Datació Geocronològica: Mètodes Relatius i Absoluts

Conceptes de Datació Geocronològica

La diferència fonamental és que la datació absoluta consisteix a assignar una data concreta als materials o successos, és a dir, saber-ne els anys exactes. En canvi, la datació relativa consisteix a ordenar roques, fòssils o esdeveniments des dels més antics als més moderns, sense conèixer-ne l'edat precisa.

El període de semidesintegració és el temps que triga la meitat dels isòtops pare d'una mostra a transformar-se en isòtops fills.

Cronologia d'Aparició de Grups Zoològics

• Amfibis: període Devonià, era Paleozoica (408 MA).
• Aus: període Juràssic, era Mesozoica (208 MA).
• Mamífers: període Triàssic, era Mesozoica (245 MA).
• Peixos: període Ordovicià, era Paleozoica (505 MA).
• Rèptils: període Carbonífer, era Paleozoica (360 MA).

Condicions per a la Fossilització

Es considera un fet excepcional ja que es necessiten molts factors perquè un organisme es fossilitzi. Alguns factors clau són:

• L’organisme ha de morir a prop de l'aigua perquè després hi caigui, o bé morir directament a l'aigua.
• Amb el temps, els sediments enterren l'exoesquelet. Com més ràpid passi aquest pas, més possibilitats hi ha que es fossilitzi.

És molt difícil trobar les parts toves dels fòssils, ja que el primer pas de la fossilització és la desaparició de les parts toves; només excepcionalment són conservades.

Cronologia dels Supercontinents (MA)

• Vaalbará fa 3.800 MA
• Rodinia fa 1.100 MA
• Ur fa 3.000 MA
• Pannotia fa 600 MA
• Kenorland fa 2.700 MA
• Euramérica fa 400 MA
• Nena fa 1.800 MA
• Pangea fa 300 MA
• Columbia fa 1.800 MA
• Gondwana fa 200 MA
• Atlàntica fa 1.800 MA
• Laurasia fa 200 MA

Principals Esdeveniments Geocronològics

• Quartenària: al període Neogen.
• Karoo: períodes Carbonífer i Permià.
• Andina-Sahariana: períodes Ordovicià i Silurià.
• Criogènic: període Criogenià.
• Huroniana: era Siderià i Riacià.

Exemples de Fòssils i Organismes Antics

Estromatòlits: Són làmines o fòssils formats per la captura i fixació de partícules carbonatades. L’amplitud de les làmines és inferior a uns mil·límetres; la seva forma pot variar: pot ser plana (laminació algal), hemisfèrica o columnar. Poden presentar nombrosos porus entre les làmines (porositat fenestral).

Cooksonia: És un grup de plantes ja extint, va ser una de les primeres plantes terrestres. Mesurava 10 cm, no tenia fulles ni flors, però tenia a la punta de la tija unes càpsules que actuaven com a esporangi (òrgan reproductor) on guardaven les espores (estructura reproductiva).

Lepidodendron: Eren arbres d’uns 35-40 m d’altura i un diàmetre de 2 m. Les ramificacions dicòtomes formaven una àmplia copa o corona amb eixos cada vegada més prims i portadors de fulles lanceolades i estròbils. La base del tronc també es dicotomitzava diverses vegades per formar un sistema radicular horitzontal portat d'estructures similars a fulles. La longitud de les fulles podia variar segons l'espècie i podia arribar fins a 1 m.

Hylonomus: Era un rèptil ja extint, mesurava 20 cm (com a màxim) amb la cua intacta. Probablement la seva aparença és molt semblant a la dels llangardaixos actuals. Tenia dents petites i afilades.