David de Donatello: Anàlisi de l'Escultura Renaixentista

David de Donatello

Títol: David – Autors: Donatello (1386-1466) – Cronologia: 1444-1446 – Estil: Quattrocento – Tècnica: fosa – Material: bronze – Formes: escultura exempta – Tipologia: dempeus – Dimensions: 1,58 m (alt) – Localització original: al centre del Pati del Palazzo Medici, Museu de Florència – Localització actual: Museu Nazionale del Bargello, a Florència.

Referents Històrics: Segle XV, mosaic de petits estats independents sobre els quals planava l’ombra amenaçadora de les grans potències de l’època: Espanya, França i l’Imperi Alemany.

Florència basa el seu poder econòmic en la fabricació de teixits, el seu comerç i l’activitat bancària. S’organitza com a ciutat república, amb una oligarquia de banquers i grans empresaris que controlen el govern. Destaca la família dels Medici, que monopolitzen el poder i actuen com a grans mecenes de l’art.

Estil: Quattrocento, s.XV. És una pintura d’estil renaixentista. El renaixement és l’art sorgit a Itàlia al s.XV, que s'estén per tota Europa al s.XVI i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l’antiguitat clàssica grega i romana, en l’exaltació de la naturalesa com a model i el nou sentit de l’home, aportat per la filosofia humanista. L’estudi del renaixement s’estructura en tres fases:

• Quattrocento
• Cinquecento
• Manierisme

L’humanisme és una concepció filosòfica del món que exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l’home. La filosofia clàssica, especialment Plató, influeix en aquest pensament. L’humanisme és un estil de vida. L’humanista és l’home culte, coneixedor del llatí i el grec, de la filosofia de Plató i Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l’art. Donatello, com a bon escultor humanista, interessa representar l’home en totes les seves circumstàncies: infància, adolescència i vellesa; bellesa i lletgesa. Aquesta escultura està considerada el primer fos en bronze després de la perfecció del cos humà. Les escultures de Donatello semblen tan naturals perquè reprodueixen moviments reals i les va saber dotar d’una gran harmonia.

Descripció: En l’estàtua de David, el representa com un adolescent, dret de mida natural, amb bates i cofat amb el barret típic dels camperols toscans, coronat amb el llorer. En les seves mans porta l’espasa de Goliat i la pedra, amb la qual ha deixat inconscient el seu enemic. Als peus jeu el cap de Goliat, amb els cabells llargs. La cama dreta suporta tot el pes del cos mentre que l’esquerra descansa sobre el cap del seu adversari.

Anàlisi formal

Composició: Bronze fos. En David està dret i sense policromia. Nega el color per mostrar la intel·lectualitat del treball. És una escultura tancada o centrípeta on tots els membres que es mostren plegats cap a l’exterior finalment retornen a ell. Presenta una actitud asimètrica de contrapposto, és a dir, que presenta una alternança de membres tensos i relaxats, descrivint el cos una suau curvatura anomenada corba proxiteliana. Aquest David, amb ritme dinàmic, reinterpreta de forma personal una postura clàssica. La superfície brillant de bronze del cos i rostre contrasta amb l’opaca tosquedat del cabell de David, del barret, del calçat i del cap de Goliat. Mostra una preocupació per les textures: el barret, la cabellera. Sensuals malucs i la puresa del seu rostre adolescent, marcat per una sensual cabellera, realcen el sentit poètic d’aquesta obra plena d’optimisme i de vitalitat. En el cas de David, cerca l’expressivitat de la bellesa ambigua, guanyant pel seu posat bellesa, intel·ligència i no pas per la seva força. La força interior del David, amb l’actitud serena i continguda, contrasta amb l’expressivitat del cap tallat de Goliat. El dinamisme del modelat del seu cos contrasta amb el caràcter impassible del seu rostre.

Interpretació

Temàtica: És un tema religiós de l’Antic Testament. David és l’heroi bíblic que, utilitzant l’habilitat i la raó (mitjançant la fona i la pedra), esdevé rei dels jueus en vèncer el gegant Goliat, encarnació del poble filisteu (armat amb l’elm, llança i javelina). Aquest gegant volia determinar en una única lluita el vencedor de la guerra que mantenien aquests dos pobles. Armat només amb una fona, David va aconseguir matar el seu adversari tirant-li una pedra i després tallant-li el cap.

Contingut i significació: Encàrrec Medici. Florència, sota el domini dels Medici, era el centre artístic d’Itàlia i Europa. Donatello, com a escultor del quattrocento italià, no es considera un artesà dins la rígida estructura gremial, sinó un treballador intel·lectual lliure. I com a tal, interpreta de forma personal la fórmula clàssica del contrapposto, dotant a la figura d’una més gran vitalitat. La figura del David té diversos significats. En l’àmbit humanístic, expressa que David és l’exaltació de l’home lliure del Renaixement. Políticament, David és l’al·legoria de la pacífica Florència (llorer-pau, un classicisme) que s’imposa sobre l’agressiva Milà (personificada per l’espasa i el vençut Goliat). El caire de David com a símbol de Florència s’accentua pel fet que apareix cofat amb el barret típic dels camperols toscans, fet anacrònic en l’escultura clàssica. Virtut-llorer

Funció: Tot i que es tracta d’un tema religiós, es considera que aquest és un pretext per representar la filosofia d’optimisme humanista de la Florència del s.XV. Com a tal, compleix la funció de ser monument cívic i patriòtic.

Models i influències: Malgrat que es tracta d’un tema bíblic.