El David de Donatello: Obra Mestra del Quattrocento

La Península Itàlica al segle XV

La Península Itàlica era, en el segle XV, un mosaic de petits estats independents sobre els quals planava l'ombra amenaçadora de les grans potències de l'època: Espanya, França i l'Imperi alemany. Les repúbliques de Florència i Venècia, el Milanesat i els Estats de l'Església són els més rics i poderosos.

Florència i el poder dels Mèdici

Florència basa el seu poder econòmic en la fabricació de teixits, el comerç i l'activitat bancària. S'organitza com a ciutat-república, amb una oligarquia de banquers i grans empresaris que controlen el govern. Hi destaca la família dels Mèdici, que monopolitzen el poder i actuen com a grans mecenes de l'art. La predicació de Savonarola, que critica el luxe i propugna un sistema teocràtic, és només un parèntesi que es tanca amb la mort del frare dominic a la foguera.

L'entrada dels francesos a Milà, la caiguda dels Mèdici a Florència i la política d'expansió dels Reis Catòlics marquen la crisi d'aquestes repúbliques a l'entorn de l'any 1500. La Roma dels Papes passa a ser, aleshores, el gran centre artístic d'Itàlia.

Estil: El Quattrocento i el Renaixement

El David amb el cap de Goliat és una escultura d'estil Renaixentista. El Renaixement és l'art sorgit a Itàlia al segle XV, estès per tota Europa al segle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.

Fases del Renaixement

L'estudi del Renaixement s'estructura en tres fases:

• Primer Renaixement o Quattrocento: tot el segle XV, moment al qual pertany l'obra.
• Alt Renaixement o Cinquecento: el primer quart del segle XVI.
• Manierisme: difusió del Renaixement a la resta d'Europa durant el segle XVI.

L'Humanisme com a estil de vida

L'Humanisme és una concepció filosòfica del món que exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La filosofia clàssica, i especialment Plató, és l'instrument per a aquesta reflexió. Però, a més, l'humanisme és un estil de vida. L'humanista és l'home culte coneixedor del llatí i del grec, de la filosofia de Plató i Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l'art. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.

Donato di Niccolò (Donatello)

A Donato di Niccolò (Donatello), com a bon escultor humanista del Renaixement, li interessa representar l'home en totes les seves circumstàncies: infància, adolescència, maduresa i vellesa; bellesa i fealtat. Aquesta escultura està considerada el primer nu fos en bronze després de l'antiguitat clàssica. Amb ella, Donatello va trencar els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar l'escultura de les limitacions del marc arquitectònic. A més, es considera que l'artista florentí fou el primer a inaugurar els nous canons de bellesa renaixentista i recuperar l'estudi de la perfecció del cos humà.

Els mestres florentins de començaments del segle XV ja no s'acontentaven repetint les velles fórmules que servien als artistes medievals, sinó que van decidir-se a estudiar el cos humà observant els models i demanant-los que posessin per a ells. Les escultures de Donatello semblen tan naturals perquè reprodueixen moviments reals i perquè, a més, l'artista les va saber dotar d'una gran harmonia.

Descripció de l'obra

En l'estàtua de David, el representa com un adolescent nu, dret, de mida natural, amb botes i cofat amb el barret típic dels camperols toscans, coronat amb el llorer. En les seves mans porta l'espasa de Goliat i la pedra, amb la qual ha deixat inconscient el seu enemic. Als peus jeu el cap de Goliat, amb els cabells llargs. La cama dreta suporta fermament tot el pes del cos tens, mentre que l'esquerra descansa sobre el cap del seu adversari.

Anàlisi formal i composició

Estructura i volum

El David està dret i sense policromia. Donatello, possiblement, nega el color per mostrar la intel·lectualitat del treball que l'artista exercita sobre la matèria. És una escultura tancada o centrípeta on tots els membres que es mostren plegats en direcció cap a l'exterior del bloc vertical, finalment retornen a ell. És de mida natural.

Equilibri i moviment

La relació entre els espais plens i buits es troba equilibrada: un buit a cada costat, en la part dels braços, i un enmig entre les cames. És una figura asimètrica, en actitud de contrapposto, és a dir, que presenta una alternança de membres tensos i relaxats, descrivint el cos una suau curvatura anomenada Corba Praxiteliana.

Així, el tors es manté tens mentre marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama contrària. Per aquest David, de connotacions praxitelianes, es desvincula del que és convencional per adquirir un ritme més dinàmic. Reinterpreta de forma personal una postura clàssica, manifestant-se escassament preocupat per la plasmació dels canons clàssics; aquestes distorsions inauguren un camí que seguirà més tard Miquel Àngel.

Llum i textures

La llum rellisca sobre el David provocant efectes de clarobscur, sobretot en la part de l'ombra del barret sobre el rostre. La superfície brillant de bronze del cos i rostre contrasta amb l'opaca tosquedat del cabell de David, del barret, de l'elm, del calçat i del cap de Goliat. Donat que és un nu, l'autor mostra una preocupació per treballar les textures o acabats dels elements que fan de vestit: el barret, la cabellera, les botes i el cap de Goliat.

Naturalisme i expressivitat

Donatello marca un moment culminant en el modelatge naturalista del cos i dels vestits (barret, espasa, calçat). Els seus coneixements sobre l'anatomia humana li permeten crear nous models que ja no són mera imitació de la natura. Així, el seu cos suaument modelat en una harmonia de moviments molt sensual, la suau ondulació dels seus malucs i la puresa del seu rostre adolescent marcat per una sensual cabellera realcen el sentit poètic d'aquesta obra plena d'optimisme i de graciosa vitalitat.

Sota el cistell, Donatello no amaga el paper de creador en busca d'una expressivitat. En el cas de David, cerca l'expressivitat de la bellesa ambigua de l'adolescent que guanya pel seu posat, per la seva bellesa i intel·ligència, i no pas per la seva força. La força interior del David, amb l'actitud serena i continguda, contrasta amb l'expressivitat del cap tallat de Goliat. El dinamisme del modelat del seu cos contrasta amb el caràcter impassible del seu rostre.

Interpretació i temàtica

El relat bíblic

És un tema religiós de l'Antic Testament (Llibre I de Samuel). David és l'heroi bíblic que, utilitzant l'habilitat i la raó (mitjançant la fona i la pedra), esdevé rei dels jueus en vèncer el gegant Goliat, encarnació del poble filisteu enemic de la seva pàtria. Segons la Bíblia, quan el jove David cuidava un ramat d'ovelles, es va oferir al rei d'Israel, Saül, per acceptar el desafiament de Goliat. Armat només amb una fona, David va aconseguir matar el seu adversari tirant-li una pedra i després tallant-li el cap.

Contingut i significació política

Florència, sota el domini dels Mèdici, era el centre artístic d'Itàlia i d'Europa. Ciutat pròspera i poderosa, sense cap dependència del Papat i amb una gran confiança per sentir-se totalment independent. En aquest moviment d'optimisme, va ésser encarregada l'estàtua del David, el 1430, per Cosme de Mèdici "el Vell", i estava destinada al pati del palau dels Mèdici.

Donatello, com a escultor del Quattrocento italià, no es considera un artesà dins la rígida estructura gremial, sinó un treballador intel·lectual lliure. Com a tal, interpreta de forma personal la fórmula clàssica del contrapposto, l'estudi de l'anatomia i l'expressivitat, dotant la figura d'una més gran vitalitat que els seus precedents del món clàssic.

Simbolisme humanista i moral

La figura del David té diversos significats:

• Àmbit humanístic: Expressa l'exaltació de l'home lliure del Renaixement, mestre i senyor de si mateix, epítom de l'home republicà.
• Àmbit polític: Al·legoria de la pacífica Florència (llorer-pau, nu-classicisme) que s'imposa sobre l'agressiva Milà (espasa i Goliat). El barret toscà accentua aquest simbolisme local.
• Àmbit moral: Simbolitza el nou tipus d'heroi individual que amb la seva virtut és capaç de vèncer un poderós enemic.
• Àmbit religiós: El triomf de David s'identifica amb el triomf de Crist sobre el pecat i la mort.

Funció, models i influències

Tot i que es tracta d'un tema religiós, es considera que aquest és un pretext per poder representar la filosofia d'optimisme humanista de la Florència del segle XV. Com a tal, acompleix la funció d'ésser un monument cívic i patriòtic.

Malgrat el tema bíblic, Donatello va agafar com a referència els models de l'estatuària grega clàssica. La influència d'aquests models s'aprecia en el nu, en la composició (imitant la corba de Praxíteles) i en la suavitat dels contorns. Aquest tema serà desenvolupat posteriorment per Miquel Àngel en el Renaixement i per Bernini en el Barroc.

Obres del mateix autor

• Sant Jordi
• Cantoria de la catedral de Florència