest text, David Hume ens explica que no tenim la impressió de cap força o poder entre una causa i l’efecte; simplement veiem que es donen l’una al costat de l’altra, en l’espai i en el temps. El nostre pensament, simplement per hàbit, veu que els mateixos efectes es produiran en el futur, però no es pot justificar amb la raó.

L'empirisme i els límits del coneixement

Aquesta frase s’emmarca dins l’empirisme de Hume, que defensa que no hi ha idees innates i que tot coneixement prové de l’experiència i ens arriba a través dels sentits. En concret, la frase ens parla sobre el problema de la inducció: per molt que una causa sempre produeixi el mateix efecte (per exemple, si cau un got es trencarà o si veiem un núvol negre plourà), no podem assegurar que siguin veritats absolutes, perquè no veiem la força, llei o causa que ho ha provocat.

Ho esperem perquè sempre ha passat, però no podem assegurar que passarà de nou, no amb certesa absoluta. Només podem establir relacions probables basades en l’experiència i l’hàbit. Hume és, en darrer terme, un escèptic moderat; diu que la raó humana té límits, que no pot justificar moltes creences, però que podem acceptar-les i ens poden fer de guia per a la vida. Hume diu: «No podem demostrar que el sol sortirà demà, però ha sortit tantes vegades que podem acceptar que demà sortirà, per costum».

La naturalesa de la ment i la crítica a la substància

Ju21 (l’ànima): La ment està composta de diferents percepcions, i totes són particulars. No tenim cap idea de substància dins nostre, ja que no tenim cap impressió d’aquesta, sigui material o espiritual. Hume, a través d’aquesta frase, ens vol explicar que no percebem el jo (la substància), sinó sentiments, emocions, records i coses que passen dins nostre: un conjunt de percepcions canviants. La sensació que són la mateixa substància prové de la memòria i de l’associació de les idees.