El David de Donatello: Anàlisi i Context

Fitxa Tècnica

L'obra que comentarem a continuació rep el títol de David, ja que representa aquest profeta de l'Antic Testament. Es tracta d'una escultura exempta realitzada en bronze l'any 1444 per l'escultor florentí Donatello.

Context: Quattrocento. Florència.

Context Històric i Artístic

El Renaixement sorgeix a la ciutat de Florència a principis del Quattrocento. El desenvolupament del comerç, la banca i la classe burgesa, que es converteix en mecenes de pensadors i artistes, afavoreix l'humanisme i el Renaixement.

Donatello va ser un artista i escultor italià de principis del Renaixement, un dels pares del període. Donatello es va convertir en una força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels relleus, on va aconseguir representar una gran profunditat dins d'un mínim pla, denominant-se stiacciato, és a dir, «relleu aplanat o aixafat».

Anàlisi de l'Obra

Realitzat en bronze polit, Donatello opta per representar el passatge bíblic de l'enfrontament entre el jove David i el gegant soldat filisteu Goliat just en el moment posterior a l'esmentat enfrontament, quan aquest s'ha resolt amb la victòria a favor del jove.

Aquest apareix representat totalment nu, a excepció d'un barret toscà coronat amb fulles de llorer i unes botes altes. Amb la mà dreta sosté l'espasa amb la qual acaba de degollar Goliat, el cap del qual trepitja amb la cama esquerra.

Donatello torna la mirada a l'escultura clàssica grega i el profeta bíblic apareix representat com si d'un déu olímpic es tractés. El cos de David apareix representat com el d'un jove adolescent d'anatomia tova, tot just desenvolupada, i adopta la postura clàssica del contrapposto, recolzant el pes del cos sobre la cama dreta. El maluc sobresurt recreant la corba praxiteliana.

El rostre imberbe del jove David expressa serenitat i contrasta amb el del vençut Goliat, el rostre barbut del qual, de faccions marcades i madures, contrasta amb les del seu oponent. Cal destacar el ric relleu que decora l'elm del gegant.

Comentari

El David de Donatello va suposar el retorn al nu com a tema després de gairebé mil anys d'absència d'aquest en la història de l'art occidental. El tema bíblic de l'enfrontament del profeta David amb Goliat es converteix en una simple excusa per representar el nu, com feren els escultors clàssics.

Així, David apareix com si d'Apol·lo es tractés, i la influència de Praxíteles és clara tant en la posició de l'escultura com en el modelatge del cos, d'ambigua sexualitat.

Hi ha qui ha vist en l'encàrrec d'aquest tema per part dels Mèdici a Donatello una al·lusió a l'enfrontament entre la ciutat de Florència, representada pel jove David tocat amb el petaso o barret característic dels camperols florentins, i el ducat de Milà, representat pel cap decapitat de Goliat.

Més enllà de l'explicació política del tema representat, el tema de David, de gran proliferació en el Renaixement i, amb posterioritat, en el Barroc, simbolitzava el triomf de Crist sobre la mort i el pecat. No obstant això, alguns crítics han qüestionat la identificació del tema amb David i consideren que es tracta del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.

Conclusió

Amb l'escultura del David, Donatello va tornar a fixar la seva mirada en l'escultura clàssica grega reprenent el tema del nu. Donatello trencava gairebé mil anys de tradició artística i l'escultura va tornar a recuperar el seu lloc amb independència del marc arquitectònic a què havia estat supeditada durant l'Edat Mitjana.

Aquest tema serà tractat per escultors renaixentistes com Verrocchio o Miquel Àngel, així com per escultors posteriors com l'escultor barroc Bernini.

Publicat el 14 de març de 2011 per Fco. Javier Talavera