La Dansa i la Música al Romanticisme: Història i Característiques

La Dansa al Romanticisme: Precedents i Evolució

Precedents del Ballet Romàntic

Estils al Classicisme

Ballet Pantomima Francès

El Ballet Pantomima era un espectacle coreogràfic que, amb el mim, adquiria un sentit narratiu i explicava una història. A França, la tendència era cap a la verticalitat, on no s'havia de percebre l'esforç ni la professionalitat de la dansa. Això va propiciar l'existència d'escoles de dansa.

Ballet Pantomima Italià

A Itàlia, la tendència era cap a l'acrobàcia, amb una forta tradició de mim provinent de la Commedia dell'Arte. Fins al segle XIX no hi va haver escoles de dansa.

Jean-Georges Noverre: Tractadista Clau

Jean-Georges Noverre, amb la seva obra Lettres sur la danse et sur les ballets (1760), va defensar:

• Una acció dramàtica coherent.
• L'expressió dels sentiments.
• La desaparició de les màscares.

Expansió del Ballet Clàssic

Rússia: Teatre Mariïnski

A Sant Petersburg, el Teatre Mariïnski (fundat el 1737) va ser un centre important, amb figures com Charles Picq.

Dinamarca: Reial Ballet Danès

A Dinamarca, el Reial Ballet Danès va ser influenciat per Vincenzo Galeotti, de tradició francesa.

El Ballet Romàntic: Desenvolupament

Centres d'Innovació

Itàlia: La Scala i San Carlo

A Itàlia, els teatres de La Scala (Milà) i San Carlo (Nàpols) van ser fonamentals.

França: L'Òpera de París

L'Òpera de París va ser un epicentre del ballet romàntic:

“Robert le Diable” (1831)

El 1831, s'hi van incloure passatges de dansa a l'òpera Robert le Diable de Giacomo Meyerbeer, amb coreografia de Filippo Taglioni i la participació de Maria Taglioni en el famós “Ballet de les Monges”.

“La Sílfide” (1832)

L'estrena de La Sílfide el 1832, un ballet en dos actes amb música de Jean Schneitzhoeffer, va marcar fites importants:

• Va ser la primera vegada que es va ballar sobre les puntes dels peus de manera significativa.
• Va consolidar l'aparició de la “prima ballarina”.
• Es van popularitzar moviments com l'arabesque i les attitudes, buscant aparentar ingravidesa i elevació.
• Eugene Lamy va dissenyar el famós tutú i el pentinat “bandeaux”.

“Giselle” (1841)

El 1841 es va estrenar Giselle, amb música d'Adolphe Adam, sobre un llibret de Théophile Gautier i coreografia de Jules Perrot i Jean Coralli. Entre els ballarins destacats hi havia Carlotta Grisi i Lucien Petipa.

Expansió Global del Ballet

Dinamarca: Auguste Bournonville

Auguste Bournonville va dirigir el Reial Ballet de Dinamarca, unificant la tècnica teatral d'interpretació amb les tècniques de dansa. Va crear més de 500 coreografies.

Rússia: Marius Petipa i Jules Perrot

A Sant Petersburg, la dansa es va convertir en l'art més important, amb la presència de coreògrafs francesos com Marius Petipa i Jules Perrot.

L'Escola de Marius Petipa

Marius Petipa, amb experiència a Europa (Madrid amb l'escola bolera, París), va arribar a Sant Petersburg com a ajudant de Jules Perrot (1847-1904). La seva tècnica aplicava l'escola danesa, combinant dansa i teatre. Va exigir als compositors obres que s'avinguessin amb la tècnica de la dansa, creant ballets temàtics de tres o quatre actes.

Col·laboració amb Txaikovski

Petipa va convertir el ballet en un gènere independent. Va col·laborar amb Piotr Ilitx Txaikovski en obres mestres com El Quixot, El Trencanous i El Llac dels Cignes.

Espanya: L'Escola Bolera

A Espanya, l'escola bolera va sorgir a mitjans del segle XVIII, recollint formes populars com el bolero, la seguidilla, la jota i el fandango.

El Romanticisme: Context i Característiques Generals

Context Històric i Sociopolític (Segle XIX)

Àmbit Polític

El segle XIX va estar marcat per la Revolució Francesa i la caiguda de l'Antic Règim. Es van establir monarquies constitucionals amb vot censatari. Napoleó va intentar exportar els principis de la Revolució Francesa a Europa, imposant noves lleis. El nacionalisme va ser una força clau, especialment amb les revolucions de 1848 (nacionalismes històrics a Itàlia i Alemanya; nacionalismes religiosos a Polònia, Bèlgica i Irlanda).

Àmbit Econòmic

La Segona Revolució Industrial va veure Alemanya igualar-se a Anglaterra en potència industrial, mentre que França també experimentava la seva revolució industrial.

Colonialisme

Va ser l'època dels grans imperis colonials: l'Imperi Britànic (Índia), França (Àfrica i Indoxina), Alemanya (Àfrica). Rússia, en canvi, mantenia un règim antic.

Cultura i Filosofia

L'ensenyament es va fer gratuït i obligatori (especialment a Alemanya, afavorint la mobilitat social). Filòsofs destacats van ser Marx, Hegel i Schopenhauer.

La Música al Romanticisme

Evolució de l'Estil Musical

Primera Generació

Compositors com Schubert, Schumann i Mendelssohn van ser continuistes de l'estil de Beethoven.

Segona Generació

Aquesta generació va experimentar una crisi de la música instrumental, buscant noves formes com el poema simfònic i la música programàtica. Figures clau van ser Berlioz i Liszt.

Tercera Generació

La tercera generació va veure un retorn als gèneres tradicionals, amb compositors com Brahms i Bruckner.

Característiques Generals de la Música Romàntica

• La música es va convertir en l'art paradigmàtic del Romanticisme.
• Recerca de la subjectivitat i l'individualisme.
• Renovació del llenguatge clàssic.
• Relació estreta entre música i poesia, amb dos camins principals: la música programàtica i el lied (cançó per a piano i veu).

Característiques Musicals Específiques

• Tempo rubato.
• Llibertat formal per a una expressió emocional lliure.
• Harmonia rica:
  • Abundància de modulacions a tons llunyans.
  • Ús freqüent de cromatismes.
  • Ús important de la dissonància.
• Riquesa i varietat de formes musicals, especialment per a piano.
• Recerca de la unitat de l'obra musical (simfonia cíclica, leitmotiv).
• Interrelació de totes les arts: el concepte de Gesamtkunstwerk (obra d'art total).
  • Unió de les arts escèniques (dansa, teatre, música).
  • Unió de les arts plàstiques (pintura, escultura i arquitectura).
• Retorn al passat: recuperació de música no contemporània.
• Perfeccionament del piano.
• Virtuosisme instrumental, amb figures com Paganini i Liszt.